Quan els socialistes parlem de fractura social i diem amb tota modèstia
que hem treballat per evitar-la, en realitat ens referim a diverses fractures i
no una de sola, que es manifesten en múltiples ocasions i circumstàncies.
Perquè és cert que hem estat un instrument de cohesió, de no
discriminació, de facilitadors de mútua comprensió i tolerància entre persones
de diversitat d’orígens, cultures i llengües.
Però també hem esmerçat molts esforços en evitar altres fractures socials
que suposa la distància entre classes socials per raó econòmica, d’accés a
serveis bàsics que satisfan drets essencials com la salut, la vellesa digna,
l’atenció a la diversitat i a les dificultats físiques o mentals, l’accés a
l’habitatge, a l’energia i l’aigua.
Aquestes fractures són veritables i intolerables injustícies i en la
immensa majoria dels casos es produeixen per raó d’origen social o per dificultats sobrevingudes al llarg de la vida. D’aquí
que les titllem d’injustícies perquè no és just que pel fet d’haver nascut a un
indret o a un altre – de vegades amb pocs metres de diferència – una persona
hagi de tenir moltes menys oportunitats que una altra: viure menys anys i amb
pitjor qualitat. O pel fet que al llarg de la vida hagin sobrevingut una
malaltia o un accident.
Contra aquestes injustícies que produeixen fractures socials, classes
socials diferents en funció de la disponibilitat de rendes i de patrimoni
contra les que ens rebel·lem i contra les que lluitem.
Si volen que ho posi en positiu, lluitem per una societat més justa, en
la qual tothom tingui les mateixes oportunitats. Hem vist que amb la crisi
s’han accentuat les diferències i les fractures. Milions de persones no tenen ,
en la pràctica, els seus drets reconeguts: el dret a la feina, a l’habitatge, a
la salut, a l’educació, a l’assistència en cas de dificultat i particularment
en la infantesa, en la vellesa i en dificultats físiques o mentals; el dret a
la igualtat d’oportunitats de les dones, el dret a l’aigua o a la cultura. O, encara
no són drets però també són ja essencials per viure, el dret a l’energia i el
de l’accés a les xarxes cibernètiques.
Tot aquest conjunt de drets i serveis són objecte de mercantilització i
de negoci i són al mercat. I els governs de la dreta fins i tot afavoreixen que
hi siguin amb l’excusa que serà més eficients la seva prestació i més barat.
Però són tants els abusos que la pròpia administració ha de posar en
marxa mecanismes de vigilància i sovint imposa sancions ( grans corporacions
energètiques, farmacèutiques, telefòniques ,,,, són exemples recents ) perquè
es passen en les seves ànsies de fer negoci i d’oferir bons balanços als
seus accionistes quan es tanca l’any o cada dia a la borsa.
Per això des d’una opció d’esquerres com la socialista cridem a aturar
aquest estat de coses i oferim un programa i una acció de govern que torni a
posar la persona en el centre de l’atenció. I si convé haurem de reconsiderar
en mans de qui s’ha de deixar la prestació d’aquests serveis, si de grans
companyies que acaben constituint veritables monopolis o si és millor que
siguin els poders públics els qui siguin els titulars i els prestadors
d’aquests serveis.
Falten pocs dies per la jornada electoral i tot això també està en joc.
Jo diria que és el fonamental i que al resta de qüestions, també la de si
construïm un estat i/o una Europa federal com defensem els socialistes o un
estat nou per Catalunya com volen els independentistes, només serà important en
funció de com s’atenen millor les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes i
evitem les fractures que aquests darrers de governs de la dreta a Madrid i a
Barcelona s’han eixamplat i fet més profundes.
Article d'Antonio López, alcalde del Catllar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada