Escric des de la indignació. La indignació que
em neix d’escoltar unes declaracions de Mariano Rajoy en les què aquest té la
gosadia de comparar-se amb Nelson Mandela. No crec que Rajoy sàpiga gaires
coses de Nelson Mandela (ell mateix reconeix que el que li motiva realment és
llegir la premsa esportiva) ni molt menys que hagi llegit la seva biografia, en
tot cas si ha llegit alguna cosa no ha entès res. Us imagineu a Mandela
responent “parece que llueve” en ser preguntat per les víctimes de la violència
terrorista? Mandela enviant missatges de “ánimo luis” al Bárcenas de torn?
Mandela mentint a la ciutadania ja “a los siete días de ser proclamado
presidente del gobierno” com reconeix el mateix Rajoy en una entrevista recent?
Potser estaria bé recordar al senyor Rajoy que mentre Nelson Mandela lluitava
per la llibertat des de la presó el fundador del que després va esdevenir el PP
era ministre de la Dictadura franquista. En definitiva, Nelson Mandela no es
mereix l’insult de què Rajoy es compari amb ell. Una mica de rigor, si us plau.
La veritat però, és que la dreta centralista
sempre ha fet gala d’una arrogància i d’una prepotència a prova de qualsevol
reflexió. Veiem sinó les sorprenents declaracions de l’alcaldessa de Madrid, Ana
Botella, en el darrer ple municipal: “La ideología del PP es la que ha traído
mayor progreso en la historia de la humanidad.” I afegeixo jo humilment: “Toma
ya!” O sigui, l’aparició de la roda, el sorgiment de les primeres societat urbanes
i nuclis de civilització o l’epopeia de Gilgamesh empal·lideixen al costat de
les idees de Mariano Rajoy, d’Alejandro Fernández o de la mateixa Ana Botella.
Però, com es poden dir aquestes tonteries i després quedar-se tan ample?
“El mayor progreso de la historia de la humanidad”? Sí? Segur? Vegem-ho.
El PP ja fa dos anys que governa Espanya, disposa de majories absolutes al
Congrés i al Senat i controla també la quasi totalitat de Governs autonòmics i
la immensa majoria dels Ajuntaments de les capitals de província. I quin és el
resultat de la seva gestió? Com tots recordareu el PP va presentar-se a les
eleccions amb enormes cartells que prometien + empleo y – impuestos. Què hem
tingut realment? Exactament el contrari, Mariano Rajoy i el seu Govern han
pujat tots els impostos que han pogut i al mateix temps han disparat l’atur per
sobre dels sis milions de desocupats, la xifra més alta de la nostra història. Des
de que governa el PP s’han destruït un milió de llocs de treball, el nombre de
llars amb tots els seus membres de l’atur ha superat els dos milions de
famílies, l’atur se situa en el 26% de la població activa mentre que l’atur
juvenil està en un revolucionari 57%. Al mateix temps, el PP ha retallat les
prestacions per desocupació, ha abaratit l’acomiadament, ha introduït el
copagament sanitari, han retallat serveis essencials que han desaparegut de la
Seguretat Social, han devaluat les pensions, han congelat la llei de
dependència, etc. Per retallar fins i tot han passat la tisora en matèria de
lluita contra la violència de gènere... En fi, no sembla un balanç com per
donar gaires lliçons a la humanitat, no.
Però que ningú pensi que això pot fer reflexionar a Rajoy i al PP. Lluny
de reconèixer que s’han equivocat, que no han donat ni una ni per casualitat
(ni tan sols poden utilitzar els Jocs Olímpics de Madrid o el projecte d’Eurovegas
com a cortines de fum), i que cal rectificar urgentment la recepta d’aquest
austericidi suïcida, aquests que tenen ambicions mil·lenàries prometen més del
mateix: “no vamos a levantar el pie del accelerador, pido paciencia a los
españoles” deia Montoro la setmana passada al Senat. Rajoy, com sempre, el
supera i va més lluny quan afirma que “las cosas estan mejorando. La verdad es
que vamos a mejor”... la veritat real és que ningú a peu de carrer té motius
per compartir aquest balanç entusiasta tipus Alícia en el país de les
maravelles que només veuen el senyor Rajoy i els seus corifeus mediàtics.
Així doncs, malgrat que la immensa majoria viu pitjor que ara fa dos
anys i que les diferències entre el tram de la minoria més rica i la immensa
majoria de la població s’ha eixamplat en més d’un 20% des de que governa el PP
(tindrà alguna cosa que veure l’amnistia fiscal que va impulsar Montoro?),
d’aquí a dos anys, quan acabi la legislatura, el balanç del PP no es mourà de
la seva exhibició triomfalista. Potser aleshores la senyora Botella ens
explicarà que la taxa d’atur i de pobresa que tinguem en realitat són la major
manifestació de progrés des de la formació del cosmos.
Article de Maria Jesús Sequera publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada