Aquesta setmana hem conegut el contingut dels
darrers estudis institucionals en relació a la violència de gènere a la nostra
societat. Les dades són terribles. Per exemple, es posa de relleu que creix la
violència de gènere entre els adolescents. Un 11% de les noies d’entre els 15 als
19 anys reconeixen que han estat maltractades per les seves parelles i un altre
30% afirmen ser objecte d’un control abusiu per part dels seus companys
sentimentals. Un 4% de les adolescents d’aquest país reconeix que ha estat
víctimes d’agressions físiques. I estem parlant de la gent jove, de persones
que han crescut i s’han format en llibertat i en democràcia. Com és possible,
doncs, que estiguem davant d’una realitat tan lamentable?
Doncs perquè el fons sociocultural masclista
no s’ha eradicat de la nostra societat. Adopta formes més subtils, però és
plenament viu i vigent. Només cal veure, per exemple, el reclam permanent a uns
estàndards determinats del físic femení que atia permanentment la persuasió
publicitària per evidenciar això que dic. Cal parlar amb claredat i denunciar
que la realitat patriarcal i masclista continua sent present malgrat la lluita
feminista per incorporar a les dones al ple exercici dels seus drets. Una lluita
històrica que amenaça ara amb estancar-se i retrocedir.
Exageració? Per desgràcia, no ho crec. Durant
aquest 2013 han disminuït el nombre de denúncies i les sol·licituds d’auxili i
està augmentant el nombre de dones que retiren aquestes denuncies. Un cop més, implícitament
s’intenta limitar aquest maltracta a l’àmbit de la llar i fer que les dones
optin per el silenci i no per la denuncia. Una denuncia que en molts casos és
la línia que separa la vida de la mort. Mentre escric aquestes línies 50 dones
han mort ja en el que portem d’any com a conseqüència de la violència de
gènere.
El que és intolerable és que amb l’excusa de
la crisi s’abandoni a les víctimes més vulnerables, com és el cas de les dones
víctimes de la violència de gènere, a la seva sort. No es pot passar també la
tisora per aquí, senyors de CiU i del PP. Com pot ser que mentre la violència
contra les dones creix el Govern del PP hagi retallat un 28% els programes de
lluita i prevenció contra la violència masclista? Aquí no val que un buròcrata
tancat en un despatx passi la tisora pel pressupost destinat a combatre la
violència de gènere com si fos el mateix que passar-ho pel pressupost de
Foment. Un quilòmetre de carretera o de via ferroviària pot esperar però una
dona víctima de violència domèstica, que ha de conviure amb aquesta xacra cada
dia a casa, no.
Els socialistes no demanem sinó que exigim al
Govern de l’Estat i al de la Generalitat que no retallin ni un cèntim d’euro en
matèria d’actuacions contra la violència vers les dones i que es reactivin les
lleis, en especial la llei integral contra la violència de gènere, que es van
aprovar i impulsar durant els anys de Govern de progrés. Així mateix, alertem
que l’ànsia retalladora del Govern de Rajoy, que ara vol laminar els
Ajuntaments de competències, no suposi, en la practica, la fi de tots els
serveis municipals d’ajuda i protecció a les dones objecte de violència que
s’han impulsat durant els darrers anys amb resultats molt positius.
Finalment emplacem al conjunt de la ciutadania
a reassumir, cadascú en l’àmbit de la seva vida diària, el compromís de lluitar
per eradicar definitivament el masclisme endèmic que arrossega la nostra
societat. Un masclisme que arrenca amb manifestacions d’humiliació i burla en
relació a conductes considerades com a “femenines” i que en els casos més
tràgics es tradueix després en forma de violència contra les dones. Amb la vida
de les dones, de totes i cadascuna d’elles, no s’hi juga.
Article d'opinió d'Aurora Rodríguez al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada