EL SENY I LA RAUXA

Martin Villa ho descriu a la perfecció a les seves memòries. La primera reunió entre el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, i el president de la Generalitat a l’exili, Josep Tarradellas, havia acabat de la pitjor manera. Aleshores, en ser preguntat a la sortida pels periodistes, Tarradellas va respondre “agreixo la bona disposició del president Suárez i estic convençut que assolirem un principi d’acord”. Martin Villa va tornar a entrar al despatx i va dir-li a Suárez “presidente, nuestro interlocutor es un hombre posibilista con sentido de Estado.” El president Tarradellas va pactar amb el Govern espanyol la recuperació de l’autogovern de Catalunya atenent a la realitat política, jurídica i institucional del moment mentre una part del maximalisme nacionalista li reclamava declaracions unilaterals condemnades al no-res. Què hagués passat si el president Tarradellas hagués optat pel gest gloriós però estèril sense buscar acords ni consensos? Per sort la història ens impedeix respondre a aquesta pregunta perquè Tarradellas va optar, amb encert, pel seny.

Aquest dijous el bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP va acordar dur a terme una consulta unilateral, amb una data, i unes preguntes sense acord amb el Govern de l’Estat, amb la resta de forces polítiques i donant l’esquena al nostre ordenament jurídic el que condemna la iniciativa al fracàs més absolut des del seu inici. Per desgràcia, va prevaldre més el tacticisme a curt termini per poder aprovar uns pressupostos anti-socials la setmana vinent (condició sine quan non d’ERC) que el “sentit de país” que el mateix president Mas reivindicava en la seva intervenció. Estimen més Catalunya aquells que la porten a un carreró sense sortida que tan sols generarà un ampli sentiment de frustració? Els socialistes creiem que no.

La resposta del Govern del PP va ser la ja coneguda des dels temps de l’Estatut de 2006: “No a tot i, a més, no volem escoltar res més que l’eco de la nostra pròpia veu.” El tan temut “xoc de trens” ha arribat i amenaça amb créixer. Un “xoc de trens” entre el bloc independentista i el bloc nacionalista espanyol, de PP i Ciutadans, que pot arribar a posar en perill la unitat civil del poble Catalunya. 

Ara més que mai és l’hora del seny i del sentit comú. Els socialistes reiterem el nostre compromís amb el poble de Catalunya i amb l’empeny de treballar sense descans per vertebrar un Estat federal que reconegui d’una vegada la singularitat de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura.

És l’hora del seny... i de la rauxa perquè el conflicte institucional que ara obriran el bloc independentista i el Govern del PP no pot ocultar la durísima realitat que viuen tantes i tantes famílies a Catalunya. Aquí a la província de Tarragona la crisi i les retallades dels Governs de CiU i PP han enlairat l’atur per sobre de les 72.000 persones mentre que la taxa de pobresa supera el 22%. El nostre primer compromís és amb ells, amb tots els que pateixen la crisi. Ignorar aquesta realitat, continuar votant les retallades al Parlament i posposar qualsevol actuació a una futura arcadia feliç seria una veritable traïció a Catalunya i als catalans que els socialistes no permetrem.  

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona