SUSPENS

Els resultats de les proves PISA de Catalunya demostren que tenim un problema real com a país, un problema que condicionarà el nostre futur. Un problema que ens restarà competitivitat i potencial no davant els països asiàtics, sinó dins d’Europa i fins i tot d’Espanya. El govern de CiU, enrocat en la seva pràctica de culpar de tot a tercers, atribueix els resultats dolents a “l’alt percentatge d’alumnat procedent d’altres països”. La consellera Rigau no hauria d’oblidar que aquests alumnes de 15 anys són de famílies immigrants, però la majoria d’ells ja nascuts a Catalunya o integrats des de fa molts anys amb normalitat en el sistema educatiu. De fet, els alumnes nouvinguts, amb menys de 2 anys a Catalunya, no hi participen en les proves. I si fos tal com diu la consellera, caldria que expliqués per què Catalunya aconsegueix millors resultats en comprensió lectora que la mitjana de la UE i de l’OCDE, quan la nostra immigració és majoritàriament africana. Inclús, el percentatge d’alumnes en els nivells inferiors de comprensió lectora, on esperaríem trobar preferentment als alumnes d’origen estranger, és inferior a aquesta mitjana. La consellera Rigau faria bé de no mirar només a fora i comprovaria com tenim un problema en els nivells de rendiment alt; per exemple en matemàtiques, hi ha un 8%, d’alumnes en aquests nivells, quan la mitjana de la UE és del 11%. Per contra, tenim menys alumnes amb rendiments baixos que la mitjana de l’UE i l’OCDE. Per tant, el problema no estaria tant en la part baixa de l’alumnat, preferentment procedent de famílies amb més dificultats socioeconòmiques, sinó més aviat en les parts altes. El nostre sistema educatiu sembla que no genera alumnes en els nivells de més alt rendiment. Com a lectura positiva, podem dir que el sistema no crea grans diferències entre els alumnes. Dels objectius bàsics que marca la LEC, estaríem assolint el de la cohesió social de l’alumnat, que no és poca cosa.   

No obstant, si la consellera Rigau té clar que el problema educatiu català respon a les diferències socioculturals de les famílies i al percentatge important d’immigrants, en part aquest problema l’ha agreujat les mesures del seu Departament que ha reduït o eliminat els recursos que donaven suport als alumnes amb més necessitats. S’han reduït les aules d’acollida, i eliminat el finançament dels Plans Educatius d’Entorn, la subvenció a les escoles bressol o la sisena hora. Tots aquests recursos afavorien especialment a aquelles famílies amb menys possibilitats econòmiques. I en qualsevol cas, justament el sistema educatiu públic té com objectiu formar i donar possibilitats al conjunt de la població, especialment a aquells sectors que no podrien accedir a una educació si no fos pública. És amb educació com se superen les desigualtats socials. Per tant, l’alumnat català, amb tota la seva diversitat i complexitat, ha de rebre la formació adequada perquè aquest país tingui possibilitats de futur i el Departament d’Ensenyament no pot excusar-se, és la seva feina i són, tots, els seus alumnes, els que aproven i els que suspenen. 

Però no només tenim feina dins de les aules, tots els informes i estudis sobre les causes del fracàs escolar i els factors que condicionen els resultats acadèmics destaquen la relació estreta amb el nivell educatiu de les famílies, les seves expectatives i el context laboral. Per tant, és el conjunt de la societat el que ha d’assumir la prioritat de l’educació.

Article de Kenenth Martínez publicat al Més Tarragona