LA TARRAGONA HUMANA I POSITIVA

Sovint recordo una frase de les memòries de Ronald Reagan que em va impressionar. En una entrevista de la campanya electoral prèvia a les eleccions que el van convertir en president dels Estats Units, Ronald Reagan (d’altra banda, tan admirat pels ideòlegs de la nostra dreta), a la pregunta sobre què pensava fer per ajudar a aquells dels seus conciutadans que estaven en situació de pobresa, va respondre el següent: “no tinc res a oferir a aquells que no es puguin valer per ells mateixos. La pitjor frase del nostre idioma és la que diu: “Hola! He vingut a ajudar-te.” Cal eradicar-la de la nostra Administració!”

I sovint la recordo perquè, per desgràcia, en els darrers anys ha semblat que el desig dels Ronald Reagan d’aquest món es transformés en realitat. El discurs dominant d’aquests darrer període tan marcat per la crisi ens emplaçava a no creure en res, a ignorar-nos els uns als altres i a ocupar-nos tan sols del nostre benestar material. Sobreviure com fos! Menyspreant la resta de la societat. En aquest context, valors i sentiments universals com la compassió envers als més dèbils o la solidaritat entre els membres d’una mateixa comunitat eren presentats com una mena d’antigalla, impròpia de la modernitat i de l’era digital.

I és aquí on la societat tarragonina ha brillat amb la seva màxima esplendor perquè lluny de caure en aquest egoisme quasi antropològic els  tarragonins i tarragonines han sabut reaccionar i davant de les devastadores conseqüències de la crisi han donat múltiples manifestacions de solidaritat i d’orgull per la cohesió social de la ciutat. He pogut palpar de primera ma aquesta vitalitat humana de la nostra societat ja sigui en forma de menjador popular, d’accions solidàries per recaptar aliments i distribuir-los entre aquells que més ho necessitaven, etc. Aquest és l’element que més m’enorgulleix de ser tarragoní i el que més m’estimula en la meu treball diari com a alcalde de la ciutat.

Dic això perquè seria molt senzill ara per a mi afirmar que si l’atur a la ciutat és molt inferior a la mitjana nacional això és gràcies, en exclusiva, a l’Ajuntament. O bé que si hem aconseguit multiplicar les ajudes i prestacions socials en matèria de beques menjador, pagament del consum energètic o assistència a les persones en situació de dependència això també és mèrit únicament del consistori. Seria molt senzill però també seria fals perquè el millor alcalde, el millor Ajuntament i els millors regidors no poden aconseguir gran cosa només per ells mateixos. És un error creure que una única persona o un petit grup de gent ens donaran la solució màgica a tots els nostres problemes. La llibertat i la democràcia no es limiten a votar cada quatre anys, ans el contrari, impliquen participació i, per tant, la responsabilitat de tots nosaltres en la gestió de la ciutat. Així ho he entès sempre i per això sempre he intentat, i continuo esforçant-me cada dia, ser un alcalde que parli menys i treballi més. Ser un alcalde que no mira la ciutat per la finestra de l’Ajuntament sinó que, sobretot, està present entre els seus conciutadans i que sap escoltar-los perquè els vostres problemes, anhels i neguits són també els meus.

Sovint se’m pregunta en entrevistes i debats quina és la Tarragona que somio. Aquesta és sempre la meva resposta: somio amb una Tarragona plenament democràtica, prospera econòmicament i capaç de posar aquest benestar al servei dels seus ciutadans, on cap tarragoní o tarragonina quedi abandonat a la seva sort. És a dir, una Tarragona humana i positiva que serveixi als tarragonins i tarragonines al mateix temps que els tarragonins i tarragonines assumeixen el compromís de servir a la ciutat. Somio també amb una Tarragona madura, de persones que assumeixen els seus compromisos, perquè sense rigor i sensatesa és completament impossible resoldre cap problema i tenir cap projecte de futur.

En definitiva, una ciutat on dir “hola! He vingut a ajudar-te” no sigui un insult sinó una manera d’actuar basada en la compassió humana i l’anhel imprescindible de justícia social. Una Tarragona que, en bona mesura, ja és una realitat gràcies al vostre treball i actitud diària i constant. El vostre exemple em marca el camí a seguir com a alcalde de la ciutat.  

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al diari Més Tarragona