JOSEP MARIA RECASENS: O TEMPORA!

L’alcalde Ballesteros ens recordava en el teu comiat, que sempre ens empenyies a llegir els clàssics. És cert, ens recomanaves, entre altres coses, la col.lecció de la Bernat Metge fins que me la vaig comprar sencera. Doncs he buscat el llibre de Ciceró. Volia començar aquest article amb la frase que usà contra Verres però també emprà al seu primer discurs contra Catilina perquè voli saber exactament en quin context va pronunciar “O tempora, o mores ¡ “ No m’hauries perdonat una cita equivocada. Segur que a tu no t’hauria calgut mirar-ho. És just al començament, quan li etziba que tothom ja coneixia la seva conjuració i les gravíssimes conseqüències que estava comportant per a Roma fins al punt que podia suposar la destrucció de la República.

Doncs la frase va de meravella aplicada a la teva figura. Quins temps, quins costums ¡¡. Tothom destaca ara la teva honestedat i la teva austeritat. Fins i tot els qui et varen fer fora de l’alcaldia amb una moció de censura quan criticaven que fossis precisament massa auster. Quins temps, Josep Maria, en què la teva figura pren més volada que mai i ho fa per allò que va significar el teu final polític.

Austeritat i honestedat, sí, però moltes altres qualitats que es podrien resumir en una: passió per tot allò en què et vares comprometre que no va ser poc. Perquè senties el deure ètic de contribuir a qualsevol causa o activitat, elevada o no tant: l’arqueologia, la música, la filologia i la cultura en general; però també l’esport o els castells eren motius d’ habitual conversa amb arguments fonamentats i basats en el rigor.

I naturalment, la qualitat d’historiador que seria una gosadia per la meva part lloar-te’n els mèrits. La URV va fer un acte de justícia en atorgar-te l’Honoris Causa fa dos anys i el Doctor Lluís Navarro ho va deixar ben clar quan va dir aquell dia “ la ciutat de Tarragona té en la ploma de Josep Maria Recasens el seu estudiós més reconegut, en amplitud i en profunditat. Els diferents treballs dedicats a Tarragona, sense perdre el rigor històric, respiren l’amor de l’autor per la seva ciutat.” El teu objectiu ha estat ajudar a entendre i estimar la ciutat de Tarragona a través de la història des dels seus orígens però també analitzant problemes concrets que vas considerar rellevants com l’aigua, les vies de comunicació, la funesta importància de les guerres, la propietat o l’economia .

I he deixat per al final, la política que durant dotze anys de la teva vida vas viure en primer pla. Socialisme, catalanisme, humanisme. També aquí passió, infinita passió que vas abocar a Tarragona i sobretot a la gent de Tarragona ( de l’accepció clàssica de gens, eh Josep Maria ?, de clan naturalment tarragoní ). I tenint sempre present que el combat polític és tasca d’equip. No oblidaré mai sis anys de reunions de grup setmanals ni les ocasions – comptades – en què vas acabar dient: “ no és la meva opinió però accepto la decisió de la majoria “

Hem après molt de tu però aquells que ens considerem fills polítics teus portem l’empremta que la política sense passió, sense com-passió, és a dir, sense la capacitat i la voluntat de patir per i amb els altres no val la pena, és simple gestió, més val no dedicar-s’hi. I això només ho entenies i vas fer que ho entenguéssim nosaltres amb tu, només ho podem viure des dels valors de l’esquerra, de transformació i per la justícia social.

Austeritat, honestedat, lluita contra les desigualtats, per una Catalunya de tots, al servei de tots i no d’uns quants, rigor, predicant amb l’exemple els valors que avui tant trobem a faltar. O tempora, o mores. Quins temps, quins costums, Josep Maria.

No és un tòpic dir que els grans personatges no moren mai. És molt cert en el teu cas. Persones com tu ens reconcilieu amb la nostra miserable condició perquè l’enalteixen i ens enalteixen a tots una mica.

Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat avui al Més Tarragona