EL PP I TARRAGONA

Amb el lema “súmate al cambio” el PP va guanyar per majoria absoluta les eleccions legislatives del 2011. Eren els temps en què els dirigents del PP (també els de Tarragona) afirmaven alegrement que l’únic problema que tenia Espanya es deia Zapatero i que amb el PP baixaria automàticament la prima de risc i es generaria riquesa, “porque si algo sabe el PP es crear ocupación y puestos de trabajo” (Alejandro Fernández dixit.)

Camí dels dos anys d’aquesta cita amb les urnes la realitat no pot ser més decebedora. L’atur a la província de Tarragona, que quan Rajoy va ser investit president del Govern se situava per sota del llindar de les 90.000 persones ja ha superat la xifra dels 120.000 aturats, segons les darreres dades oficials. En aquests quasi dos anys les coses han anat a pitjor per a la immensa majoria de ciutadans que han vist com no només no s’han creat nous llocs de treball sinó que s’han apujat els impostos (tret de les rendes més altes que han estat obsequiades amb una amnistia fiscal a mida). El PP en aquests menys de dos anys ha incomplet totes i cadascunes de les seves promeses electorals fins al punt de desenvolupar una mena de llenguatge críptic consistent en fer exactament el contrari del que comprometen a no fer (amb alguns exemples curiosos, per exemple, quan Rajoy va assegurar que no pensava tocar les pensions un mitjà de comunicació proper a “la derecha liberal” va titular l’endemà: “los pensionistas ya pueden empezar a temblar”.)  

No sembla un escenari com per treure pit, no. Vet aquí, doncs, la sorpresa majúscula que em va produir llegir ahir un article del regidor del PP per Tarragona, Josep Acero, en el que aquest es dedica a donar lliçons de moralitat política a “la izquierda.” Lluny de donar explicacions sobre aquests incompliments del PP o sobre com s’han produït amb Rajoy situacions tan poc edificants que semblen el guió d’una pel.lícula de Cantinflas, però en cutre, com el cas Bárcenas, el senyor Acero acusa l’esquerra de “pancartista”.

Diu el regidor del PP que ha arribat l’hora de donar la cara i “de ponerse a trabajar”. Excel·lent idea. Humilment suggerim que transmeti aquesta reflexió al seu cap de files, Alejandro Fernández, diputat també del PP per Tarragona al Congrés, que no només ha demostrat una absoluta ineficàcia en la seva tasca com a diputat en defensa dels interessos tarragonins sinó que s’ha permès el menyspreu addicional de no donar compte enguany de les inversions de l’Estat a Tarragona (fet inèdit en democràcia). Després de fer el ridícul el primer any en què va qualificar com a “buena notícia” uns comptes que suposaven una desinversió de l’Estat a Tarragona, el que li va valer la reprovació de tota la societat tarragonina, el senyor Fernández ha decidit ara especialitzar-se en parlar del nom de les coses enlloc d’adreçar-se als treballadors, als joves, als pensionistes, als aturats i a les dones, víctimes tots de les polítiques del PP.

Es felicita el senyor Acero “por los 50.000 jovenes que han encontrado un empleo por las políticas de Rajoy”. Ni Alícia al país de les meravelles aconseguiria igualar aquesta afirmació! Amb un 57% d’atur juvenil reconegut pel mateix ministre d’economia i amb la taxa d’atur entre els joves més alta de la Unió Europea, posar la creació d’ocupació entre el jovent com a exemple d’eficàcia supera el llindar de la gosadia. No crec que els joves tarragonins que estan llegint aquestes línies comparteixen l’entusiasme del senyor Acero per “la gestión brillante de Mariano Rajoy.”

Més aviat aquests joves recordaran que el Govern socialista va impulsar ajudes al lloguer -la Renta Bàsica d’Emancipació- que van comportar que milers de joves de les nostres comarques rebessin 210 euros mensuals que els permetien accedir al lloguer d’un pis i emancipar-se dels pares i que el Govern del PP, en una magnífica demostració de les seves intencions reals, va ser el primer que va suprimir un cop instal·lat Rajoy a la Moncloa. Obvia el senyor Acero que aquest petit detall ha tingut com a conseqüència que un de cada deu joves tarragonins han hagut de tornar a viure a la casa dels seus pares.  

Però per ser justos, una de les coses que afirma el senyor Acero sí que és veritat. Deia ahir el regidor del PP que “las hemerotecas las carga el diablo y suelen ponernos a cada uno en su sitio.” Penso que el senyor Acero té tota la raó. Per això li recordo el titular de l’entrevista electoral del cap de llista del PP per Tarragona, senyor Alejandro Fernández, de les passades eleccions legislatives. Deia el senyor Fernández, literalment, el següent: “con el gobierno del PP bajarán los impuestos y se crearán más puestos de trabajo.” Anava a escriure “nótese la ironia”, però crec que no cal.

    

Article d'opinió de Marc Líria publicat al Diari de Tarragona