Molt s’ha parlat aquestes
darreres setmanes sobre l’acord liderat pel PSC que permetrà dur a terme el
projecte de BCN World. Molt s’ha parlat i no sempre des del rigor o del
coneixement dels continguts concrets que finalment s’han acordat. En la meva
opinió l’acord és molt positiu per a Valls, el Camp de Tarragona i el conjunt
del país. El primer que cal subratllar és que aquest projecte permetrà crear
milers de nous llocs de treball (les previsions més baixes quantifiquen, pel cap
baix, en 10.000 el nombre total de nous llocs de treball que es crearan) en una
província on ja hi ha 74.000 aturats censats. En aquest sentit, el compromís del
servei d’ocupació de prioritzar la contractació d’aturats tarragonins serà
essencial.
Així mateix, l’acord permetrà
desenvolupar un gran projecte que ajudarà a diversificar el nostre sistema
productiu i intensificar el turisme a les nostres comarques, també aquí a Valls
i l’Alt Camp. Un dels aspectes més rellevants de l’acord que ha introduït el PSC
és el fons social i territorial, equivalent a l’1% del total de la inversió del
projecte, que sumat a l’aplicació de la taxa màxima hotelera permetrà aconseguir
una inversió de 47 milions d’euros per al Camp de Tarragona. Una inversió baixa
diuen alguns? No crec tenint en compte que aquests 47 milions d’euros és una
xifra superior a la de totes les inversions de la Generalitat a les nostres
comarques incloses en els pressupostos d’enguany.
Per a què serviran aquests
diners? El PSC ha aconseguit que es destinin a tasques socials. Per exemple, a
les entitats que treballen la discapacitat, a un fons social per als
treballadors o a inversions per al patrimoni arqueològic de les nostres
comarques. El nostre compromís ara és convèncer al Govern de CiU-ERC a la
Generalitat de què aquest fons territorial es gestioni des de les comarques
tarragonines, que el puguem emprar nosaltres directament allà on és més
necessari.
Els detractors de l’acord han
posat l’accent en subratllar que tot el futur complex serà una mena de centre
luxuriós destinat al joc i als casinos. Tampoc això és cert, finalment l’espai
dels casinos dins del conjunt del futur complex tan sols representarà un 15% del
total del projecte. La resta, un 85%, afecta a una àmplia gamma de noves
oportunitats com ara nous centres de convenció, hotels, teatres, una rica oferta
comercial, etc. Tarragona, Salou o Valls no són Singapur, Las Vegas, ni Macao.
No ho som, no ho volem ser i no ho serem. Aquí tenim un ampli patrimoni històric
i cultural, oferta gastronòmica, realitats socioculturals de la potència dels
castells, etc. L’acord assolit, que no té res a veure amb les intencions
inicials dels promotors, finalment hem aconseguit una relació del projecte més
amable amb el nostre entorn i el nostre teixit social. Com deia un dels nostres
negociadors, Xavier Sabaté, l’objectiu del PSC era “humanitzar el projecte”. Era
un “sí” condicionat a aquestes contrapartides econòmiques de les que el
territori no podia prescindir. Objectiu assolit. L’acord també marca el camí i
estableix el mètode per dialogar i anar desencallant altres problemes i
conflictes que afecten el país i que no se solucionaran des dels respectius
apriorismes i monòlegs. Com en el cas que ens ocupa tan sols la voluntat
d’arribar a un punt d’acord i consens, des de la responsabilitat i la
generositat de no assolir el 100% de les condicions fixades al punt de sortida,
pot desencallar el nus gordià on ara estem
atrapats.
Article de Rosa Maria Ibarra, portaveu del PSC a l'Ajuntament de Valls
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada