“Cada cop que veig per la televisió a l’home
aquest dir que s’ha acabat la crisi i que ja estem en el camí de la recuperació
i penso amb els meus germans i els meus amics, amb les dificultats que estan
passant, i amb tanta i tanta gent que està a l’atur se’m remou tot i se m’encén
la sang. Però com es pot dir que la crisi ja es cosa del passat quan surts al
carrer i et trobes amb el què et trobes...és indignant! Quina poca vergonya!” Això
mateix, fil per randa, em comentava un veí en sortir avui de casa pel matí a
deixar els nens a l’escola, unes paraules que segur que subscriuríeu la immensa
majoria de vosaltres.
I és que el Govern del PP lluny de complir els
seus compromisos electorals (recordeu allò de “más trabajo, menos impuestos”?),
lluny de lluitar contra la corrupció (més aviat protagonitzant tristos
espectacles que semblen més propis d’un pel·lícula de Cantinflas, com la trama
Gürtel-“el bigotes”), lluny d’assumir i complir amb la paraula donada (al contrari,
mentint en cadascuna de les decisions que ha impulsat), es dedica ara a vendre
un discurs tipus Alícia al país de les maravelles afirmant per activa i per
passiva que la crisi econòmica “ya es cosa del pasado”, el que suposa un
menyspreu i una falta de respecte intolerable als quasi sis milions d’aturats i
als molts milions més que han vist com amb el PP al Govern les seves condicions
de vida material han anat a pitjor.
Per primer cop des del 2011, però, els
ciutadans podem expressar a les urnes què en pensem de tanta burla i de tanta
mentida. Podem aturar Rajoy i acabar amb les retallades i amb l’auge de la
pobresa i de les desigualtats, posar fre a aquest austericidi suïcida i
impulsar d’una vegada polítiques que estimulin el creixement i la generació de
nous llocs de treball. Si Rajoy treu, encara que només sigui un vot més que els
socialistes a les eleccions de la setmana vinent, ja sabem tots que dirà: “la
gente ha entendido i avalado los recortes”...i disposarà encara d’un any més
per continuar passant la tisora a tort i a dret.
Això també ens afecta aquí, a Tarragona. En
els darrers dos anys i mig, amb el PP al Govern de l’Estat i CiU i ERC a la
Generalitat, l’atur s’ha desbocat, la pobresa ha crescut fins al punt que més
de 13.500 famílies de les comarques tarragonines tenen a tots els seus membres
a l’atur, a tots, i no tenen cap subsidi o prestació que els permeti viure amb
un mínim de dignitat material. Encara pitjor, aquí i ara hi ha casos de
malnutrició infantil mentre que una quarta part dels nostres infants viuen en
risc de pobresa.
Mentre els salaris continuen baixant, els
directius de les grans corporacions empresarials (que alguna responsabilitat
deuen tenir en el sorgiment i esclat de la crisi econòmica, dic jo) guanyen, de
mitjana, un 7% més que el 2011 (i estem parlant de sous que, en el cas de les
empreses que cotitzen a l’IBEX 35, superen els 300.000 euros anuals).
Ja n’hi ha prou de tanta injustícia i de tanta
insensatesa! Podem, i necessitem pensant en el futur dels nostres fills, un
canvi urgent de timó. En aquest sentit el compromís dels socialistes és total i
inequívoc. Si guanyem aquestes eleccions europees establirem una inversions
socials mínimes per a tots els Estats membres de la Unió, crearem una renda
mínima d’inserció per als treballadors, impulsarem un subsidi europeu de
desocupació, endegarem un pla europeu contra la pobresa i apostarem per un marc
europeu de salaris mínims garantits. També cal alertar sobre les conseqüències
de la fragmentació del vot d’esquerres. Dividir el vot progressista entre
opcions més petites, objectivament, tan sols reforça les possibilitats de
victòria del PP i acosta a la dreta a la presidència de la Comissió Europea. Si
guanyen Merkel, Rajoy i Mas ja sabem el que vindrà. El dia 26 serà massa tard
per a lamentar-ho...
Article d'opinió de Diana Salvadó publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada