dimecres, 7 de maig del 2014

25 DE MAIG, 22H DE LA NIT



Són quarts d’onze de la nit del diumenge 25 de maig i acaben de fer-se públics els resultats oficials de les eleccions europees. El PP, tot i perdre vots, ha guanyat les eleccions. Un Mariano Rajoy pletòric compareix (sí, sí, compareix sense pantalla de plasma per enmig) davant dels mitjans de comunicació amb un missatge clar (el què tractant-se d’ell ja és un gran què): “la gente ha avalado los recortes y la política del gobierno en estos tres últimos años. Hay que seguir por la misma senda para conseguir resultados por lo tanto ya anuncio...” Davant seu els diputats i dirigents del PP que s’omplen la boca parlant de la “recuperación económica” i de què “la crisis ya es cosa del pasado” l’ovacionen. Entre aquests els més entusiastes són els que han tingut una actitud més agressiva amb la sensibilitat i el sentit comú dels ciutadans, com la diputada que va cridar “que se jodan!” quan Rajoy anunciava al Congrés les retallades a les prestacions d’atur per als desocupats.

Es tracta, encara, d’un exercici de ficció però que no s’allunyarà gaire de la realitat si el PP és la força més votada a les properes eleccions europees. La veritat és que el mateix PP ha fixat aquestes eleccions com un referèndum d’aval a les polítiques de retallades i laminació de drets i prestacions socials que ha impulsat des de que van tornar a la Moncloa el 2011. La mateixa premsa afí al PP diu que qui “se la juga” de veritat, l’autèntic candidat del PP, és el mateix Mariano Rajoy. Si guanya dirà que la ciutadania ha avalat les seves polítiques i tindrà encara un any sencer per fer i desfer a la seva voluntat fins que els ciutadans podem dir que en pensem realment de la seva gestió a les eleccions legislatives de novembre de 2015. Lamentar-se després no servirà per a res.

S’acosten, per tant, unes eleccions extraordinàriament importants encara que la majoria de la ciutadania encara no sigui prou conscient del molt que està en joc en aquesta cita amb les urnes. Les enquestes assenyalen un empat tècnic al Parlament europeu entre els grups popular i socialista entorn dels 200 eurodiputats. El següent grup que ve al darrere, el liberal, no arriba ni tan sols a una quarta part d’aquest nivell de representació. Per tant, a partir del dia 26 el president de la Comissió europea serà el candidat del PP o el candidat socialista. Per primer cop, doncs, els ciutadans decidirem si continuem amb aquest austericidi suïcida del model Merkel-Rajoy o bé optem per polítiques progressistes que estimulin la creació de nous llocs de treball i lluitin contra l’increment de la pobresa i de les desigualtats a Europa.

Tampoc podem caure en falses disjuntives que volen fixar un escenari directament fals. Aquestes són unes eleccions europees, que decidiran les polítiques europees en els propers cinc anys i, en clau interna, l’aval o no a les polítiques que ha imposat el PP al dictat del que exigia la senyora Merkel. Aquells que ara parlen d’un “plebiscit” a favor de la llibertat de Catalunya obvien que el dia següent de les eleccions els eurodiputats d’Unió Democràtica de Catalunya compartiran seient amb el PP al grup popular europeu o que els que obtingui Convergència Democràtica formaran part del grup liberal europeu, el mateix al que ha demanat entrar... la UPyD de la senyora Rosa Díez (quines coses, sí). També cal tenir en compte que hi ha opcions que, per exemple, en cas d’obtenir dos eurodiputats un pot anar al grup de l’esquerra plural i l’altra al grup verd del Parlament europeu, és a dir, que ni tan sols són capaços de sumar eurodiputats a un mateix grup.


En definitiva, el proper 25 de maig, a les urnes, podem posar l’economia al servei de les persones i no a l’inrevés, com ha passat aquests darrers anys. Podem aplicar polítiques d’estímul al creixement i a la creació de llocs de treball i no tan sols retallades indiscriminades per carregar la factura de la crisi sobre les espatlles dels més dèbils i vulnerables. Sí, podem fer-ho però només amb un nombrós ventall d’eurodiputats socialistes a Estrasburg i Brussel·les, l’únic grup capaç d’aplicar un model econòmic i social a tota la Unió Europea alternatiu a l’actual.

Article de Diana Salvadó publicat al Més Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada