LA RIQUESA MÉS GRAN DE CATALUNYA

La setmana passada a la comissió de Salut del Parlament els diputats de CiU, ERC, PP i Ciutadans van tirar enrera una moció del PSC que demanava l’obertura durant tot el dia dels serveis d’urgències als centres d’atenció primària. El tema no és menor. Com a conseqüència de les retallades impulsades pels Governs de CiU i PP s’ha produït un descens del nombre de proves diagnostiques, una baixada de l’activitat quirúrgica i assistencial i un augment de les llistes d’espera que poden acabar posant en perill drets tan essencials com el dret a la salut de les persones. Però no tan sols ho deia per això. El fet de què grups presumptament tan dispars com CiU, ERC, PP i Ciutadans coincidissin en la orientació del vot no va merèixer ni mitja coma d’atenció per part dels “analistes” pseudoprofessionals i mitjans de comunicació públics que s’han convertit en intèrprets del “procés”.  

El mateix dia, al Congrés, el grup socialista va votar una moció en defensa de la Constitució juntament amb altres grups representants a la cambra. Aquest fet va servir d’excusa per activar una nova onada d’insults, desqualificacions i acusacions de “traició” cap als diputats socialistes. De res van servir les categòriques declaracions del mateix president del grup parlamentari socialista on reclamava un cop més “diàleg” als Governs de Catalunya i Espanya i reafirmava el compromís dels socialistes de “reformar la Constitució per avançar cap a un Estat federal que reconegui la singularitat de Catalunya”. Unes declaracions aquestes que van ser directament obviades o bé manipulades per afegir-li un punt de burla i identificar-les amb la intransigència de PP i UPyD.

Aquest cop, però, el grau d’hostilitat va pujar un grau més i determinats sectors “patriòtics” es van dedicar a divulgar per les xarxes socials una imatge amb les fotografies de tots els diputats socialistes al costat de la cita: “recordeu les cares i els noms”. La imatge en sí em va evocar els pitjors temps de la violència política al País Basc, on es divulgaven fotografies de regidors i diputats encerclats per una diana. Què vol dir l’amenaça “recordeu les cares i els noms”? On està aquí la crítica política o el debat racional? Aquest és el camí que condueix cap a la llibertat d’un poble?

Ja fa temps que el “xoc de trens” que tan irresponsablement alimenten el bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP i el bloc nacionalista espanyol de PP i Ciutadans amenaça de portar-se per endavant el bé més preuat que tenim a Catalunya: el respecte cap a les opinions alienes, el raonament crític i la convicció de què som un sol poble, a banda del sentiment i grau de pertinença nacional que tingui cada ciutadà de Catalunya. L’estigmatització permanent de totes les opinions que no suposin una reafirmació dels maximalismes respectius i la negació sistemàtica de les veus que distorsionin l’univers mental de “mayorías silenciosas” o unanimitats fictícies es veu un dia sí i l’altre també. Se’ns emplaça, en definitiva, a una Catalunya dividida entre “bons” i “dolents”, entre “patriotes” i “unionistes” o entre “defensores de la Constitución y la democracia” i “sediciosos que plantean órdagos que hay que combatir con la ley en la mano”, que al final ve a ser el mateix perquè Catalunya sempre perdrà part del seu pluralisme i de la seva essència.

Ens neguem a seguir aquest patriotisme de trinxera que sigui del color que sigui intentarà sempre imposar una part de la ciutadania sobre una altra. Demanem seny, baixar la intensitat emocional amb la què s’està saccejant el debat per part de tothom i reconduir el “procés” des del diàleg, el respecte i la voluntat d’acord. I finalment recordar que mentre ens passem el dia parlant dels colors de la bandera a Catalunya i Espanya s’han agreujat les desigualtats socials, creix com mai la pobresa i el nombre de famílies que malviuen passant autèntics viacrucis per arribar a final de mes s’incrementa fins a límits mai assolits. El nostre primer compromís és amb ells.

Article d'opinió de Maria Jesús Sequera publicat al Diari de Tarragona