Ja ho tenim!! Aquesta mateixa setmana hem
pogut posar a disposició dels veïns el nou parc infantil de la plaça Verdaguer.
Es tracta d’una de les places de la ciutat més cèntriques, a mig camí de la
rambla nova i de la rambla vella, adjacent a un dels nuclis comercials més
dinàmics de Tarragona i que oferirà un espai de diversió per als més petits que
crec, honestament, que ha estat un petit miracle tenint en compte la inversió
econòmica tant reduïda que teníem.
Així, aquesta nova àrea de jocs infantils
compta amb dues zones pavimentades pensant en els nens i nenes, amb un tobogan
en forma de castell, dues molles que representen una balena i un cavallet de
mar, un petit vaixell i un balancí. El nou conjunt de la plaça, on s’ha
substituït l’antic pavimentat de granit per acabats de fusta i zones de cautxú,
és més acollidora i permetrà també als pares, mares i familiars gaudir d’un
entorn adequat per a la conversa i el lleure mentre veuen els seus fills gaudir
del nou parc infantil.
És una petita obra, estic d’acord, però és una
actuació que permetrà condicionar aquest cèntric espai per convertir-lo en un
eix fonamental de l’oci familiar al centre de la ciutat. Malgrat això que he
dit i que vull donar-vos a conèixer i convidar-vos a què en gaudiu en companyia
de les vostres famílies, l’objectiu número 1, la veritable i autèntica obsessió
de l’equip de Govern de l’alcalde Ballesteros, és fer tot el possible per generar
ocupació a la ciutat i ajudar aquelles famílies que més estan acusant els
efectes devastadors de la crisi econòmica que ja arrosseguem des de fa sis
anys.
L’Ajuntament no està de braços creuats mentre
la pobresa i les desigualtats creixen a la nostra societat. Ans el contrari, el
pressupost del consistori destinat a polítiques i serveis socials s’ha
incrementat en un 60% des de l’arribada de Josep Fèlix Ballesteros a l’alcaldia
de Tarragona. Des de 2007 el nombre d’atencions directes de l’Ajuntament per
atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans de Tarragona s’ha quasi doblat,
passat de 36.000 atencions el 2007 a més de 67.000 aquest 2014. Només en aquest
darrer any l’Ajuntament de Tarragona ha hagut d’incrementar en 100.000 euros el
pressupost destinat a atendre situacions d’emergència social, com donar paquets
bàsics d’aliments, el subministrament de la llum, de l’aigua i de serveis
bàsics, etc.
Sovint, en entrevistes periodístiques, se’m
pregunta en quina ciutat ideal m’agradaria viure, quina és la Tarragona que
somio, si vull veure acabada la nova façana marítima, l’arribada de l’alta
velocitat al nucli de la ciutat, la nova autovia de Tarragona amb l’interior
peninsular, etc. Tots aquests projectes són necessaris i lluitem per fer-los
realitat però el que en realitat m’estimula i m’encoratja a treballar, el que
de debò somio, és una Tarragona on cap dels seus fills passi gana, on totes les
famílies tinguin treball, i on tots els ciutadans tinguin cobertes i garantides
les seves necessitats bàsiques. És a dir, una societat on tots visquem en
condicions de dignitat.
És un escenari pel que val la pena treballar
malgrat els nombrosos obstacles que tenim per endavant. Alguns, com la crisi,
ens arriben derivats de la mala praxis del capitalisme financer, però n’hi ha
d’altres que podríem evitar amb una mica de sentit comú. Em refereixo a la
reforma local que el Govern del PP vol imposar, tant sí com no, i que compta
amb el rebuig de tota, i repeteixo de TOTA, la resta de forces polítiques amb
representació democràtica. Una llei que vol buidar de competències als
Ajuntaments, que són l’administració més propera als ciutadans, i obrir la
porta a la privatització de serveis públics municipals amb l’excusa de la
crisi. Si finalment tira endavant aquest despropòsit l’Ajuntament, per exemple,
disposarà de menys recursos i de menys eines per poder desenvolupar l’acció
social en forma d’ajudes directes de la que parlava abans.
També sorprèn la irrealitat absoluta d’un
president, com el senyor Rajoy, que és capaç de dir que “la crisi ya está
superada” quan tenim índexs record d’atur, pobresa i desigualtats en el conjunt
de la Unió Europea. Malgrat això, i totes les dificultats que hem d’afrontar,
tingueu la certesa de què l’Ajuntament continuarà treballant fins on calgui per
aconseguir assegurar els paràmetres de qualitat de vida que els tarragonins i
tarragonines ens demandem i es mereixen.
Article d'Ivana Martínez publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada