“No es hora de hacer experimentos con leyes
estridentes, como la del divorcio, que solo pueden comportar la disolución de
las familias”, aquesta era la valoració de l’aleshores dirigent d’Alianza
Popular, Manuel Fraga, quan el Govern d’UCD va decidir impulsar la primera llei
del divorci a Espanya després de la negre nit del franquisme. Segons el senyor
Fraga no era moment de “experimentos” si no “de poner orden en casa” (novament,
l’obsessió pseudopatològica de la dreta amb l’ordre). Tampoc és estrany perquè
el senyor Fraga el 1981, per tant ja en democràcia, deia coses com aquesta: “es
evidente que el glorioso alzamiento popular del 18 de julio fue uno de los más
simpáticos movimientos politico-sociales de los que el mundo tiene memoria.”
No crec que avui dia cap dirigent del PP, ni
tan sols el senyor Gallardón, comparteixi el rebuig frontal del senyor Fraga
pel divorci ni se li acudeixi fer una apologia del feixisme com la que feia
aleshores el líder màxim de la dreta (això sí, amb “simpatia”). Ans el contrari,
des de la legalització del divorci han estat molts els dirigents del PP que han
exercit aquest dret “sin rasgarse la vestiduras” (i no una, sinó vàries
vegades), ni sense considerar que estaven participant en un acte luxuriós que
suposava “la disolución de las familias.”
Però tots sabem que la societat va 20 o 30
anys per davant de la mentalitat reaccionària del PP, així que els estrategues
de la dreta han decidit obrir ara un nou front que ningú a la societat
reclamava (tret de l’extrema dreta i dels sectors més retrògrads de la
jerarquia eclesiàstica): em refereixo a la il.legalització de l’avortament. Fa
pocs dies jo mateixa, debatent aquest tema amb una jove membre de Nuevas
Generaciones del PP de Tarragona, a la URV vaig constatar com aquesta noia
passava una mala estona. Com era disciplinada intentava defensar l’argumentari
del PP sobre el tema però a la segona rèplica de les joves estudiants allí
presents va optar per callar i marxar-se. No és per a menys. La noia en qüestió
deu estar convençuda de què cal privatitzar-ho tot, deixar el benestar públic
en mans dels “mercats”, i suprimir drets i prestacions socials a dojo, però a
l’any 2014 qüestionar el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seva
sexualitat i la seva maternitat deu ser massa, fins i tot per a les militants
de Nuevas Generaciones.
Se’ns dirà que el raonament de Rajoy i
Gallardón és similar al del senyor Fraga fa 30 anys. Igual com pensaven aleshores
que mantenint el divorci en la il·legalitat acabaven amb els problemes de
convivència dels matrimonis, deuen pensar ara que il.legalitzant l’avortament acabaran
amb els avortaments. Gravíssim error que poden pagar moltes dones amb la seva
salut en forma d’avortaments clandestins o de viatges a l’estranger per avortar
per part d’aquelles dones que s’ho puguin pagar.
I és que les dones hem estat especialment
perjudicades pel Govern del PP. Durant aquests dos anys i mig de Govern de
Rajoy i Gallardón hem perdut llocs de treball, drets laborals, drets socials,
protecció davant la violència de gènere i ara se’ns vol imposar la llei més
restrictiva de la Unió Europea en matèria d’avortament. Crec que tan sols els
joves, els aturats, els treballadors i els pensionistes han perdut tant amb el
PP com les dones.
La veritat, però, és que escoltant les
mateixes declaracions dels líders del PP no ens sorprèn aquesta laminació de
drets i llibertats per a les dones. Vegem, si no, algunes de les “perles” del
ministre de justícia, senyor Gallardón, que ha arribat a dir al Senat el
següent: “la maternidad es lo que hace a las mujeres auténticamente mujeres” (o
sigui, o són mares o no són dones. Podem imaginar alguna manifestació de
masclisme en estat pur més estrident?). Sí, podem, escoltant les afirmacions
del ministre d’agricultura, Arias Cañete: “el regadío hay que utilizarlo como a
las mujeres, con mucho cuidado, que le pueden perder a uno.” O a l’alcalde de
Valladolid, també del PP: “no creo en las paridades, me parecen paridas.” O al
president del Consejo General de la Ciudadania Española en el Exterior, nomenat
pel Govern de Rajoy: “las leyes son como las mujeres, están para violarlas”
(tot i que en aquest darrer cas, a diferència dels anteriors, va obligar a
dimitir a l’impresentable que ho havia dit). I així ad nauseam.
Les dones i totes les persones que estiguin a
l’esquerra d’aquestes posicions ideològiques tan arcaiques, que fins i tot han
fet treure els colors de la dreta civilitzada europea, no podem romandre de
braços creuats davant d’aquest retrocés en els drets de les dones que està
executant el PP. En aquest sentit, el compromís dels socialistes és clar i
inequívoc: quan tornem al Govern retirarem immediatament aquesta insensata
reforma de la llei de l’avortament del PP. Més clar l’aigua.
Article de Rocío León publicat al setmanari Notíciestgn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada