Reconec que em va sorprendre. Ho vaig haver de
llegir tres vegades i encara em va semblar més un text enormement singular. Em
refereixo a l’article escrit pel subdelegat del Govern a Tarragona, senyor
Sierra, en defensa de la reforma local que l’executiu de Rajoy vol imposar o sí
o sí.
Comença el seu raonament el subdelegat afirmant que
la política “es basa en l’ús de la paraula com a instrument per arribar al
consens.” Potser no n’és conscient però el senyor Sierra acabava de fer un
homenatge a la paradoxa. I és que la reforma local a la què se’ns insta al
“consens” ha aixecat el rebuig de totes, i subratllo i remarco TOTES, les
forces polítiques representades als consistoris de l’Estat: PSC, PSOE, CiU, ERC,
IU, BNG, Coalición Canaria, Compromís, ICV, Chunta Aragonesista, etc. Un fet
inèdit i sense precedents, totes les forces municipalistes en contra d’aquesta
reforma insensata. És més, fins i tot alguns alcaldes i regidors del mateix PP
han mostrat el seu rebuig a les pretensions de Montoro, com l’alcalde del
Ferrol i president de la Federación Gallega de municipios y provincias que ha
expressat la seva “oposición frontal” a aquesta reforma local del Govern.
Podria reflexionar el senyor Sierra sobre la dimensió d’aquesta oposició quasi
unànime del món municipal a aquesta llei que ell defensa amb tanta vehemència
(si tothom diu que el vestit de l’emperador és blau, no serà que és blau?) D’altra
banda, després de tres anys de Govern de Rajoy fins i tot els més ingenus ja
saben el que significa “consens” pel PP.
A continuació el subdelegat del Govern se sorprèn de
què el món municipal digui que la reforma del PP és un atac contra
“l’autonomia” dels Ajuntaments. “Contra quina autonomia atempta aquesta llei?”,
es pregunta. Li explico amb molt de gust. A la província de Tarragona, de la
qual ell és el subdelegat del Govern, la reforma local comportarà que el 90%
dels ajuntaments (és a dir, tots excepte els 10 municipis tarragonins amb més
de 20.000 habitants censats) quedin buidats de competències que s’atribuiran majoritàriament
a la Diputació de Tarragona.
Podrà la Diputació assumir la gestió de 180
ajuntaments de la província? No, com saben molt bé els ideòlegs del PP. I
aleshores, què? La mateixa llei ens dóna la resposta en obrir la porta a la
privatització dels serveis públics municipals i la desaparició dels serveis
socials locals. Vull destacar això perquè a la pràctica es produirà una
privatització, no la racionalització, no la sostenibilitat, de serveis
municipals essencials com l’aigua potable, la recollida de la brossa, la neteja
de la via pública, el tractament de residus, plans d’ocupació, etc.
En segon lloc, en quedar buidats de competències,
aquests ajuntaments hauran d’acomiadar treballadors municipals. Segons els
càlculs de les mateixes associacions de municipis això, pel cap baix, pot
suposar que més de 2.000 treballadors municipals de les comarques tarragonines
es quedin al carrer (i això en una província que ja acumula 74.000 aturats registrats).
L’excusa del PP és la de sempre: l’estalvi de milers
de milions d’euros de recursos públics. Una altra mentida. Sap el PP que els
ajuntaments gestionen el 15% de la despesa pública però que tan sols
representen el 4% del deute públic? Sap el senyor Sierra que el 85% dels
regidors de les nostres comarques no cobren absolutament res en l’exercici de
les seves responsabilitats polítiques?
Finalment, ens explica el subdelegat que –i cito
textualment- “el Govern d’Espanya respon solidàriament dels compromisos
assumits per altres administracions ja que totes són Espanya.” Sorprenent
afirmació ja que el Govern d’Espanya el que fa és que autoritza a les altres
administracions a fer crèdits que pagaran, puntual i religiosament, amb els
corresponents interessos els propis Ajuntaments. Està de broma el senyor Sierra
o no sap com funcionen els “pagament-préstecs” del Govern espanyol?
En darrer terme constatem que la subdelegació del
Govern s’ha convertit en una mena d’oposició de l’oposició i es dedica a respondre
a les denuncies dels grups polítics (tasca que, almenys en teoria, haurien de
fer els diputats del PP) enlloc d’explicar l’obra de Govern al territori
(potser perquè no hi ha res a explicar.) Tan sols m’atreviria a recordar al
senyor Sierra que des de que ell és subdelegat del Govern i el senyor Rajoy
està a la Moncloa les inversions de l’Estat a Tarragona han davallat un 33%,
l’atur i les desigualtats s’han incrementat fins a límits mai assolits i que ja
hi ha més de 13.000 famílies tarragonines amb tots els seus membres, tots, a
l’atur i sense percebre cap prestació o subsidi que els permeti viure amb
dignitat. Potser seria interessant que dediqués les seves energies a fer alguna
cosa per pal·liar aquesta situació enlloc d’il·lustrar-nos sobre “l’elasticitat
del llenguatge”.
Article de Josep Masdeu publicat al Més Tarragona i al setmanari Notíciestgn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada