A Torredembarra, a l’igual que a la resta de Catalunya, ja fa molt de temps
que estem parlant de la necessitat de tenir un Projecte engrescador i eficaç
que permeti afrontar el greu problema de la desigualtat social i la pobressa, una
greu situació que no només no anem
apaivagant, sinó que s’incrementa dia a dia de forma feridora per a moltes famílies
què estan arrivant, sinó hi son ja, a
límits d’exclossió social: famílies senceres a l’atur, malnutrició infantil,
probressa energètica i altres formes que fomenten lleis aprovades pel Partit
Popular,molts cops amb el beneplàcit de CiU a l’Estat i a l’inrevès a Catalunya, i que incrementen les situacions d’engoixa
com ara retallades a la Lleis com de la Dependència, el co-pagament de
medicaments, la Reforma Laboral i un llarg etcetera d’altres retallades i
reformes vergonyosses per antisocials.
Deu fer més de mig anys que a Torredembarra se’ns parla per part del Govern
(CiU-PP-GIT) de la existència d’una Taula Social per tal d’afrontar aquest greu
problema.
Torredembarra no és una illa, cada cop son més les famílies que fan cua a
Càritas i cada cop son més aquells que no poden pagar aigua i llum, i la
sensació de deixadesa s’estén pel municipi, dirigint totes les mirades, com
així ha de ser, cap a l’equip de Govern que ara per ara no ha pogut solucionar
un problema que s’està generalitzant i només ho afronta de forma personalitzada
sense tenir en compte que si no tenim polítiques ajustades a les necessitats
col·lectives no avancem en res.
Deia que el Govern ha venut una Taula Social que ara per ara es desconeix
el treball realitzat, ja que han vetat la participació dels diferents grups
polítics i la manca d’informació és total. No sabem encara si s’ha fet una
anàlisi de la situació, no sabem encara, més de sis mesos desprès, quines son
les conclusions – si n’hi han – que hagin pogut arribar una Taula que només hi
participen els tècnics municipals i la regidoria corresponen.
El fet és que no tenim cap proposta ni s’espera. La Taula Social ha nascut
sense potes al marginar entitats i partits, i per tant l’esfera de treball és
molt limitada i sense capacitat de aconseguir consensos ni acords.
Cal dons, un fort canvi en aquest sentit. El problema és massa greu com per
creure que amb polítiques caritatives i gens solidàries donem passos reals per
afrontar el problema. És molt greu que a aquestes alçades desconeguem quants
torrencs tenen problemes d’alimentació, o bé de llar o bé de pagaments. Com fer
les polítiques correctes sense tenir aquestes dades?. Impossible. Com arribar a
un acord consensuat a on tots tinguem una complicitat per tirar endavant
fórmules que ens permetin garantir una atenció a l’alçada de les necessitats ? Impossible.
L’actual Taula Social, passa sense pena ni glòria, com un ens que tothom
diu que existeix però que ningú ha vist.
Quina és la proposta socialista: Una Taula Social transversal i
participativa amb entitats i col·lectius compromesos amb la lluita contra la
pobresa, realitzar, conjuntament amb les institucions més properes, un treball
de camp on tinguem els números reals de la situació – aturats de llarga durada,
famílies sense ajuts... -, un Pla d’actuació per pal·liar els casos més
sagnants i posar las bases per aconseguir un Pla de Treball que contempli:
pressupostos adaptats a la realitat social, creació de nous serveis que generin
llocs de treball, una programació d’ajuts en beques menjador complementàries a
les existents, signar un conveni amb el SOC per oferir serveis no només per
Torredembarra sinó també per totes les poblacions del Baix Gaià (amb les quals
s’haurà de fer un Pla de Xoc davant situacions extremes), com ara la creació
d’una oficina de orientació i preparació de cursos dirigits a joves i aturats.
Tenim un gran problema i malgrat les barreres legals, la manca d’ingressos
i altres problemes administratius, el que ens cal és voluntat política, estar
al costat de la gent i fer els impossibles per cercar les solucions necessàries
per garantir el benestar dels qui ara pateixen les conseqüències d’una crisis
generada per les grans fortunes i que uns governs insensibles els hi giren
l’esquena salvant bancs i retallant allò que és de tots.
Article d'opinió de Jordi Solé publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada