UN BCN WORLD HUMANITZAT I AL SERVEI DEL TERRITORI

Des de fa dos anys els 258.000 treballadors tarragonins que cotitzen a la Seguretat Social han vist com el Govern del PP ha apujat els impostos del treball. Com a conseqüència d’això els treballadors de la nostra província, dels quals més de la meitat cobren menys de 20.000 euros bruts a l’any, han hagut de pagar, de mitjana, 331 euros més a l’any en concepte d’IRPF. Se’ns va dir que es tractava d’una mesura “necessària i puntual” per fer front a la crisi econòmica i que tots havíem de contribuir en aquest esforç col·lectiu.

Ara, els mateixos que parlaven d’esforços “necessaris”, estan disposats a reduir els impostos del joc a Catalunya del 55% al 10%. La pregunta que em faig és obvia: com podem permetre que mentre es demana a aquells que cobren menys de 20.000 euros a l’any que paguin més a la caixa comuna al mateix temps baixem els impostos del joc fins a límits que situarien Catalunya com un dels països amb la fiscalitat del joc més baixa? Els socialistes consideraríem això com el què és, una autèntic despropòsit injustificable.

La posició del PSC en relació al projecte de BCN World és clara. Sí al projecte, sí a la generació de nous llocs de treball i sí a les condicions mínimes per tal que aquest projecte reverteixi i beneficiï a les nostres comarques en condicions de dignitat. Nosaltres proposem rebaixar fins al 35% els impostos al joc amb la condició  sine qua non que el 5% dels beneficis es reinverteixin al territori. O bé, una rebaixa del 25% dels impostos sí aquesta reinversió s’incrementa fins al 10%.

Volem humanitzar el projecte, no “posar-lo en perill”, i per això també defensem aportacions a tres finalitats socials molt concretes: la prevenció i tractament de les ludopaties, la creació d’un fons social per als treballadors i al finançament de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat. Qui pot estar en contra d’això?

També volem preservar el nostre litoral. No podem permetre que amb l’excusa de les condicions que imposen els promotors ens trobem amb parets de ciment davant de les platges. Cal establir garanties suficients com que es subjectarà el desenvolupament urbanístic al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i que es tinguin en compte les determinacions del catàleg del paisatge pel que fa a configuració d’espais i edificacions. I, molt important, que els increments del valor obtinguts tinguin la contraprestació que estableix la llei. Si no fos així ens podríem trobar amb un cas d’enriquiment sobtat sense contribuir a la comunitat.

Finalment, el nom no fa la cosa però si que hi ajuda. Per tant, defensem que els promotors incloguin un topònim propi de les nostres comarques (Tarraco, Costa Daurada, etc.) en la denominació del projecte, una inclusió que ens permetria millorar la promoció del nostre litoral.  

Entre aquells que mostren un rebuig frontal al projecte i aquells que estan disposats a acceptar-ho tot, la posició dels socialistes és assenyada, la que garanteix amb millors condicions un futur complex vinculat amb el territori i al servei, també social, dels seus habitants i dels treballadors. Hauríem desitjat que també altres organitzacions haguessin treballat en la mateixa direcció.

Ha estat en bona mesura la increïble desídia del Govern de CiU i la passivitat d’ERC que no sembla voler ser soci per governar el país, el que ens ha portat fins aquí. Exercim la nostra responsabilitat amb el nostre territori i la seva gent, defensant els interessos de la majoria i de les classes populars. Volem el projecte però no acceptarem cap xec en blanc que suposi una pèrdua o minva de les condicions laborals, dels drets socials o del medi ambient de la Costa Daurada.

Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona