Rellegeixo una entrevista al conseller de
Salut Boi Ruiz prèvia a les eleccions al Parlament de 2012: “No podem baixar
dels 1.500 euros de despesa sanitària per càpita a Catalunya. És el mínim per
garantir un servei assistencial de qualitat.” Això deia el senyor Ruiz fa menys
de dos anys. Vaig ara a la web del departament de Salut de la Generalitat i
trobo la quantitat per càpita que destina el Govern per cada català en el marc
dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2014, amb Boi Ruiz de conseller
i el vot a favor dels diputats de CiU i ERC. Resultat? 1.095 euros per ciutadà,
quasi una tercera part menys del que fa dos anys se’ns qualificava com a “mínim
imprescindible.”
Davant d’aquesta realitat els portaveus de CiU
i PP acostumen a optar entre dues variables. La primera, que podríem batejar
com a “estil Rajoy”, consisteix en sacsejar una sèrie de dades macroeconòmiques
per vendre un discurs triomfalista i intentar convèncer a la ciutadania de què
els problemes que pateix a la seva vida quotidiana i que s’han agreujat en
aquests darrers dos anys són conseqüència de la seva imaginació i la seva
tendència innata al “pesimismo catrastrofista”. No importa que l’atur s’hagi
disparat fins al 26%, ni que l’atur juvenil se situï en un revolucionari 57%,
el més important segons Rajoy és el que diuen les agència de qualificació del
deute.
L’estil Boi Ruiz és més agosarat i més provocador
en relació amb el sentit comú dels ciutadans. Bé a dir més o menys això: és
cert que el Govern d’Artur Mas ha retallat en 1.400 milions d’euros el
pressupost de Salut en els darrers dos anys i mig, i és cert que la inversió en
despesa per càpita de Catalunya se situa a la cua de l’Estat, tan sols per
davant de València i les Illes Balears (amb Governs monocolors del PP). Malgrat
aquestes retallades a dojo el conseller i el Govern de CiU parlen de “millora
de les llistes d’espera i de les intervencions quirúrgiques” a Catalunya”.
Vaja, vaja, com és poden retallar 1.400 milions d’euros i “millorar” la
qualitat de la sanitat pública catalana? Si les dades són certes CiU i ERC
podrien ensenyar al món com es pot fer màgia retallant a dues mans i millorant,
al mateix temps, la qualitat del servei públic de salut.
Per desgràcia, tan sols es tracta de burda
propaganda. Segons les dades del mateix Govern, amb Boi Ruiz de conseller a la
regió sanitària de Tarragona les llistes d’espera s’han incrementat en un 25%
mentre que el temps d’espera per operar-se quasi s’ha doblat, passant dels 3,98
mesos per operar-se el desembre de 2010 a 6 mesos a finals de 2013. En el
conjunt del país la realitat també és molt preocupant ja què els hospitals
públics acumulen en aquests moments una demora quirúrgica que afecta més de
180.000 catalans, dels quals 79.000 esperen per operar-se d’una de les 14
intervencions considerades com a garantides, el que ve a ser un increment de
30.000 malalts més que el desembre de 2010 quan Artur Mas va arribar a la
presidència de la Generalitat prometent fer “més amb menys”.
Dit això i reconeixent, sense mentides ni
cortines de fum, la gravetat del problema, vull donar dos missatges en positiu
per l’esperança. Primer, vull reconèixer i agrair la immensa tasca i feina que
fan els metges i infermeres per mantenir la qualitat del servei. Cal remarcar
que es tracta d’uns professionals que han patit una retallada salarial d’un 20%
de mitjana amb el Govern de CiU. Tot i això i malgrat la mateixa pressió del
sistema, especialment de les llistes d’espera, han aconseguir mantenir el
servei i, fins i tot, en alguns casos millorar-ne l’eficiència tenint-ho tot en
contra. Jo mateixa he estat testimoni, parlant amb els representants dels col·legis
del sector, de com sense cobrir baixes ni jubilacions i amb els sous en caiguda
lliure aquests professionals han donat la cara i han mantingut els paràmetres
de la qualitat del servei mentre els portaveus del sector es dedicaven a
llançar missatges triomfalistes. Sense el seu esforç quotidià i el seu
compromís diari, res seria possible.
En segon lloc tinc la convicció de què aquesta
situació és reversible. I podria ser-ho a curt termini si hi ha voluntat
política al Parlament. Els socialistes hem presentat múltiples iniciatives per
aconseguir quelcom tan essencial com un pla de xoc de temps garantits i de
reducció de les llistes d’espera tant a la regió sanitària de Tarragona com a
la resta del país. Malauradament, i de manera incomprensible, primer el Govern
CiU-PP i ara l’entente CiU-ERC han rebutjat totes aquestes propostes. Tot i això
persistirem en l’empeny perquè estem convençuts de què la voluntat d’un poble
també passa per tenir un sistema públic de Salut que estigui a l’alçada del que
els catalans ens demanden i es mereixen.
Article d'opinió de Marta Pons publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada