Aquesta setmana les direccions del
PSC i dels PSOE han dut a terme una jornada de treball on s’ha desenvolupat les
línies de la declaració de Granada acordada l’any passat i s’han establert les
línies de treball conjunt dels propers mesos, propostes concretes per una
alternativa territorial i social. Entre els principals punts d’aquest document
figura la creació d’una campanya d’explicació i aprofundiment de la proposta
federal i d’una subcomissió dins la comissió constitucional del Congrés dels
Diputats per abordar la renovació del model territorial i la reforma de la
Constitució, a més de proposar l’adopció d’iniciatives polítiques i
parlamentàries de desenvolupament de l’Estat de les Autonomies que afavoreixin
la lleialtat i la cooperació entre administracions.. En contra del que demagògicament
afirmen alguns el PSOE va reiterar el seu compromís total amb la reforma de
l’Estat en clau federal, una reforma que reconegui plenament tant la identitat
nacional, lingüística i cultural de Catalunya com també el seu finançament
basat en el principi de l’ordinalitat amb transparència i lleialtat.
Així mateix, el PSC va reiterar la
seva aposta per un consulta legal i acordada on els catalans puguin
pronunciar-se sobre el seu futur i sobre la seva relació amb Espanya i Europa.
Crec que és una posició impecable de respecte a la voluntat dels ciutadans i de
respecte a la legalitat vigent. Precisament perquè és la resposta més assenyada
a la situació de conflicte actualment vigent tant el nacionalisme espanyol com
l’independentisme coincideixen en burlar-se de les propostes socialistes. Ja
admeto que el nivell d’exaltació emocional que uns i altres han atiat des de ja
fa mesos, dificulta el debat intel·lectual i la racionalitat amb que crec hem
d’abordar aquesta qüestió per desencallar el problema. Ho dic amb convicció
perquè afirmo que no estimen més Catalunya i als catalans i catalanes aquells que fan discursos abrandats però que
saben que tan sols enlairant la bandera i girant l’esquena a la realitat
política i jurídica no porten el país enlloc. Enlloc, tret de a un sentiment de
frustració col·lectiu un cop la població vegi que “el xoc de trens” ens porta
tan sols a una via morta.
Els socialistes no atiarem escenaris
irreals que no tinguin cap possibilitat d’arribar a bon port ni donarem suport
a cap iniciativa que neix de manera deliberada sense una mínima possibilitat
d’èxit. La nostra posició és coneguda: davant l’immobilisme irracional del PP i
C’s, que per negar neguen fins i tot l’existència del problema, i el
maximalisme irreal del bloc independentista de CiU-ERC-ICV-CUP, entestats en
portar Catalunya allà on el Pla Ibarretxe va portar a Euskadi, els socialistes
reafirmem el nostre compromís per una reforma profunda de l’Estat en clau
federal i una consulta legal i acordada que neixi del diàleg i no de les
iniciatives unilaterals.
Abans d’acabar, una darrera reflexió
que considero molt important, és conegut que el PSOE i el PSC no estan
plenament d’acord i que el dret a decidir dels catalans que defensem des del
PSC no és compartit pel PSOE, però tot i això ambdós estem convençuts que només
des del diàleg, la voluntat d’acord i de la generositat, com fan Pere Navarro i
Alfredo Pérez Rubalcaba reforçant els ponts i els punts d’acord, serem capaços
de desbloquejar un problema que pot acabar enverinant durant dècades la
convivència entre els catalans i les relacions dels catalans amb la resta de
ciutadans de l’Estat.
Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada