Vivim immersos en una profunda crisi econòmica i de valors, que està comportant gravíssims efectes socials, que els governs de la dreta han convertit en més desigualtat i retrocessos en drets i llibertats. Una crisi que els ciutadans paguen perdent la feina, l’habitatge o l’accés a uns serveis públics bàsics de qualitat .
A Catalunya s’hi suma la crisi nacional. Una insatisfacció general que compartim des del PSC per l’actual model d’Estat, , generada per un sistema de finançament insuficient i ineficaç, la retallada de competències que ja es va iniciar amb l’Estatut. Agreujat per un govern del PP amb una agenda política de re-centralització, d’aniquilació de drets socials i irrespectuós i fins i tot bel•ligerant amb les realitats nacionals com la catalana.
D’altra banda CIU, condicionada a l’agenda d’ ERC han emprès un camí que en lloc d’afavorir i aconseguir el diàleg, l’acord i una sortida democràtica, la dificulta i impossibilita. És una via que provoca desunió, divisió en el si de la societat catalana, enemistat amb la resta d’Espanya i desconfiança en el context internacional i en els mercats. Una via que ha suposat anul•lar l’acció de govern en àrees claus com l’econòmica i social, la màxima expressió de la qual han estat les retallades.
El PSC té una alternativa pròpia pel canvi de relació amb la resta de l’Estat que ha defensat en primera persona Pere Navarro: una reforma constitucional en clau federal compartida amb la resta de socialistes d’Espanya. I que per nosaltres es resumeix en una idea: refer el pacte constitucional de 1978. Som conscients de les dificultats de la nostra proposta i assumim el repte de fer-la creïble i , sobre tot, viable.
La votació del dia 16 al Parlament no era “Dret a decidir si o no” , era una proposta de CiU-ERC-ICV demanant al Congrés dels Diputats que es traspassi a Catalunya la facultat de convocar un referèndum, un exercici més de gesticulació estèril, de fugida endavant que només cerca guanyar temps. Ho saben fins i tot els seus promotors. I aquest era el fons del debat.
Nosaltres rebutgem la via unilateral que planteja el front independentista, però hem defensat que una abstenció per part del PSC podia haver estat congruent amb la tesi de fons de la resolució del Consell Nacional de 17 de novembre: la de no donar suport a cap iniciativa que no fos legal i acordada prèviament amb l ‘Estat com s’ha fet a Escòcia i al Quebec.
Podia també haver mostrat millor quina era la nostra posició antagònica a la del PP, principal responsable de la situació i alhora facilitar la gestió de la pluralitat interna, lluny de personalismes, en un moment d’extrema complexitat en el debat nacional. Una abstenció que assenyalés, també, la fugida endavant i sense sortida de CiU i ERC.
Ara bé, en tant que el Consell Nacional del PSC va definir la seva posició de forma explícita amb un vot negatiu, nosaltres vam actuar en conseqüència amb el seu mandat i amb la unitat d’acció que per nosaltres no és incompatible amb les sensibilitats i punts de vista diversos que existeixen en el nostre partit sobre la qüestió nacional.
Volem refermar el nostre compromís amb el dret a decidir possibilitant una consulta legal i acordada en coherència amb el nostre programa electoral alhora que reiterem el nostre compromís en incrementar el nostre treball polític en aquesta direcció, compatible amb la via federal defensada al Parlament i a Les Corts.
Catalunya té grans reptes per endavant i des del PSC els afrontarem des del catalanisme d’esquerres i integrador que històricament hem representat , donant resposta a una situació cada dia més crítica des del punt de vista social.
Aquet és el servei que ha d’oferir el PSC al poble de Catalunya en la nova etapa: esdevenir de nou el reflex de la Catalunya plural i diversa, i contribuir a una solució acceptada per una àmplia majoria. Per això no promourem l’exclusió sinó la unió, la suma i no la resta. Ens cal molta gent i no en sobra ningú. Els socialistes catalans formem part del corrent de fons de la societat catalana que reclama un canvi profund en la democràcia, el sistema econòmic i en la relació amb la resta de pobles d’Espanya, i tenim l’obligació democràtica de construir i proposar un projecte de futur amb ambició i esperança.
Article de Xavier Sabaté publicat al diari El periódico de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada