CONSULTA 2014, OBJECTIU IMPOSSIBLE

Escric aquestes paraules pocs minuts després de la votació d’aquesta setmana al Ple del Parlament de la sol·licitud al Congres Diputats de la delegació a la Generalitat de Catalunya de la competència per a  convocar i celebrar un referèndum i les escric amb un doble sentiment de tristesa produït primer, per la divisió del vot en el Grup parlamentari socialista i segon, per la mateixa votació.

De la primera qüestió segur que tindré altres oportunitats de parlar-ne  i francament, avui no vull contribuir al reguitzell d’opinions que omplen els mitjans i la xarxa. Parlem doncs de la proposta que ha aprovat el Parlament amb els vots d’ERC, CiU i ICV, se que hi ha moments en què és difícil introduir arguments de racionalitat i poder explicar-se sense que el grau d’emotivitat i d’apel·lació permanent als sentiments obnubili la nostra capacitat d’anàlisi crític, però aquesta és la meva obligació com a representat de la ciutadania.

Perquè aquest dijous al Parlament he votat “no”? Doncs en primer lloc, senzillament perquè la proposta no facilita la consulta, al contrari contribueix a fer-la impossible, si més  no en els termes que avui està plantejada la pregunta encadenada. Com  tothom sap, tots els que ha  votat “sí” també, la demanda que s’ha aprovat no té la més mínima possibilitat de prosperar. Això si, contribueix a per una banda a mantenir viu i reforçar la idea de que la independència està a tocar de la punta dels dits,  i per l’altra, a tensar les relacions amb el Govern de l’Estat i a l’incrementar la crispació i l’enfrontament amb qui es diu que es vol negociar. I com es sabut, els socialistes no estem a  favor de la independència i per tant no es lògic que donem suport a una iniciativa condemnada al fracàs i que només servirà per donar arguments als que volen la ruptura amb Espanya.

En segon lloc, un motiu que per a mi és també molt important. Es tracta de la posició acordada democràticament pel Nacional del PSC el passat 17 de novembre: “ Ens reafirmem en el criteri de votar  contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d’Espanya, com ha estat el cas dels únics antecedents que podem considerar de referència, Regne  Unit i Escòcia, i Canada i Quebec.

Es cert que vaig traslladar a la direcció del meu grup i del meu partit  la meva preferència d’optar per l’abstenció com la millor opció d’identificar una opció alternativa al frontisme independentisme-espanyolisme al que se’ns emplaça reiteradament i també per tal de que totes les denominades sensibilitats socialistes es sentissin més representades. Malgrat això, respecto i accepto la posició   concordant amb la votació del Consell Nacional del PSC on es va debatre el tema, va ser la del “no” en una votació que tan sols servirà per alimentar el victimisme d’aquells que ja fa temps que han optat per l’unilateralisme i l’enviament de cartes internacionals enlloc de buscar una sortida raonable al problema real que tenim de relacions entre Catalunya i Espanya. Un problema que va atiar irresponsablement el PP i que ara recull les conseqüències en forma d’auge de l’independentisme.

Sóc allà on he estat sempre: defensant una sortida federal a l’encaix de Catalunya a Espanya i Europa, on puguem transformar de manera radical les brutals desigualtats socials que pateix la nostra societat i on la llengua, la cultura i la identitat nacional de Catalunya siguin reconegudes i garantides en una situació d’igualtat.

Finalment, he d’acabar denunciant les paraules i les actituds d’aquells que dia rere dia, volen dividir el país i la ciutadania en dos blocs: els “patriotes” i els “traïdors”, que són tots aquells no són partidaris de la independència. El darrer intent en aquest sentit és intentar confondre la ciutadania dient que el PSC és el mateix que el PP i C,s perquè ha votat el mateix en aquesta votació al Parlament. Un reduccionisme que no hauria d’enganyar ni als nens de primària. Però jo pregunto a aquests que formulen aquestes lliçons polítiques: quan ERC va fer campanya pel “no” a l’Estatut del 2006 juntament amb el PP també vol dir que eren el mateix? I quan CiU, en aquests moments, governa amb el PP a tot arreu on sumen (12 ajuntaments a la província de Tarragona, de Reus, Salou, Cambrils, Calafell, Torredembarra..., 6 consells comarcals, i la diputació...) també això significa que són idèntics? 

Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc