La brutal regressió que implica la llei de
l’avortament que s’han entestat a tirar endavant el PP i el Govern de Rajoy és
tan arbitrària i retrograda que s’ha trobat amb l’oposició frontal de tots els
ciutadans progressistes, del conjunt de la societat i, fins i tot, de les veus
més liberals dins del mateix PP (alguna n’hi ha) que han demanat la retirada d’una
part o del conjunt de la llei. Ara bé, aquesta oposició, sent molt majoritària,
no és unànime perquè és cert que hi ha algú a Europa que ha manifestat el seu
entusiasme per les intencions del PP i de Rajoy. El posen com a exemple del que
cal fer també al seu país. De qui es tracta? Del senyor Le Pen i del seu
partit, el Front Nacional. És a dir, de l’extrema dreta francesa.
Només un exemple d’aquest rebuig europeu a les
pretensions del PP. El mateix diari conservador britànic The Times (no
precisament òrgan del Partit Comunista) ha afirmat en la seva editorial que les
intencions del PP són “un abús de poder. La restrictiva llei de l’avortament
del PP posarà en perill la salut de les dones i la seva vida familiar.” Deuen
estar admirats els periodistes del Times, Rajoy vol superar a la mateixa
Margaret Thatcter en involució i regressió dels drets socials i civils dels ciutadans!
Que orgullosa estaria d’ell la “dama de ferro”...
I és que la reforma de la llei d’interrupció
voluntària de l’embaràs que ha impulsat el PP tan sols pot satisfer a l’extrema
dreta pura i dura. Estem, a la pràctica, davant d’un error històric que pulveritzarà
el dret que les dones havíem assolit amb la llei de 1985 i la llei de terminis
de 2010, impulsades per governs socialistes, unes normes que ens situaven al
capdavant del desenvolupament jurídic i polític en aquesta matèria en el
conjunt de la Unió Europea.
Doncs amb el PP passem de l’avantguarda al
vagó de cua. A la cua d’Europa i del sentit comú perquè està més que demostrat
que les lleis restrictives mai, i repeteixo i subratllo MAI, han aconseguit
reduir els avortaments. L’únic que han provocat és que les dones posin en
perill la seva salut i la seva vida o que hagin de viatjar a l’estranger per
fer-ho amb condicions de salubritat. Aquells que neguen la realitat i
practiquen la tècnica de l’estruç estan condemnats a ser víctimes de la seva ceguesa.
El problema aquí és que les víctimes seran les dones.
I quin és l’escenari general europeu?
Vegem-ho. De 28 estats membres un total de 20, tinguin governs progressistes o
conservadors, tenen en vigència una llei de terminis, no de supòsits, que permet
la interrupció voluntària de l’embaràs entre la setmana 10 i la 16. En el cas
d’Holanda, fins la setmana 24. En cas de tirar endavant les pretensions del PP
Espanya seria el primer estat europeu en retrocedir, enlloc de desenvolupar, la
llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs. Un nou “èxit” de Rajoy
i de la dreta espanyola.
No cal dir que els i les socialistes ens hem
mobilitzat per evitar aquesta involució que implica una retallada brutal a la
llibertat, la dignitat i el dret de les dones. No tan sols els socialistes
catalans i espanyols sinó també els socialistes europeus han reiterat el seu
compromís de lluitar al Parlament Europeu pels drets de les dones espanyoles.
Així, el president del partit socialista europeu ha afirmat que “tots els
socialistes europeus treballarem per evitar que algú vulgui fer retrocedir el
rellotge dels drets de les dones.”
Queden lluny ja els temps en què el senyor
Aznar es declarava admirador de Manuel Azaña (el que encara no sabem si es
tractava d’un gest de cinisme polític insuperable o bé era una aportació sui generis del senyor Aznar a la
història de la paradoxa.) A diferència del senyor Aznar, el senyor Rajoy no
llegeix Azaña però tampoc Cameron, Sarkozy o Merkel. Els seus confessos
admiradors europeus, aquells que el posen com a exemple de “les virtuts
patriòtiques” i que volen emular la seva “gesta” en matèria d’interrupció de
l’embaràs es redueix a un nom: Jean Marie Le Pen i l’extrema dreta europea.
Article d'opinió d'Aurora Rodríguez publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada