dimarts, 14 de gener del 2014

LES AMISTATS PERILLOSES DEL PP



La brutal regressió que implica la llei de l’avortament que s’han entestat a tirar endavant el PP i el Govern de Rajoy és tan arbitrària i retrograda que s’ha trobat amb l’oposició frontal de tots els ciutadans progressistes, del conjunt de la societat i, fins i tot, de les veus més liberals dins del mateix PP (alguna n’hi ha) que han demanat la retirada d’una part o del conjunt de la llei. Ara bé, aquesta oposició, sent molt majoritària, no és unànime perquè és cert que hi ha algú a Europa que ha manifestat el seu entusiasme per les intencions del PP i de Rajoy. El posen com a exemple del que cal fer també al seu país. De qui es tracta? Del senyor Le Pen i del seu partit, el Front Nacional. És a dir, de l’extrema dreta francesa.

Només un exemple d’aquest rebuig europeu a les pretensions del PP. El mateix diari conservador britànic The Times (no precisament òrgan del Partit Comunista) ha afirmat en la seva editorial que les intencions del PP són “un abús de poder. La restrictiva llei de l’avortament del PP posarà en perill la salut de les dones i la seva vida familiar.” Deuen estar admirats els periodistes del Times, Rajoy vol superar a la mateixa Margaret Thatcter en involució i regressió dels drets socials i civils dels ciutadans! Que orgullosa estaria d’ell la “dama de ferro”...

I és que la reforma de la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs que ha impulsat el PP tan sols pot satisfer a l’extrema dreta pura i dura. Estem, a la pràctica, davant d’un error històric que pulveritzarà el dret que les dones havíem assolit amb la llei de 1985 i la llei de terminis de 2010, impulsades per governs socialistes, unes normes que ens situaven al capdavant del desenvolupament jurídic i polític en aquesta matèria en el conjunt de la Unió Europea.

Doncs amb el PP passem de l’avantguarda al vagó de cua. A la cua d’Europa i del sentit comú perquè està més que demostrat que les lleis restrictives mai, i repeteixo i subratllo MAI, han aconseguit reduir els avortaments. L’únic que han provocat és que les dones posin en perill la seva salut i la seva vida o que hagin de viatjar a l’estranger per fer-ho amb condicions de salubritat. Aquells que neguen la realitat i practiquen la tècnica de l’estruç estan condemnats a ser víctimes de la seva ceguesa. El problema aquí és que les víctimes seran les dones.

I quin és l’escenari general europeu? Vegem-ho. De 28 estats membres un total de 20, tinguin governs progressistes o conservadors, tenen en vigència una llei de terminis, no de supòsits, que permet la interrupció voluntària de l’embaràs entre la setmana 10 i la 16. En el cas d’Holanda, fins la setmana 24. En cas de tirar endavant les pretensions del PP Espanya seria el primer estat europeu en retrocedir, enlloc de desenvolupar, la llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs. Un nou “èxit” de Rajoy i de la dreta espanyola.

No cal dir que els i les socialistes ens hem mobilitzat per evitar aquesta involució que implica una retallada brutal a la llibertat, la dignitat i el dret de les dones. No tan sols els socialistes catalans i espanyols sinó també els socialistes europeus han reiterat el seu compromís de lluitar al Parlament Europeu pels drets de les dones espanyoles. Així, el president del partit socialista europeu ha afirmat que “tots els socialistes europeus treballarem per evitar que algú vulgui fer retrocedir el rellotge dels drets de les dones.”


Queden lluny ja els temps en què el senyor Aznar es declarava admirador de Manuel Azaña (el que encara no sabem si es tractava d’un gest de cinisme polític insuperable o bé era una aportació sui generis del senyor Aznar a la història de la paradoxa.) A diferència del senyor Aznar, el senyor Rajoy no llegeix Azaña però tampoc Cameron, Sarkozy o Merkel. Els seus confessos admiradors europeus, aquells que el posen com a exemple de “les virtuts patriòtiques” i que volen emular la seva “gesta” en matèria d’interrupció de l’embaràs es redueix a un nom: Jean Marie Le Pen i l’extrema dreta europea.

Article d'opinió d'Aurora Rodríguez publicat al Més Tarragona  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada