“No existeix el dret de les dones a
l’avortament”, són declaracions textuals publicades ahir a aquest mateix mitjà
de comunicació del senyor Alejandro Fernández, líder del PP a Tarragona, i
presentat fins fa poc com l’esperança blanca de la dreta a aquesta ciutat
(encara que és cert que vist el desastre absolut de la gestió del Govern de
Rajoy i companyia ja fa temps que això no s’escolta). Doncs bé, en un gest de
singular sinceritat -que cal agrair sempre tractant-se d’un polític del PP-, el
senyor Fernández afirma que l’avortament és “un recurs còmode” fruït “d’una
societat malalta” on el dret de les dones a decidir lliurement sobre la seva maternitat
senzillament “no existeix”. Així, tal qual. Puc coincidir amb el senyor
Fernández que una part de la societat pugui estar malalta, és el segment cada
cop més reduït de persones que considera “normal” l’enriquiment il·lícit del
senyor Bárcenas mentre va exercir de totpoderós tresorer del PP o bé que tot un
president de Govern i un partit que es pretén democràtic reconeguin alegrement
que van mentir en campanya electoral i que van començar a fer el contrari del
que havien jurat fer sobre el més sagrat ja el novè dia d’arribar a la Moncloa.
Ara bé, parlar amb aquesta frivolitat reaccionària dels drets i llibertats de
les dones, conquerides a través d’una lluita històrica que s’ha escrit amb sang,
per part d’aquells que tenen responsabilitats de Govern realment espanta.
I és que el projecte de llei sobre la
interrupció voluntària de l’embaràs que “contra viento y marea” vol aprovar el
PP és un enorme salt enrera de 30 anys que tornarà a situar les dones en la
clandestinitat suprimint el seu dret a decidir de manera conscient, lliure i
responsable sobre la seva sexualitat i la seva maternitat, aquest dret que
segons el senyor Fernández “no existeix”. Aquesta llei anul·larà els avenços
dels Governs socialistes en aquesta matèria, uns avenços fruït del consens i aprovats
amb l’aval de la gran majoria dels professionals de la medicina i de la
bioètica, i deixarà les dones soles, orfes, als peus dels cavalls de les
pretensions delirants del PP eliminant la possibilitat d’interrupció de
l’embaràs en les primeres 14 setmanes, fet que passarà a considerar-se com un
delicte.
La particular concepció del tema per part del
PP suposa equiparar la prohibició de l’avortament amb la desaparició dels
avortaments. Gravíssim error. La mateixa Organització Mundial de la Salut
adverteix que restringir el dret a l’avortament tan sols aconsegueix
augmentar-ne el nombre, això sí, en condicions d’insalubritat i posant en risc
la vida de les dones. Doncs ni a l’Organització Mundial de la Salut és capaç
d’atendre el Govern de Rajoy et altri!! Començo a pensar que en el món oníric
de Rajoy, Gallardón i Fernández sempre es podrà recórrer a “majories
silencioses” que encara que tan sols existeixin en la seva imaginació o en els
seus desitjos sempre podran justificar qualsevol arbitrarietat...
Com a dones i com a persones dignes conscients
dels nostres drets i llibertats no podem romandre de braços creuats davant
d’aquest nou i enorme despropòsit del PP. Estem davant d’una llei
discriminatòria i retrograda que ens situarà a la cua d’Europa pel que fa als
drets de les dones. De fet, l’enorme rebuig que aquesta llei ha provocat al
nostre país ha travessat fronteres i els mateixos grups del Parlament europeu
han demanat a Rajoy que retiri aquesta reforma insensata de la llei que regula
l’avortament. De fet, no els ha donat suport ni el grup popular europeu! Fixeu-vos
en les declaracions de l’eurodiputada del grup popular europeu Morin-Chartier:
“lamentem el retrocés que viurà Espanya en matèria de drets de la salut sexual
i reproductiva de les dones.” I això ho diuen a la mateixa bancada del grup
popular europeu! Com deuen processar això els dirigents del PP que encara
tinguin un mínim sentit de la realitat i de capacitat crítica?
Però per ser completament honestos sí que hi
ha un partit que ha expressat la seva solidaritat amb el PP. No tan sols la
solidaritat, sinó que no han dubtat a posar Rajoy com a exemple del que cal fer
també al seu país. De qui es tracta? Del senyor (per qualificar-lo d’alguna
manera) Le Pen, dirigent del Front Nacional, és a dir l’extrema dreta francesa.
Aquests són els nous referents de la “derecha liberal y moderna” que afirmava
representar el PP.
Abans d’acabar us encoratjo a tots i a totes a
participar en totes les mobilitzacions convocades arreu del país, també a
Tarragona, per mostrar el nostre rebuig a aquesta autèntica agressió del PP als
nostres drets i llibertats. Ens juguem el nostre present i també el futur dels
nostres fills i filles. No podem fallar!
Article de Rocío León publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada