NO A LA POBRESA ENERGÈTICA!

La dimensió de la crisi econòmica que estem patint des de fa ja fa sis anys es tan devastadora que obliga cada cop més famílies ha haver d’elegir entre posar la calefacció o prescindir del dinar o del sopar. Així de dur i així de real. Hem de quedar-nos de braços plegats mentre aquests ciutadans queden orfes als efectes més tràgics de la crisi? Mai. Els mateixos estudis del Govern assenyalen que entre un 10% i un 16% del conjunt de la població és víctima d’aquesta pobresa energètica, és a dir, que són incapaços de pagar en consum energètic necessari per satisfer les seves necessitats domèstiques bàsiques.

L’evolució del preu de la llum - que en els darrers sis anys ha augmentat un 60% -, sumat a la crisi, la baixada general dels salaris i l’atur en xifres màximes ens obliga a fer front a aquest problema com el que és: un repte de primera magnitud social. Tingueu present que l’augment de la factura elèctrica aquest 2014 suposarà una despesa extra de 110 euros anuals més per les famílies i això mentre algunes de les companyies elèctriques neden en l’abundància. Com és possible? De moment, el Govern del PP ha reaccionat negant l’existència mateixa del problema i sacsejant algunes dades macroeconòmiques per vendre la idea de què la crisi econòmica ja és cosa del passat. Sí? Segur? Com es poden fer balanços entusiastes amb un atur del 26%, una taxa d’atur juvenil del 55% i amb una de cada quatre famílies en paràmetres de pobresa? A la societat d’Alícia al país de les meravelles dels propagandistes del PP tenim la tercera tarifa elèctrica més cara d’Europa.

A diferència del PP, els i les socialistes afirmem que el problema existeix, que cada cop afecta a més famílies, i que cal abordar-lo amb urgència i valentia. Com fer-ho? Recolzant la proposta que hem fet (amb altres grups polítics de l’esquerra) a les Corts Generals d’aprovació de mesures urgents contra la pobresa energètica. Aquesta proposta, en cas de tirar endavant, permetria de manera immediata no tallar el subministrament de la llum i de l’aigua a les famílies en situació econòmica molt precària i establiria un sostre social mínim per garantir l’accés universal a aquests serveis bàsics.

Podem fer-ho també des dels Ajuntaments, com el de Tarragona on s’ha augmentat enguany un 6% les partides pressupostàries destinades a polítiques socials. A què es destinen aquests recursos? Per exemple, ja fa més d’un any que l’empresa d’aigües de Tarragona disposa d’un fons social dotat amb més de 60.000€ per bonificar el rebut de l’aigua a les persones sense recursos econòmics. L’any 2013 se’n van beneficiar més de 260 famílies a la nostra ciutat. Així mateix, s’han endegat bonificacions fiscals per a les famílies nombroses i fa anys que hi ha disponibles ajuts econòmics per pagar l’impost de l’IBI i de la taxa de la brossa. Finalment, l’Ajuntament ha augmentat  fins els 345.000 les ajudes d’urgència social per tal que les famílies que es troben en situació de risc social puguin adquirir aliments de primera necessitat i fer front a les despeses bàsiques de la casa (llum, aigua i gas). Com diria el president Mas: a situacions excepcionals calen respostes i actuacions excepcionals.

Una societat com la nostra no pot permetre que hi hagi famílies que passin fred a l’hivern o que no puguin disposar d’aigua per rentar-se, beure o rentar la roba. Estem parlant d’un mínim bàsic per poder viure amb dignitat.

Seran capaços els diputats del PP de votar en contra de quelcom tan essencial? Per desgràcia, els precedents no ens permeten ser gaire optimistes, però mirar cap a un altre costat, culpabilitzar anteriors governs, passar-se el dia parlant dels colors de la bandera, i no reaccionar davant d’una realitat humana tan dramàtica seria un menyspreu al patiment de milers de famílies del nostre país.

Article de Javier Villamayor publicat al Diari de Tarragona