divendres, 13 de setembre del 2013

LES DUES CADENES HUMANES DE LA DIADA



Catalunya ha viscut enguany una Diada històrica, sens dubte. Centenars de milers de persones s’han unit arreu del país per reivindicar la independència i la sobirania de Catalunya. La seva mobilització ha de ser respectada i el clam escoltat. En aquest sentit, sorprèn la reacció del Govern del PP que es podria sintetitzar en la següent frase: “mobilización? Que mobilización?” Només un partit tan aliè al diàleg i a la disposició a escoltar als altres com el PP és capaç de tancar el tema amb un parell de frases estereotipades sobre la Constitució i passar alegrement a una altra cosa. El seu menyspreu a la voluntat dels catalans és realment ridícul i insultant.

Els socialistes catalans expliquem  aquí i, sobretot, allà, que hi ha un problema de relacions entre Catalunya i Espanya que cal resoldre. Ara bé, respectant totalment els sentiments dels vallencs i catalans que ahir van sortir al carrer, i amb tot el meu respecte per aquest moviment a favor de la independència, simplement recordar que és una part del poble català, i que en el procés per decidir el nostre futur cal tenir en compte tothom. Un país no es construeix excloent la gent que pensa diferent i hauríem de ser capaços de decidir com a poble sense imposar un pensament únic, ni quedar atrapats en l’enfrontament interessat atiat pels nacionalismes català i espanyol que veuen com aquesta espiral els dona rèdits electoral.

La societat catalana és plural (aquesta és una de les nostres riqueses) i totes les enquestes coincideixen en assenyalar que entre la ciutadania, malgrat el sentiment independentista que ha crescut en els darrers anys, els partidaris del trencament amb Espanya en el millor dels casos arriben al 50% just del conjunt de catalans.

Com donar resposta a la situació actual? Els socialistes estem convençuts que cal refermar el nostre Sí al dret a decidir dels catalans, el Sí a una reforma profunda de la Constitució en clau federal i, sobretot, el Sí a preservar i reforçar la cohesió social del poble de Catalunya, la nostra principal força com a nació.

Ara fa set anys el 80% dels catalans van votar a favor d’un nou Estatut per a Catalunya (que comptava amb el vot contrari dels independentistes catalans i dels nacionalistes espanyols) unes il·lusions que van ser laminades pel PP, pel nacionalisme espanyolista més ranci i pel Tribunal Constitucional. Cal tornar a assolir el consens social amb el que comptava l’Estatut. Les fugides cap endavant, el xoc de trens i les ruptures unilaterals no porten enlloc, n’estic convençuda.


D’altra banda la Diada també ha estat testimoni d’una altra cadena humana, la que simbòlicament va encerclar la seu central de la Caixa i d’altres institucions bancàries i financeres. I és que la jornada d’ahir va mostrar el rebuig al centralisme del PP però també acollia altres sensibilitats. Una molt important és el cansament ciutadà en relació al poder de la banca, dels mercats financers i de les retallades socials. No podem deixar el futur dels nostres fills en mans d’aquells que tan sols se senten estimulats per la cobdícia il·limitada. Cada cop és més unànime aquest sentiment de sublevació cívica i ètica en relació al poder econòmic. La veu de la gent s’ha expressat al carrer i ens correspon a aquells que tenim responsabilitats polítiques donar satisfacció a les seves reivindicacions. Aquest és el la nostra convicció i el nostre compromís davant del curs polític que ara s’obre al Parlament.  

Article d'opinió de Núria Segú al setmanari el Vallenc 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada