Catalunya ha viscut enguany una
Diada històrica, sens dubte. Centenars de milers de persones s’han unit arreu
del país per reivindicar la independència i la sobirania de Catalunya. La seva
mobilització ha de ser respectada i el clam escoltat. En aquest sentit, sorprèn
la reacció del Govern del PP que es podria sintetitzar en la següent frase: “mobilización?
Que mobilización?” Només un partit tan aliè al diàleg i a la disposició a
escoltar als altres com el PP és capaç de tancar el tema amb un parell de
frases estereotipades sobre la Constitució i passar alegrement a una altra
cosa. El seu menyspreu a la voluntat dels catalans és realment ridícul i
insultant.
Els socialistes catalans expliquem aquí i, sobretot, allà, que hi ha un problema
de relacions entre Catalunya i Espanya que cal resoldre. Ara bé, respectant
totalment els sentiments dels vallencs i catalans que ahir van sortir al
carrer, i amb tot el meu respecte per aquest moviment a favor de la
independència, simplement recordar que és una part del poble català, i que en
el procés per decidir el nostre futur cal tenir en compte tothom. Un país no es
construeix excloent la gent que pensa diferent i hauríem de ser capaços de
decidir com a poble sense imposar un pensament únic, ni quedar atrapats en
l’enfrontament interessat atiat pels nacionalismes català i espanyol que veuen
com aquesta espiral els dona rèdits electoral.
La societat catalana és plural
(aquesta és una de les nostres riqueses) i totes les enquestes coincideixen en
assenyalar que entre la ciutadania, malgrat el sentiment independentista que ha
crescut en els darrers anys, els partidaris del trencament amb Espanya en el
millor dels casos arriben al 50% just del conjunt de catalans.
Com donar resposta a la situació
actual? Els socialistes estem convençuts que cal refermar el nostre Sí al dret
a decidir dels catalans, el Sí a una reforma profunda de la Constitució en clau
federal i, sobretot, el Sí a preservar i reforçar la cohesió social del poble
de Catalunya, la nostra principal força com a nació.
Ara fa set anys el 80% dels
catalans van votar a favor d’un nou Estatut per a Catalunya (que comptava amb el
vot contrari dels independentistes catalans i dels nacionalistes espanyols)
unes il·lusions que van ser laminades pel PP, pel nacionalisme espanyolista més
ranci i pel Tribunal Constitucional. Cal tornar a assolir el consens social amb
el que comptava l’Estatut. Les fugides cap endavant, el xoc de trens i les
ruptures unilaterals no porten enlloc, n’estic convençuda.
D’altra banda la Diada també ha
estat testimoni d’una altra cadena humana, la que simbòlicament va encerclar la
seu central de la Caixa i d’altres institucions bancàries i financeres. I és
que la jornada d’ahir va mostrar el rebuig al centralisme del PP però també
acollia altres sensibilitats. Una molt important és el cansament ciutadà en
relació al poder de la banca, dels mercats financers i de les retallades
socials. No podem deixar el futur dels nostres fills en mans d’aquells que tan
sols se senten estimulats per la cobdícia il·limitada. Cada cop és més unànime
aquest sentiment de sublevació cívica i ètica en relació al poder econòmic. La
veu de la gent s’ha expressat al carrer i ens correspon a aquells que tenim
responsabilitats polítiques donar satisfacció a les seves reivindicacions.
Aquest és el la nostra convicció i el nostre compromís davant del curs polític
que ara s’obre al Parlament.
Article d'opinió de Núria Segú al setmanari el Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada