L’article 133.1 de l’Estatut de 2006 vigent,
atorga a la Generalitat la competència compartida en matèria d'energia... “
(i) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i
transport d'energia, l'atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions
que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l'exercici de les
activitats d'inspecció i control de totes les instal·lacions existents a
Catalunya; (ii) La regulació de l'activitat de distribució d'energia que
s'acompleixi a Catalunya, l'atorgament de les autoritzacions de les
instal·lacions corresponents i l'exercici de les activitats d'inspecció i
control de totes les instal·lacions existents a Catalunya...”.
Tot i que el PP va recórrer la definició de “competències compartides”, la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 estableix que “ la Generalitat pot [en el marc que fixa l’Estat] establir politiques pròpies “. Per tant, calia desplegar i concretar per mitjà d’una llei les esmentades disposicions bàsiques. Però què s’ha fet de llavors ençà?.
El primer govern d’Artur Mas, després de dos anys de passivitat va aprovar cuita-corrents el 9/10/2012 en plena pre-campanya electoral el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 sense haver-se vist al Parlament malgrat les continues demandes dels grups de l’oposició. Per a sorpresa general, un cop passades les eleccions, CiU i ERC acorden revisar-lo el 19 de desembre. Un Pla, doncs, que només va durar dos mesos i nou dies sense que a hores d’ara sapiguem res més. Catalunya deu ser l’únic país desenvolupat que no té Pla d’Energia amb les conseqüències negatives per a empreses, generació de llocs de treball i consumidors mentre altres com Holanda, Dinamarca, o Escòcia o Baden Wurtemberg , tenen ambiciosos plans de transició energètica cap a les energies renovables.
Portem, doncs, tres anys de passivitat governamental. Mentrestant han passat moltes coses però ni el Conseller Mena ni ara Felip Puig han fet res més que lamentar-se que no tenien competències mentre que Comunitats Autònomes amb menys competències han estimulat noves polítiques d’estalvi energètic i de producció de les poques renovables que el Govern del PP s'ha anat carregant amb les seves reformes. O presentaven recursos d’inconstitucionalitat – Andalusia, Canàries, Extremadura o Galícia governada pel PP - davant la invasió de les poques competències que tenen mentre el Govern català, amb molta més raó per fer-ho, deia que els seus serveis jurídics no ho veien clar. Com s’entén aquest servilisme respecte del govern d’Espanya del PP mentre que el propi govern de Galícia presentava recurs? Només ara, a principis d’estiu, el conseller Puig ha anunciat que estudiaran el darrer atac a les renovables del Govern del PP “només pel que fa a les competències de la Generalitat” però fins que no ho veiem al Registre del Constitucional no ens ho acabem de creure.
Perquè sempre les polítiques del PP que mantenen l’statu quo afavoridores dels combustibles fòssils i nuclears són les que ha defensat el Govern de CiU, ara amb la complicitat d’ERC.
El Govern de Catalunya ha renunciat a decidir en matèria d‘energia a Catalunya fent cas omís de resolucions del Parlament com les que el comminaven a aprofitar la biomassa, una de les renovables que encara és rendible per substituir instal.lacions de gasoil i gas reduint així a més, el risc d’incendis; donar suport al projecte Zèfir d’investigació d’eòlica marina a l’Ametlla de Mar i Tarragona que sembla perdut definitivament; elaborar un Pla per les comarques amb centrals nuclears preveient la seva substitució quan acabi la seva vida útil o involucrar-se en la seva seguretat. Perquè si l’accident de Fukushima l’11 de març del 2011 va obrir un debat al món, a Catalunya el Govern l’ha ignorat totalment i encara ara quan amenacen nous perills als seus reactors, el Govern diu que d’això aquí ja se n’encarrega el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). Però a Catalunya, un dels països més nuclearitzats del món si tenim en compte que té tres nuclears i genera la meitat de residus d’Espanya i ho relacionem amb 32.000 km2 i set milions d’habitants. Cal que tinguem com té l’Estat de Baden-Wurttemberg, una Comissió de Protecció Radiològica i inspectors permanents a les nuclears com permet l’article 132 de l’Estatut que estableix que La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis “.
La Generalitat ha d’impulsar que els municipis integrin la planificació energètica en la planificació urbanística i estudiï processos de municipalització de la xarxa elèctrica, transport, distribució però també generació, empenyi plans d’eficiència i estalvi i lluiti contra la pobresa energètica que provoca que milers de llars catalanes pateixin fred a l’hivern - entre un cinc i un deu per cent segons l’estudi de 2012 de l’Observatorio de la Sostenibilidad de España (OSE)
El Govern de CiU-ERC vol decidir el futur però no és capaç d’actuar sobre el present. Si altres ho fan, amb imaginació, valor, coratge i sense dependències dels grans interessos dels combustibles fòssils i nuclears per què Catalunya no?
Tot i que el PP va recórrer la definició de “competències compartides”, la Sentència del Tribunal Constitucional del 2010 estableix que “ la Generalitat pot [en el marc que fixa l’Estat] establir politiques pròpies “. Per tant, calia desplegar i concretar per mitjà d’una llei les esmentades disposicions bàsiques. Però què s’ha fet de llavors ençà?.
El primer govern d’Artur Mas, després de dos anys de passivitat va aprovar cuita-corrents el 9/10/2012 en plena pre-campanya electoral el Pla d’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020 sense haver-se vist al Parlament malgrat les continues demandes dels grups de l’oposició. Per a sorpresa general, un cop passades les eleccions, CiU i ERC acorden revisar-lo el 19 de desembre. Un Pla, doncs, que només va durar dos mesos i nou dies sense que a hores d’ara sapiguem res més. Catalunya deu ser l’únic país desenvolupat que no té Pla d’Energia amb les conseqüències negatives per a empreses, generació de llocs de treball i consumidors mentre altres com Holanda, Dinamarca, o Escòcia o Baden Wurtemberg , tenen ambiciosos plans de transició energètica cap a les energies renovables.
Portem, doncs, tres anys de passivitat governamental. Mentrestant han passat moltes coses però ni el Conseller Mena ni ara Felip Puig han fet res més que lamentar-se que no tenien competències mentre que Comunitats Autònomes amb menys competències han estimulat noves polítiques d’estalvi energètic i de producció de les poques renovables que el Govern del PP s'ha anat carregant amb les seves reformes. O presentaven recursos d’inconstitucionalitat – Andalusia, Canàries, Extremadura o Galícia governada pel PP - davant la invasió de les poques competències que tenen mentre el Govern català, amb molta més raó per fer-ho, deia que els seus serveis jurídics no ho veien clar. Com s’entén aquest servilisme respecte del govern d’Espanya del PP mentre que el propi govern de Galícia presentava recurs? Només ara, a principis d’estiu, el conseller Puig ha anunciat que estudiaran el darrer atac a les renovables del Govern del PP “només pel que fa a les competències de la Generalitat” però fins que no ho veiem al Registre del Constitucional no ens ho acabem de creure.
Perquè sempre les polítiques del PP que mantenen l’statu quo afavoridores dels combustibles fòssils i nuclears són les que ha defensat el Govern de CiU, ara amb la complicitat d’ERC.
El Govern de Catalunya ha renunciat a decidir en matèria d‘energia a Catalunya fent cas omís de resolucions del Parlament com les que el comminaven a aprofitar la biomassa, una de les renovables que encara és rendible per substituir instal.lacions de gasoil i gas reduint així a més, el risc d’incendis; donar suport al projecte Zèfir d’investigació d’eòlica marina a l’Ametlla de Mar i Tarragona que sembla perdut definitivament; elaborar un Pla per les comarques amb centrals nuclears preveient la seva substitució quan acabi la seva vida útil o involucrar-se en la seva seguretat. Perquè si l’accident de Fukushima l’11 de març del 2011 va obrir un debat al món, a Catalunya el Govern l’ha ignorat totalment i encara ara quan amenacen nous perills als seus reactors, el Govern diu que d’això aquí ja se n’encarrega el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN). Però a Catalunya, un dels països més nuclearitzats del món si tenim en compte que té tres nuclears i genera la meitat de residus d’Espanya i ho relacionem amb 32.000 km2 i set milions d’habitants. Cal que tinguem com té l’Estat de Baden-Wurttemberg, una Comissió de Protecció Radiològica i inspectors permanents a les nuclears com permet l’article 132 de l’Estatut que estableix que La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis “.
La Generalitat ha d’impulsar que els municipis integrin la planificació energètica en la planificació urbanística i estudiï processos de municipalització de la xarxa elèctrica, transport, distribució però també generació, empenyi plans d’eficiència i estalvi i lluiti contra la pobresa energètica que provoca que milers de llars catalanes pateixin fred a l’hivern - entre un cinc i un deu per cent segons l’estudi de 2012 de l’Observatorio de la Sostenibilidad de España (OSE)
El Govern de CiU-ERC vol decidir el futur però no és capaç d’actuar sobre el present. Si altres ho fan, amb imaginació, valor, coratge i sense dependències dels grans interessos dels combustibles fòssils i nuclears per què Catalunya no?
Article de Xavier Sabaté publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada