Camp de Tarragona, 12 de setembre de 2013. La
directora d’un centre escolar de les nostres comarques veu com, després
d’acompanyar als seus fills a les classes corresponents, una dotzena de pares i
mares fan cua davant de la secretaria del centre. El motiu? Volen conèixer si
la Generalitat pagarà i quan les beques per a material escolar i les beques de
menjador que hores d’ara continuen penjades d’un fil. A totes les converses el
guió és el mateix, les dificultats econòmiques per poder pagar les matrícules i
el material escolar necessari en aquest inici de curs.
Malgrat que aquests dies els mitjans de
comunicació van plens de profunds i meticulosos anàlisis sobre “l’encaix” de
Catalunya i d’Espanya la preocupació immediata d’aquests pares i mares no és
saber que pensen els presidents de la Repúbliques bàltiques d’una eventual
independència de Catalunya sinó conèixer si el Govern “patriota” de CiU
mantindrà les ajudes que amb comptagotes o a cop de destral, en funció de la
imminència d’una cita electoral, va retallant un any sí i l’altre també.
Situats, doncs, en aquest debat mediàtic de
pretensions mil·lenàries sobre l’essència de Catalunya i d’Espanya, ha passat
molt desapercebut l’efecte negatiu que les retallades dels Governs de CiU, a la
Generalitat, i del PP, a l’Estat, han tingut sobre el curs escolar que ara tot
just s’enceta. La veritat és que les famílies catalanes han hagut d’afrontar
l’inici de curs més difícil dels darrers anys. I és que enguany les aules s’han
obert amb menys professors, més alumnes, menys ajudes, menys beques i menys
pressupostos educatius. A les comarques del Camp de Tarragona la població
escolar ha augmentat en 1.400 alumnes de més en relació al curs passat però el
nombre de professors s’ha mantingut invariable, i això segons les dades
oficials del mateix Departament!
I és que CiU i PP han fet com els crancs,
marxa enrera i a passes accelerades posant en perill els avanços del conjunt de
la societat impulsats pels Governs de progrés en matèria educativa dels darrers
lustres. Això ara s’ha acabat. Aquest curs comença amb unes retallades
pressupostàries en educació de més del 20% i a això cal sumar-hi els 3.000
milions d’euros de retallades de l’any passat. En el conjunt de l’Estat el nombre
de professors s’ha reduït en 30.000 docents des de que Rajoy és president del
Govern mentre que el nombre d’alumnes ha crescut en quasi 200.000 nens i nenes.
Cal afegir alguna dada més per evidenciar el desgavell d’aquells que van
prometre “fer més amb menys”? No ho crec.
Per la seva banda, el Govern “patriota”
d’Artur Mas (allò de “Govern dels millors” ja no s’atreveix a dir-ho ni el
màxim apologista dels seus incondicionals) ha tancat cinc escoles públiques i
ha fet desaparèixer 73 grups de P3 en aquest inici de curs. Això tot i
registrar 6.400 estudiants més que el curs passat. No contents amb aquesta
realitat tan lamentable, la Generalitat ha continuat reduint les beques i les ajudes
vinculades a l’educació (per posar només un exemple, l’aportació de la
Generalitat per plaça pública de P3 ha passat de 1.800 euros a tan sols 875
euros, i ja s’anuncien noves retallades). Sempre però, amb la retòrica d’un
Govern que parla molt de Catalunya però poc o gens dels catalans. En fi...
I què diuen de tot plegat els diputats de CiU i
PP per Tarragona? Res de res. I no és una metàfora, tan sols és la constatació
del seu silenci. Més enllà de l’anomenat debat nacional no diuen ni una paraula.
Malgrat proclamar abans de les eleccions que tenien la formula per sortir de la
crisi i mantenir el nostre Estat del benestar des de la cita amb les urnes de
l’any passat s’han quedat afònics i resten muts. No és el cas dels socialistes.
El PSC ha denunciat reiteradament el deteriorament de la igualtat
d’oportunitats a la nostra societat i la pèrdua progressiva de la qualitat de
l’ensenyament públic (que si no ha retrocedit més ha estat gràcies a la tasca
abnegada dels professors i de la comunitat educativa). Però no ens resignem. Els
socialistes ens comprometem a tornar a elevar el pressupost en educació per
recuperar la qualitat educativa pública que havíem assolit i també ens
comprometem a derogar totes les iniciatives que CiU i PP utilitzen per
esquarterar la nostra educació. Perquè sabem que darrera de l’excusa de la crisi
la dreta ens porta cap a un model educatiu on tan sols aquells que tinguin els
recursos econòmics necessaris puguin accedir a una educació de qualitat. I
nosaltres creiem, honestament, que aquesta és la pitjor herència que podem
deixar als nostres fills. Ni més, ni menys.
Article d'opinió de Núria Segú publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada