Dissabte 11 de maig el
president del meu país inaugurava una petita remodelació de la Cartoixa de
Scala Dei que ha quedat molt bé i recomano la visita.
El discurs, després d’un
divendres en què el president es devia contenir davant Rajoy al Saló de
l’automòbil, ja s’endevinava que seria d’inflamació nacionalista per als seguidors
cada cop més àvids de racions de xutada independentista. Ja se sap que les
addiccions no es poden mantenir si no és amb racions cada cop més carregades.
Així que el President del meu
país es va empescar una traducció una mica forçada del topònim que ens acollia
i va dir que “Scala Dei “ volia dir “Escala cap a Déu” en lloc de “Escala de
Déu “ que seria la traducció literal. El president recordava que la Cartoixa
també s’havia edificat allí perquè diu la llegenda que un pastor va somniar,
com Jacob, que els àngels pujaven i baixaven per una escala que recolzava en un
pi que allí es trobava. I efectivament l’Antic Testament relata el conegut "somni de Jacob" que va
veure una escala per on els àngels pujaven i baixaven" (Gènesi 28, 11-19).
Jacob no m’ha caigut mai simpàtic perquè va comprar la primogenitura per un
plat de llenties al seu germà Esaú i va enganyar el seu pare Isaac cobrint-se
amb una disfressa per rebre la seva benedicció. Així que el President
desgranava el seu discurs centrat en l’escala ja es deduïa el moment culminant que va arribar aviat quan va dir
que Catalunya necessitava una “escala cap a la llibertat”.
No se sap cap a quina llibertat
ens vol dur un president que ja va pel seu tercer any de mandat i encara no pot
exhibir cap resultat positiu, però em temo que és per amagar aquest rotund
fracàs que dia rere dia proclama una hipotètica llibertat que simplement no existeix.
Perquè separar-se d’Espanya que és l’únic que vol dir quan parla de llibertat
el sr. Mas és una cosa però hi ha una altra llibertat que entenem “ els altres catalans
“ – i que em perdoni Paco Candel - entre els quals es troba aquest humil
servidor que no combreguem amb la doctrina que alguns voldrien que fos l’única
i que , si jutgem només pels mitjans públics ho sembla.
Som uns milions de catalans que
defensem, desitgem i treballem per la llibertat que vol dir que tothom sense
excepció tingui accés a una educació, una sanitat i una atenció social de
qualitat; disposar de feina i eradicar la pobresa que és la principal manca de
llibertat al nostre país, ni nens
exclosos socialment. La llibertat de poder decidir sobre les principals
qüestions que afecten a la vida quotidiana dels nostres ciutadans com els
aliments, l’energia o l’¡aigua, tots ells en mans foranes que decideixen per
nosaltres. O la llibertat de no dependre dels poders financers i ni tan sols de
disposar d’un banc propi. En definitiva, el sr. Mas potser entendrà més la
màxima dels liberals anglesos “freedom
from the need to be free” que fem nostra. És a dir, ser lliures de la necessitat per ser lliures .
Però d’aquesta llibertat, el
president del meu país no en parla mai i, naturalment, no en va parlar dissabte.
Es va referir molt a Catalunya i al país però no va parlar dels problemes dels
catalans i les catalanes.
En marxar vaig recordar que els
terrenys i l’ordre per construir la Cartoixa de Scala Dei els va donar Alfons
el Cast, un rei que no va néixer a Catalunya sinó a la terra on s’acaba
d’aprovar una nova llengua que es diu lapao
i va morir a terres de l’actual França. Valdria la pena que tinguéssim en
compte que tant amb aquestes terres com amb d’altres veïnes hauríem de fomentar
i mantenir bones relacions de tot tipus: Econòmiques perquè avui dia ja es veu
que són imprescindibles però també culturals que són la base de la nostra nació
catalana, per si s’havia oblidat.
I em temo que no fomentem ni
les unes ni les altres. En una època d’interdependències, el Govern, amb el seu
president al davant es preocupa d’explicar
i internacionalitzar els nostres conflictes en lloc dels nostres
avantatges i fer-los ben grossos i dramàtics en lloc de cercar complicitats per
trobar solucions com havia estat tradicional al nostre país.
Jacob va somniar una escala que
el comunicava amb la divinitat. A l’escala que el President Mas voldria cap a
la llibertat li falten esglaons i em temo que no els han serrat nomes els
nostres adversaris.
Article d'opinió de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada