VALLS, LES PERSONES PRIMER

Des de que Artur Mas és president del Govern l’atur a Valls (com al conjunt del país) s’ha disparat, a la ciutat ha crescut un 18% i s’ha incrementat fins a les 2.500 persones. Això vol dir 2.500 preocupacions greus i angoixes diàries per a moltes famílies de la nostra ciutat. Aquesta xifra (freda, impersonal) amaga molt de patiment i moltes dificultats per a tants i tants vallencs i vallenques que no poden restar orfes, desprotegits, davant de la duresa econòmica de la crisi que estem patint.

És per això que els socialistes demanem que s’incrementin les partides municipals destinades a lluitar contra l’atur en el marc dels pressupostos de l’Ajuntament per enguany. Uns pressupostos que nosaltres entenem que s’han de centrar en els serveis a les persones i en el foment de les polítiques de formació i ocupació, atès el moment extraordinàriament difícil que estem vivint. L’equip de Govern proposa un augment del 3% de les partides destinades a combatre l’atur. Nosaltres creiem que es tracta d’un increment insuficient i proposem augmentar la partida en 300.000 euros per generar plans d’ocupació propis capaços de crear nous llocs de treball que centenars de persones a la ciutat necessiten com l’aire que respiren.

El nostre compromís és clar: cap vallenc sol davant dels efectes devastadors de la crisi, ni un pas enrera en polítiques i serveis socials, cap nen sense tenir els aliments necessaris per garantir el seu desenvolupament i cap família vallenca en situació d’exclusió social. Aquest és l’autèntic patriotisme que ens motiva, el patriotisme social, el que se centra en donar satisfacció a les necessitats vitals de les persones i no en el color de la bandera. El patriotisme humanista al que ja feien referència els presidents Macià i Companys durant els anys 30 del segle passat.

Així mateix, proposem un augment de 120.000 euros en matèria de serveis socials per reforçar les prestacions, l’habitatge social, les ajudes a l’escolarització, el programa de prevenció de l’exclusió, etc.

En darrer terme, defensem mantenir la partida destinada a l’escola de música davant del perill més que evident que la Generalitat redueixi encara més la seva aportació. Els socialistes creiem que es tracta d’una escola que representa un valor cultural addicional per a la ciutat, que permet l’accés dels nens i nenes a un àmbit, tot allò que representa la música, essencial per al seu desenvolupament i que es un centre que hem de preservar.

Un cop dit això és evident que hem de fer un esforç per reduir despesa si volem posar el punt de mira i reforçar les polítiques socials i de lluita contra l’atur. Nosaltres entenem que podem fer-ho reduint els sous i assignacions econòmiques dels representants polítics i càrrecs de confiança, en especial, d’aquells que ja perceben retribucions econòmiques d’altres Administracions (Parlament, Diputació...). Creiem que haurien de renunciar a les quanties que reben per assistir als plens municipals, les comissions informatives i les juntes de Govern. D’aquesta manera podríem estalviar recursos que es destinarien a prioritats socials per urgent. Com molt bé va dir el mateix Artur Mas: “situacions excepcionals requereixen mesures excepcionals.”

A Valls disposem de l’instrument que ens permet el pressupost municipal però és obvi que això no és suficient per redreçar la situació dramàtica que viuen tantes famílies a la ciutat. És necessari que tant el Govern de CiU a la Generalitat com el Govern del PP a l’Estat canviïn de rumb i reconeguin que aquest “austericidi” que segueixen amb una seguretat cega no porta enlloc. No porta enlloc, ni a res de bo. Passar la tisora per tot arreu i no apostar per mesures d’estímul a l’economia productiva tan sols genera més patiment, més atur i més recessió. Mentre això continuï la factura de la crisi la continuaran pagant, no aquells que l’han provocada, sinó les classes populars i treballadores que són la immensa majoria de la població.

Finalment, amb tota humilitat, crec que també hauríem de reflexionar com a societat sobre cap a on ens porta aquesta obsessió pels diners, per l’enriquiment ràpid i a qualsevol preu i pel benestar mesurat en termes materials com a valors-totems sagrats a qui sacrificar el benestar públic, uns “valors” que han tingut l’hegemonia ideològica durant els darrers 30 anys. En aquests moments, mentre el salari mig dels treballadors se situa en els 18.500 euros bruts anuals, els grans directius de les empreses que cotitzen a l’IBEX-35 perceben, de mitjana, unes retribucions anuals de més 750.000 euros. Quina lògica té això? Si no som capaços de recuperar el sentit comú i la lògica humana per damunt de la lògica dels “mercats” l’atur, la pobresa, l’exclusió social i l’egoisme insolidari continuaran creixent com l’espuma al més pur estil Margaret Thatcher, per cert, tan homenatjada per la nostra dreta (CiU i PP) aquests darrers dies.   

Article de Rosa Maria Ibarra publicat al diari Més Tarragona