UN PSC DIFERENT ?

Tot fa semblar què malgrat la gravetat del  moment que ens toca viure, un PSC diferent està sorgint a Catalunya. Ja era hora. Ja tocava. Representar els desitjos de canvi que demana la societat, és ni més ni menys que la nostra responsabilitat. I ara sembla que estem en la linia adequada.

Efectivament, els socialistes catalans serem els primers al nostre país que elegirem el nostre candidat, o candidata, a la Presidència de la Generalitat mitjançant la celebració d’unes eleccions primàries, en les quals podran participar totes aquelles dones i homes de més de 16 anys, que manifestin expressament el seu compromís amb els idearis de progrés universalment reconeguts i acceptats.

Aquest procés és un repte sense precedents i esdevé la millor prova què, per construir grans majories a Catalunya es requereix d’un compromís més enllà de demanar als ciutadans que s’acostin cada quatre anys als col·legis electorals.

Però per aprofundir més en allò que és avui la nostra democràcia, calen més accions, i sens dubte una d’important ha de ser una reforma de la llei electoral, en la qual es contempli  que l’elector i l’elegit han de tenir  una relació més directa i propera. Una fórmula podria ser que les circumscripcions fossin més petites i amb unes realitats més homogènies per tal  que el ciutadà o la ciutadana elegida pogués respondre de forma més directa a les persones que li han donat  la seva confiança, en definitiva es tracta de  garantir al mateix temps compromís i proximitat.

Però no és l’única mesura que els socialistes varem aprovar a l’últim Consell Nacional. El Primer Secretari del PSC, Pere Navarro  va proposar  què per tal de potenciar la transparència i la participació, qualsevol acord de govern ara o en el futur  o acord polític de transcendència, haurà de ser aprovat en referèndum pel conjunt dels afiliats i afiliades socialistes.

I també hem de ser valents i abordar la necessària limitació de mandats i de càrrecs, que garantiría un repartiment més just de les decissions entre persones preparades, i un canvi de protagonistes més sovintejat, que farà que dificulti “acomodar-se” o patrimonialitzar els llocs de responsabilitat.

Per alguns,  aquestes  mesures  poden  resultar insuficients davant la sensació general de  desafecció vers l’actual  forma de fer política. Les causes d’aquest rebuig són diverses; Unes politiques  anti - socials que estan aplicant els sectors més poderosos de la societat, els que sempre guanyen, i ara també, encara amb més força, fent una autèntica trágala amb un model neoliberal que la propia realitat demostra desfassat; una gestió ideològica de la crisi econòmica catastrófica, portada a terme pels governs conservadors de Catalunya i Espanya, i  un retrocés en allò que són els  drets de les persones que ens fa recular més de trenta anys. Sens dubte motius més que sobrats per aquests desencís.  

Però  no menys important també, la percepció per part de molts  ciutadans que l’esquerra forma part de “l’establishment” i de “l’statu quo” que en part  ha permès i fet possible el retrocés de tot ordre que estem patint. Fruït també d’errades garrafals durant les quals va semblar que no hi havia cap alternativa a la neolliberal. D’alguna manera, varem ser cómplices sense adonar-nos.

Això fa que els socialistes no puguem quedar quiets, immòbils intentant entendre allò que passa i mostrant la nostre incredulitat vers la generalització que s’està fent al nostre país que tothom es per igual responsable de la situació actual.

En els pocs anys de la nostra democràcia  s’ha pogut comprovar que les politiques aplicades pels socialistes res tenen a veure amb les que han aplicat els governs de la dreta genuïnament espanyola i catalana. Simplement dos exemples: Els socialistes universalitzem la sanitat i l’educació i els populars les privatitzen i desmantellen. Nosaltres vam construir l’Estat del Benestar en un temps rècord, la dreta pretén desmantellar-lo i deixar-nos en mans de les corporacions privades. Ho sento, no som iguals. Ni ho semblem.

Article de Carles Castillo publicat al Diari de Tarragona