LOMCE DECEPTION

Deception és tradueix per distracció i englobaria totes les tàctiques i estratègies que busquen enganyar a l’oponent sobre les veritables intencions pròpies. El que es coneix de la LOMCE ( Ley Orgànica para la Mejora de la Calidada Educativa) pot ser un bon exemple, darrere de la qual s’amaguen els principis ideològics en temes educatius del PP. En aquest cas no parlaré de l’ofensa que representa el considerar les altres llengües espanyoles, vernáculas, assignatures no troncals de l’ensenyament. Aquest aspecte és el que ha tingut més ressò als mitjans i ha generat un ampli rebuig social en defensa del model d’immersió lingüística català. Aquest model té com objectius: no separar l’alumnat en aules per raons de llengua, el que podria traslladar a la societat una separació i distanciament social entre les famílies catalanoparlants i castellanoparlants, normalitzar l’us social del català en tots els àmbits i que els alumnes catalans acabin l’educació obligatòria sent igualment competents en català i castellà.  En aquest cas, val la pena destacar un informe del Ministeri d’Educació de l’any 2011 on es detallava que el nivell de llengua castellana per part dels alumnes catalans està dins de la mitjana de l’estat.

La LOMCE ha reavivat la guerra de les llengües, però probablement per utilitzar-la com una cortina de fum que amaga un atac frontal contra la igualtat d’oportunitats, que ha de prevaldre sempre en el sistema educatiu i que s’ha vist greument perjudicada per les retallades dels governs conservadors. Segons els esborranys, es preveu que a 4rt de l’ESO, els alumnes, en funció dels seus resultats acadèmics, se separin en tres itineraris: per cursar batxillerat, per cursar cicles formatius i un tercer per cursar la formació professional bàsica, el que actualment serien els cursos pont (PTT-PQPI) per als alumnes sense el graduat.

Amb aquests tres itineraris es renuncia a l’objectiu de que tots els alumnes acabin l’ESO amb el mateix nivell competencial. Si la llei no preveu mesures que ajudin a que el conjunt dels alumnes assoleixin els nivells exigits, aquells amb dificultats educatives o d'entorns més desfavorits tindran menys opcions d‘arribar-hi. No tots els alumnes disposen de les mateixes oportunitats ni del mateix suport depenent del seu entorn familiar i socioeconòmic. Per tant, sense mesures correctores que equiparin les possibilitats de tots ells, el que farà aquesta llei és reproduir les diferències de les famílies en el fills. Això significaria posar fre a una de les gran funcions de l’educació, la d’actuar d’ascensor social, en perjudici evidentment dels sectors amb menys possibilitats econòmiques. 

Els diferents estudis i proves d’avaluació assenyalen tres problemes de l’educació a Espanya: els baixos resultats en les proves competencials dels alumnes, el percentatge elevat de fracàs escolar i un percentatge menor de població amb estudis de formació professional. La llei Wert només pretén maquillar aquests problemes, però no millorar la qualitat de l’educació, que per a nosaltres només s’entén si millora el nivell competencial (coneixements i habilitats) del conjunt de l'alumnat. La llei Wert no fa cap proposta de millora en aquest sentit i, en un efecte de il·lusionisme, l’anomena sarcàsticament de Millora de la Qualitat Educativa.

Al separar l’alumnat segons resultats acadèmics, el que es pretén és camuflar el fracàs escolar i augmentar el percentatge d’alumnes de Formació Professional, aconseguint millorar en els barems internacionals. Al dificultar l’accés al batxillerat, el nombre d’alumnes que cursaran cicles formatius augmentarà, però no per una decisió dels alumnes, sinó per una conseqüència del sistema que indirectament limita les possibilitats d’arribar als estudis superiors. De manera semblant, els alumnes amb més dificultats els orientaran a la Formació Professional bàsica. Continuaran a l’institut en un programa d’estudis diferent al dels altres itineraris. Es reduirà el percentatge de fracàs escolar, però les possibilitats d’aquests alumnes de cursar estudis postobligatoris, que són els que donen una garantia d’inserció laboral i social, seran menors, ja que no estaran igual de preparats que amb els altres dos itineraris.

Aquesta setmana s’inicia una campanya de mobilitzacions de la comunitat educativa en defensa d’una Educació pública i de qualitat, amb una gran manifestació el dia 28 d’abril a Barcelona. Amb la reforma de l’ESO que proposa la llei Wert i amb les retallades no es millora l’educació ni la qualitat d’aquesta, si la valorem pensant en el conjunt de l’alumnat. Es pretén separar l’alumnat segons resultats acadèmics, que sense mesures per corregir les diferències d’origen simplement reproduirà les diferències socials. Amb aquest model s’abandona l’ascensor social per instaurar l’estratificació social. Un model on progressar socialment serà cada cop més difícil. Per tant, la reforma educativa de Wert és una proposta de llei classista. 

Article d'opinió de Kenneth Martínez publicat al diari Més Tarragona