Va eliminar la Renda Bàsica d’Emancipació, que va permetre que prop de 8.000 joves de les nostres comarques rebessin un ajut per independitzar-se, va continuar fent esperar un any a més de 3.000 tarragonins i tarragonines per cobrar la Dependència, va reduir les beques i va continuar amb uns pressupostos insolidaris i il•legals on Tarragona, quasi bé ni surt .
Ara, envalentonats, no els ve de poc, uns exemples. Primer augmenten les matrícules pels universitaris, de manera que cadascun dels nostres més de 11.000 estudiants de la Rovira i Virgili haurà de pagar mes de 500 € mes, que barrejat amb la reducció de les beques, farà que per estudiar, caldrà tenir diners, no ser bon estudiant. Els fills de famílies que no puguin pagar, com abans, a treballar i “punto” .
Acorden que els 166.000 jubilats tarragonins i tarragonines paguin part del preu dels medicaments. Pagarà mes, qui més malalt estigui i qui necessiti tractaments mes cars, cosa que va succeint en la mesura que ens fem mes i mes grans. Aquí prefereixo no fer comentaris, serien cruels.
Tercer, si per edat o per accident et cal una pròtesi hauràs de pagar una part del que comporta. Cadascun un dels 506 tarragonins i tarragonines de la llista d’espera, per una de genoll, o els 304 que esperen una de cadera (maluc) si no te diners, haurà de pensar que fa. d’on els treu? podrà reservar el torn fins que els tingui? o el perdrà? O sigui que, “con la que está cayendo” qui tingui diners s’opera i qui no amb crosses.
Uns 4700 dependents tarragonins i tarragonines hauran d’esperar no un any, ara dos anys per rebre el que llei els reconeix.
Cinquè, quan un veí de l’Argentera, posem per cas, un poblet de poc més de 100 habitants, a ¾ d’hora des que surt de casa fins que entra a urgències del Sant Joan de Reus o del Joan XXIII (al que cal sumar el ¾ d’hora per anar-lo a buscar) quan tingui un problema haurà de decidir si paga un taxi o truca una ambulància. Qui li dirà si el que li passa és greu o no? Perquè al poble no hi ha metge. Farà que viure a un poble allunyat d’un hospital important sigui una “activitat de risc”.
I mentre, el Govern del PP acorda tot això també aprova una amnistia fiscal pels defraudadors que no paguen impostos. Un Govern que hauria d’entrar al llibre dels records per fer més coses diferents del que havia dit que faria i en el menor temps possible. Per això quan vaig signar davant notari, el recurs d’anticonstitucionalitat contra l’Amnistia Fiscal que ha aprovat el PP i els seus escolanets de CIU, ho vaig fer en defensa dels interessos dels tarragonins i tarragonines que viuen a pobles petits, dels que no tenen recursos, dels que volen estudiar a la Rovira i Virgili, dels nostres jubilats, de les classes mitjanes, dels treballadors, vaig signar amb orgull.
Article de Joan Ruiz publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada