divendres, 25 de maig del 2012

EN QUÈ SE SEMBLEN L’ALBERT BATET I L’ESPERANZA AGUIRRE?



Tenen alguna cosa en comú l’alcalde de Valls, Albert Batet, de CiU, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, del PP?


La primera coincidència és que es tracta de dos responsables polítics de partits conservadors, de dretes, que tenen la convicció comuna de què la millor manera de lluitar contra la crisi econòmica és retallant drets, serveis i prestacions socials (especialment en salut i educació) amb el resultat d’augmentar les desigualtats i complicar la vida a la immensa majoria dels seus convilatans. De tota manera, això no és cap novetat perquè CiU i PP ja fa mesos que voten plegats a favor de qualsevol retallada de drets a Madrid i Barcelona, el darrer exemple, la reforma laboral d’aquesta setmana.

Ara bé, la novetat d’aquests dies és que ambdós responsables polítics han decidit aixecar una cortina de fum per amagar la responsabilitat de les seves decisions. En el cas de la senyora Aguirre amb unes sorprenents declaracions en les que afirmava que si es xiulava l’himne espanyol el que calia fer era suspendre la final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Athletic de Bilbao. En el cas de l’alcalde Batet la sorpresa va venir via la convocatòria d’un interminable ple municipal, amb 24 punts a l’ordre del dia, que va durar més d’onze hores, el que deu acostar Valls al llibre Guiness dels records pel que fa al ple municipal més llarg i dilatat d’una ciutat catalana.

Es tracta de dues iniciatives diferents però amb el punt en comú de què en ambdós casos es tracta de desviar l’atenció, de distreure, per amagar quelcom que els perjudica.

I què és el que volen amagar? En el cas de Madrid, la gestió econòmica del PP, doncs s’ha descobert que la Comunitat de Madrid ha maquillat les xifres dels seus comptes mentre anava donant lliçons a tothom. Aquesta notícia s’ha unit a l’afer BANKIA, és a dir, la intervenció de l’Estat per, mitjançant la injecció de diners públics, salvar a una entitat bancària, presidida pel senyor Rodrigo Rato (el “mirlo” blanc del PP pel que fa a la política econòmica), de la bancarrota.

Bé fa la senyora Aguirre de parlar d’himnes i de xiulades... no fos cas que algú li pogués recordar la “solvencia y eficacia” real de la seva gestió al capdavant de la Comunitat de Madrid.

Aquí a Valls CiU i l’alcalde Batet són bons deixebles del “mètode Aguirre”. M’explico. L’alcalde va decidir no convocar el ple municipal que tocava el mes passat malgrat que certament hi havia molts temes a debatre i decidir. Així les coses, va decidir passar el mal tràngol en un sol dia aprovant mesures tan negatives per als treballadors de l’Ajuntament i pel conjunt de la ciutadania com: la pujada de preus de les escoles bressol, ampliació i increment de les zones blaves d’aparcament, tancament de la radio municipal i acomiadament dels seus treballadors, suspensió dels drets laborals dels treballadors del consistori via una nova retallada de la despesa de personal, tancament del punt d’atenció a la dona, eliminació de la casa Caritat pel que fa a les actuacions de foment i millora de l’ocupació, etc.

És a dir, posats a passar una mala estona millor fer-ho de seguida, matar el tema i fer que hom parli de la durada del plenari, de si van anar a dinar o no, de si van sortir del plenari o no...

Article d'opinió de Núria Segú

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada