El decret té delicte, perquè obliga a acreditar la condició d’assegurat per rebre assistència sanitària: retrocedim així 26 anys, quan el dret a l’assistència es conferia pel fet de donar-se d’alta a la seguretat social, bé com a titular o bé com a beneficiari.
El 2010 el Parlament de Catalunya aprova la llei d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Sistema Català de Salut. Va ser la primera llei dins l’àmbit estatal que universalitza l’ accés a la sanitat pública. Vam ser la primera comunitat autònoma en la salvaguarda dels drets en matèria de salut dels seus ciutadans i ciutadanes, i aratambé hem estat els primers, però en la pèrdua de drets socials. Des de fa un any l’empitjorament de l’accessibilitat als centres de salut i hospitals com a conseqüència de les retallades del govern de CiU ha laminat el dret a salut, però amb les mesures anunciades pel govern central es vulneren totalment. Per primera vegada a Catalunya cap circumstància personal era, i dic “era”, motiu de diferència per exercir el dret a la salut, reconegut com dret universal.
I per dinamitar del tot aquesta conquesta social, el reial decret malmet i fa trossos l’únic document oficial que ens acredita com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya, la Targeta Sanitària, tot un cop al sobiranisme de CiU.
Des de avui s’han acabat les prestacions de farmàcia gratuïtes per jubilats. I amb el pagament dels medicaments en funció de la renda, transformen a les oficines de farmàcia en agències tributàries, i dificulten i molt la viabilitat de les ubicades en centres rurals. En el reial decret, no hi trobem més que escapçades de drets, pagament pel transport sanitari no urgent, pels materials d’ortopèdia,etc. Però a més,s’envaeix en competències del Departament de Salut, pretén que tots els centres de salut i hospitals comprin els mateixos productes mitjançant una central de compres, articula un registre únic de professionals sanitaris per tot l’Estat, deixant palès en la part introductòria que això es déu a la incapacitat de gestió de les Comunitats Autònomes. Catalunya, amb 30 anys de competències en salut, no pot permetre aquests menysteniments, i el Govern de la Generalitat ha de reaccionar davant d’aquesta disbauxa.
Però el PP necessitava arguments per què el producte fos acceptat i, fent populisme,el Govern de l’Estat qüestiona l’assistència sanitària als turistes i immigrants empadronats sense residència fiscal. Tot un Obús al sistema de salut, que ni tan sols té en compte la Directiva Europea d’Assistència Sanitària Transfronterera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada