“L’ERROR ESTÈTIC” I EL 0,1%

Ara fa pocs dies els ciutadans vàrem ser testimonis del cessament de la companya sentimental del conseller balear de turisme, del Partit Popular, a qui aquest havia contractat com a assessora a la seva conselleria. Més enllà d’aquest episodi, que sembla sortit d’una pel•lícula de Berlanga, em va cridar molt l’atenció la valoració que del tema en va fer la portaveu del Govern balear, també del PP, quan va afirmar el següent: “lo importante es que se ha corregido una situación que era esteticamente incorrecta” (el subratllat és meu).



Pensava en aquesta curiosa reflexió quan llegia a les pàgines del Diari que el conseller de Salut d’Extremadura, també del PP, havia hagut de dimitir ja que mentre cobrava com a conseller exercia una consulta privada d’oftalmologia en un municipi de Portugal. Serà això pel PP també un petit error estètic?


Mentre el Govern de Rajoy exigeix “austeridad” als ciutadans per complir amb “las reformas necesarias que nos imponen los mercados” constato, amb sorpresa, que segons els pressupostos generals de l’Estat per al 2012 el president del Govern ha augmentat un 28% el nombre de càrrecs de confiança i alts càrrecs de presidència que han passat de 56 a 82, és a dir, 26 més dels que tenia el tan denostat José Luís Rodríguez Zapatero.


Ara bé, aquest reguitzell d’incoherències tampoc suposen cap sorpresa si tenim en compte les paraules del mateix Mariano Rajoy quan afirma: “haré cualquier cosa que sea necesario, aunque no me guste y aunque haya dicho que no la iba a hacer” o bé “no ha habido ningun gran recorte en sanidad o educación. Lo que hemos pedido a la gente es un pequeño esfuerzo en el tema de la farmacia” (en aquest cas també el subratllat és meu).


Potser el senyor Rajoy, i els dirigents de PP i CiU, considerin que el que està passant a la sanitat i a l’educació públiques a Catalunya i al conjunt d’Espanya tan sols és un “petit esforç” però els socialistes, i la immensa majoria de la societat, creiem que les “solucions d’austeritat” que defensa la dreta són un atac directe contra la classe mitjana, els treballadors i els ciutadans que tenen les rendes més baixes. És profundament humiliant i doblement injust perquè a les persones que no disposen de recursos econòmics l’Estat del benestar que hem desenvolupat i defensat els socialistes els garanteix un hospital públic, una escola pública, una provisió de serveis i prestacions socials que eviti que quedin en la marginalitat, etc. És a dir, tot allò que està en perill davant la tisorada permanent que CiU a Catalunya i el PP al conjunt d’Espanya defensen com la formula màgica per sortir de la crisi.


Cal combinar l’austeritat amb mesures que estimulin el creixement i amb iniciatives que facin que aquells que reben més contribueixin més al benestar del col•lectiu. En aquest sentit, m’agradaria destacar la proposta del nou president socialista francès de gravar amb un 0,1% les transaccions financeres, els intercanvis d’accions a les borses i els mercats de divises. Un modest impost que només a la zona euro permetria recaptar uns 50.000 milions d’euros que ens permetrien, per exemple, evitar aquesta laminació gradual de la sanitat pública que veiem una setmana sí i una altra també.


Es tracta, en definitiva de recuperar els valors ètics davant de les lleis dels “mercats”, de recuperar el “nosaltres” davant del “jo a qualsevol preu”, i de recuperar la dignitat i el valor de la política enfront dels mercats financers.

Article de Maria Jesús Sequera publicat al Diari de Tarragona