Mariano Rajoy, març de 2010: “la subida del IVA es el sablazo que el mal gobernante le pega a sus compatriotas.” Ministre De Guindos, ara fa una setmana: “el gobierno subirá el IVA y los impuestos especiales. La subida tendrá efectos a partir del año que viene.” O sigui que el PP després de jurar mil i una vegades que no apujaria l’IVA (fins i tot, després d’haver signat la campanya d’insubmissió fiscal contra la pujada de l’IVA que va endegar Esparanza Aguirre) ara el Govern de Mariano Rajoy decideix.... apujar l’IVA.
I per si la incoherència política no fos suficient, el mateix ministre De Guindos afirmava textualment en una entrevista televisiva d’ara fa un mes el següent: “El IVA es un impuesto mucho más indiscriminado que el IRPF y por supuesto que está descartado (el subratllat és meu). El IVA no recauda más, una vez pasado el efecto inicial y no está encima de la mesa en absoluto.” Tal qual.
Cal recordar que aquesta mesura no és un flor d’estiu sinó que se suma a un llistat difícilment superable en un marge de temps tan curt: pujada dels impostos directes i de l’IRPF, retallades en educació i sanitat, augment taxes universitàries, supressió dependència i ajudes al lloguer del joves, reforma laboral i abaratiment de l’acomiadament, etc. etc.
Tot plegat, segons el Govern, una exigència dels “mercats” que, això no explicat pel Govern, implica una asfixia l’economia familiar de la immensa majoria de la gent.
Ara bé, ha aconseguit aquest esforç col•lectiu de les classes treballadores i mitjanes generar confiança als “mercats” o reduir l’atur?. Doncs no, ans el contrari, aquestes mesures tan doloroses pel conjunt de la ciutadania l’únic que han aconseguit és empitjorar-ho tot.
Fa pocs dies escoltava a un expert dir que el govern del PP està intentant amb aquestes mesures recuperar la credibilitat que va perdre al retardar, per motius electoralistes, la presentació dels pressupostos fins després de les eleccions andaluses. Segurament ho encerta, i ara tots ho paguem.
Mariano Rajoy va dir per activa i per passiva durant la campanya electoral que només arribant ell a la presidència del Govern es generaria la confiança (altre cop el subratllat és meu) necessària per aconseguir que Espanya sortís de la crisi econòmica.
Només tres mesos després els fets han posat en el seu lloc les certeses i la credibilitat del senyor Rajoy i del PP.
Article de Núria Segú publicat al setmanari El Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada