Encara recordo el titular de la crònica del debat electoral dels candidats tarragonins a les recents eleccions generals que va fer un mitjà de comunicació d’àmbit territorial. La crònica en qüestió es titulava així: “El PP no subirá impuestos.” Em va venir aquest titular a la ment quan seguia la compareixença de la portaveu del Govern després del primer consell de ministres de l’executiu del PP de Rajoy: “el Gobierno ha decidido subir los tramos impositivos del IPRF”...
Ara bé, ahir també vaig recordar bona part del contingut d’aquest debat quan escoltava per la radio com el senyor Duran Lleida argumentava el suport de CiU a la pujada d’impostos del PP. Em venien a la memòria frases com “plantarem cara al PP”, “Catalunya no pot estar sotmesa a les decisions d’un Govern monocolor de Rajoy”, etc. etc. Frases totes aquestes verbalitzades pel cap de llista de CiU a les eleccions per Tarragona, senyor Jané, que ahir votava favorablement al Congrés a les retallades del PP (potser per tornar el favor al vot favorable del PP a les retallades de CiU al Parlament de Catalunya.)
Comença, doncs, molt malament una legislatura que es preveu molt difícil. Ja ho deia la mateixa senyora Cospedal el passat mes de novembre: “Cuando Rajoy diga lo que hay que hacer algunos que hasta ahora nunca han protestado van a protestar muchísimo y vamos a tener la calle llena de pancartas y de manifestaciones..., pero no importa.”
La legislatura arrenca donant validesa a aquell aforisme de la cultura popular que diu allò de “donde dije digo... digo Diego.” Mariano Rajoy s’ha passat els darrers anys assegurant per activa i per passiva que no apujaria impostos... i el primer que fa és apujar impostos. Havia assegurat que ell tenia la recepta màgica per crear ocupació i fer créixer l’economia... però només està aconseguint fer créixer la recessió i l’atur. Afirmava que quan ell fos president del Govern “los mercados recuperaran la confianza en la economia española”... però els fets estan demostrant precisament el contrari.
No per previsible és menys lamentable aquesta actitud mentidera de Rajoy i dels populars i la submissió, també perfectament previsible, de CiU als dictats del PP a les Corts Generals.
Potser el més trist i lamentable de tot és que les classes populars i mitjanes i les rendes més baixes tornaran a ser els qui pagaran els plats trencats de les decisions de la dreta. “Tomaremos medidas equitativas para reducir el deficit”, deia el senyor Rajoy. És equitatiu congelar el salari mínim interprofessional? És equitatiu apujar l’IRPF en tots els seus trams i no crear un impost per a les grans fortunes com ha fet el senyor Sarkozy (cosí germà ideològic del senyor Rajoy) a França, per exemple?
És equitatiu paralitzar l’aplicació de la llei de dependència o suprimir la renda bàsica d’emancipació per als joves?
Molt em temo que això només sigui la punta del iceberg de la retallada en drets i serveis socials que prepara el PP en la línia del que el “Govern dels millors” de CiU ja fa un any que aplica a Catalunya. Com deia la mateixa senyora Cospedal, tan sols estem “a l’inici de l’inici”.
Article de Núria Segú publicat al Vallenc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada