Per ser forts no es pot estar dividit o ser feble. Per això a Tarragona hem de continuar cosint i fent xarxa, potenciat el teixit associatiu de tot ordre, estimulant la creativitat tant cultural com empresarial, apostant per la recerca i el coneixement.
Ser forts significa també estar oberts per afirmar encara més la nostra capitalitat irrenunciable. M’importa allò que passa a tota la nostra àrea d’influència que cada cop és més gran i que hem de continuar eixamplant. Les infrastructures logístiques, de l’aigua o de l’energia o les aeroportuàries de què no disposem, també ens han d’interessar, les hem de tenir en compte i perseguir la millora de les existents o buscar la manera de disposar de les que ens faltin.
Ens cal també adoptar i mantenir una actitud de canvi en un moment de tantes variacions i tan ràpides. Apostem, doncs, no per adaptar-nos a un món que no ens agrada com ens el fan, sinó per transformar-lo a com ens agradaria més que fos. Una altra manera més gratificant de viure és possible i ara estem massa amenaçats i condicionats per altres que decideixen per nosaltres. Per això ens movem per fer una Tarragona més respectuosa amb el medi, hem d’arribar a ser capdavanters en investigació energètica sobretot renovable com ja ho som en química i demostrar que som capaços de generar noves activitats que generin ocupació en l’anomenada economia verda
Ser forts significa també estar cohesionats. Mitterand deia que la solidaritat s’havia de practicar per ideologia o, qui no la tingués, per interès. Som molts que tenim la sort de comprendre i actuar per les dues raons. Tarragona no es pot permetre tenir dues classes de persones, les que segueixen i disposen de medis per construir el seu projecte vital i altres que viuen en la marginació. Perquè tothom hem de disposar de les mateixes oportunitats, però també perquè si això arribés a passar tots sense excepció patiríem les conseqüències.
Aquesta és la Tarragona que proposo per al futur i la que podem decidir entre tots en aquestes eleccions. La paraula la tenim tots i totes.
Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada