dijous, 19 de maig del 2011

NINGÚ ESCRIURÀ LA HISTÒRIA PER NOSALTRES


Escric aquestes línies avui dijous, per tant, encarant ja la recta final d’aquesta campanya electoral. Una campanya on hem fet un esforç per portar i explicar les nostres propostes fins a l’últim racó de Valls. Aquests dies de campanya m’han servit també per aprendre molt. I què és el que he escoltat a peu de carrer? Sobretot, les dificultats, en alguns casos fins i tot l’angoixa, de molts de vosaltres que us heu quedat a l’atur o teniu algun familiar proper en aquesta situació. Molts en dèieu també que no enteníeu com, mentre el drama de l’atur colpeja la vida de tanta gent, els “polítics” es dedicaven a parlar de temes “sense relació amb els problemes reals de la gent.”

Hi ha veritat en aquesta afirmació. Aquests dies veiem com molts ciutadans surten al carrer per expressar el seu enuig amb les institucions. Ara bé, a tots aquells que no pensen anar a votar només vull dir-los una cosa: la seva abstenció afavorirà Governs d’aquells que després impulsaran retallades en els nostres serveis sanitaris i educatius, retallades que faran que uns hagin de pagar i d'altres hagin d'esperar-se.

Mireu, jo m’estimo Valls, la ciutat on han nascut els meus fills, i només aspiro a ser alcaldessa de la ciutat per una raó: per lluitar i treballar per evitar que els meus convilatans hagin de patir el drama de l’atur. No tot està en mans de l’Ajuntament, és obvi, però també ho és que el consistori disposa d’eines que poden millorar l’escenari actual. Avui les explico en una entrevista en aquest setmanari.

Davant de la desafecció d’aquells que pensen que tot està ja està escrit i que la seva opinió no és tinguda en compte jo vull transmetre un missatge d’il·lusió i esperança. Tenim dificultats, és evident, però també tenim uns potencials encara per desenvolupar com ningú –repeteixo- com ningú a les comarques tarragonines.

Valls, la ciutat progressista que tant ha aportat, fins i tot, a l’imaginari col·lectiu nacional (castells, calçots, etc.) pot fer front a la crisi, n’estic convençuda. Ningú escriurà la història per nosaltres. Però per fer-ho, el primer que cal és que tots aquells que creiem que a més de ser tots de Valls, tots tenim els mateixos drets en educació, salut i benestar, anem a votar aquest diumenge. Feu-me confiança, tots junts aconseguirem que les dificultats que ens amenacen es converteixen en oportunitats de futur.

Article d'opinió de Núria Segú

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada