Aquests propers quatre anys seran vitals per a Valls. Ja fa temps que ho vinc repetint, no només aquests dies de campanya... quin és el repte personal i polític que em proposo? Treballar sense descans per aconseguir que no hi hagi cap vallenc que estigui a l’atur, ni cap família de la ciutat pateixi angoixa per haver d’arribar a final de mes sense recursos... evitar això és el que m’ha impulsat a assumir la responsabilitat de demanar-vos la confiança per ser la vostra alcaldessa. És obvi que la crisi econòmica té una dimensió molt superior al del nostre àmbit municipal però també estic convençuda que des de l’Ajuntament i Casa Caritat hem de fer més per la formació, per l’acompanyament en la recerca de feina assignant un assessor personal a cada demandant de feina i potenciar espais de recerca de feina presencials o virtuals.
Per això, el primer que faré serà treballar per facilitar la reactivació del nostre teixit productiu i impulsar la generació de nous llocs de treball amb mesures concretes com, per exemple, una política d’incentius fiscals pels nous emprenedors de la ciutat. Aquest és el meu primer compromís i el meu objectiu número 1.
Lligat amb això hi ha el meu segon gran repte: aconseguir que Valls continuï creixent com una ciutat socialment cohesionada i amb els servesi públics que necesitem. El tema no és menor. Per desgràcia, aquests dies veiem com el Govern de CiU a la Generalitat ha impulsat una política de reducció dràstica de la despesa social que pot tenir greus conseqüències per la sanitat o l’educació públiques, que són un patrimoni de tots que ens ha costat molts anys d’assolir. De fet, “retallades” és el terme que actua de sinònim del Govern “dels millors” del senyor Mas. Retallades en mestres i en metges, en escoles i hospitals.
Nosaltres, els socialistes, creiem en el model contrari: creiem en la cohesió com un factor essencial per a la ciutat on vivim i que estimem. Una ciutat que ha de permetre als seus joves accedir a un habitatge digne a un preu accessible d’acord amb els seus ingressos salarials reals.
Ocupació i benestar són, doncs, els dos grans trets que ens singularitzen de la resta d’opcions polítiques que es presenten a aquestes eleccions.
Ara bé, tot això no serà possible si el 22 de maig els vallencs i vallenques progressistes, que, n’estic convençuda, som la immensa majoria, ens quedem a casa. Hem d’anar tots a votar per garantir que aquests reptes que tenim plantejats es transformin en oportunitats que ens facin sortir reforçats de la crisi. De tu, del teu vot, depèn que això sigui possible....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada