No sé si sempre som capaços de copsar la importància d’unes eleccions atrafegats com anem i pensant tan poc com pensem en el temps que vivim. Però Tarragona es juga el seu futur. La ciutat físicament parlant però allò que és més important, la seva gent, les persones que hi viuen i les que vindran.
Doncs si això és així i ens juguem la nostra salut, com creixen els nostres infants, el treball de les persones que el tenen i el de moltes que en busquen, una vida digna per als i les més grans, hem de reflexionar amb extrema cura a qui atorguem la nostra confiança per orientar millor el present i el futur
A Tarragona ens vàrem trobar una ciutat amb greus mancances, algunes d’elles històriques que en divuit anys anteriors no es van saber resoldre. Des d’un teatre digne, tenir cura del medi ambient, els barris més necessitats atesos amb una acció reparadora potent, una ordenació urbanística consensuada, un Pla Estratègic de futur. I sobretot una política social adequada a la crisi que ja s’estava iniciant. Prova de tantes mancances és que aquests dies de campanya els candidats de l’oposició em retreuen que encara queden coses per fer. A mi també m’hauria agradat avençar més.
Perquè a Tarragona li calia l il·lusió col·lectiva, perspectives de futur. Hem treballat i treballem en aquesta direcció convençuts que Tarragona pot assolir fites més altes. Però també hem maldat per fer una Tarragona amable, propera, humana, que creu en valors i els practica i els predica. En aquests moments d’incertesa planetària, de despersonalització en un món tan global, on decisions a milers de quilòmetres ens afecten la majoria de cops per a mal, hem de ser conscients que Tarragona la formem homes i dones que podem i hem de compartir il·lusions i esperances, ajudes mútues i projectes personals.
Vull una Tarragona en la qual aquesta segona dècada del segle vint-i-u adquireixi una nova “ re-humanització ”. La cultura de l’estalvi, de la feina ben feta, de l’estima per la creació, la cultura i el medi ambient. Per això facilitarem i valorarem encara més totes les aportacions voluntàries, des de les més petites fins les més grans. Perquè totes són i han de ser iguals de valuoses; des de destinar una part del nostre temps a les persones que ho puguin precisar fins a aportacions materials per millorar un parc, un centre sanitari, educatiu o cultural.
Perquè ens necessitem els uns als altres. Abans era quan naixíem o quan ens fèiem grans; ara ja ens necessitem tota la vida i perquè Tarragona no són només els seus carrers i places que tant ens captiven sinó també i per damunt de tot, les persones que hi vivim ara i les que vindran en el futur. Hem de perseguir que les generacions venidores estiguin orgulloses del nostre llegat no només perquè
Article d'opinió de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada