divendres, 22 de maig de 2015

LA CARTA



Tinc damunt del meu despatx una carta que em va adreçar una mare tarragonina. La rellegeixo sovint: “El meu fill està a l’atur i està passant per una etapa de degradació tant psíquica com física per no trobar feina. Aviat se li esgotarà la petita ajuda de l’INEM i les esperances de tornar a trobar treball van minvant. Entendràs el patiment i el dolor de les mares que ens trobem en aquesta situació per això et demanem que no ens defraudis i que ajudis el meu fill perquè es pugui guanyar la vida i no arribi a l’extrem de perdre el pis i de no tenir res per menjar.”  

Aquesta carta resumeix a la perfecció, més que qualsevol estudi sociològic, la tràgica situació que estan vivint moltes famílies per culpa de la gravíssima crisi econòmica que arrosseguem des de ja fa set llargs anys. Des del primer dia en què vaig assumir la responsabilitat de ser alcalde de Tarragona no he perdut de vista aquesta realitat, ni un sol moment.  

Vull respondre públicament aquesta carta i el missatge d’aquesta mare tarragonina que faig extensiu a totes les persones que es troben en una situació similar. No esteu soles, el vostra missatge sol·licitant ajuda ha arribat i rebreu tota l’ajuda possible per part del vostre Ajuntament. I no la rebreu per un interès partidista, o per una mera qüestió de “caritat” (com sovint afirma la dreta) o per un gest populista, no; rebreu ajuda perquè us la mereixeu, perquè és de justícia i perquè tinc la convicció que és un dret de cada ciutadà i de cada ciutadana de tenir una vida material digna i com a tal dret ha de ser garantida pels poders públics. Cap persona abandonada a la seva sort a la cuneta, ni un nen sense menjar, ni una família al carrer, ni una sola llar sense calefacció o sense aigua potable. Ni una. Vull una Tarragona, sobretot, de dimensió humana i aquesta Tarragona que desitjo és incompatible amb la pobresa i les desigualtats socials. Mentre sigui alcalde de la ciutat no retrocediré ni un mil·límetre d’aquesta convicció ètica.

Ara bé, jo sempre he estat honest i he dit la veritat encara que la veritat sigui incòmode o difícil de processar. El que mai no faré és el que fan altres que es dediquen a prometre transformacions poc menys que miraculoses d’avui per demà sabent que són del tot irrealitzables. Té l’Ajuntament una màquina de fer diners o de crear llocs de treball? No, no la té, però sí tenim algunes eines per aconseguir dues fites molt importants. Primera, mantenir i augmentar els fons socials municipals per evitar que les persones més agredides per la crisi es quedin sense recursos. No és cap promesa fruït d’un moment d’inspiració, la nostra acció de Govern ens avala: des que sóc alcalde les prestacions d’urgència social municipal a Tarragona han crescut de 257 beneficiaris el 2007 a 19.102 persones l’any passat. Les dades objectives, per cert, ens donen la dimensió exacta de l’impacte d’una crisi econòmica que alguns (increïblement) donen per superada.  

Segona eina, podem aprofitar les oportunitats que se’ns obren durant aquest proper mandat (començant pels Jocs Mediterranis, però també a través de l’impuls del nostre sector turístic, comercial, energètic, la presó del Catllar, la nova activitat turística de BCN World, o la logística i el repunt de la construcció) per crear nous llocs de treball qualificats i ben remunerats. Quan escolto que alguns candidats encara qüestionen la celebració dels Jocs Mediterranis que generaran milers de nous llocs de treball a Tarragona se’m posen els pèls de punta. Hi ha oportunitats que tan sols passen un cop a la història i els Jocs són això, una oportunitat històrica: els farem, seran un èxit i ens crearà l’ocupació i l’activitat econòmica.

Per tot això, per garantir el benestar social, vertebrar una Tarragona inclusiva, de mesura humana, ambiciosa en la seva projecció i líder en paràmetres de qualitat de vida us demano el vostre vot a les eleccions d’aquest diumenge. Aquestes no són unes eleccions al Parlament, ni al Congrés, aquí es dirimeix el futur de Tarragona i s’han de decidir a Tarragona i pensant en Tarragona. El pitjor que ens podria passar és obrir un nou període d’inestabilitat que posés en perill les fites que tenim a l’abast. El repte és massa gran com per defallir a l’últim moment per la frivolitat d’uns pocs.


I si d’aquí a quatre anys les cartes com la que feia referència a l’inici de l’article es redueixen a zero podrem estar satisfets d’haver escrit una nova gesta al llibre de la història de Tarragona que tants actes d’exaltació col·lectiva ha registrat. Aquest és el meu propòsit i per això us demano que em feu confiança.

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Més Tarragona 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada