Vaig conèixer la Maria fa una setmana mentre es dedicava
a vendre cosmètics casa per casa. La Maria és mare de tres fills, tots menors
d’edat, el seu marit està a l’atur i ella, que treballava de dependenta en un
supermercat, també fa tres anys que va perdre la feina. La família ha esgotat
tots els recursos de prestació per desocupació. “Ara intento vendre cosmètics o
el que em surti. Hi ha dies que no guanyo res, però d’altres em trec 20 euros,
30 euros...” Els dies que després de treballar deu hores recorrent tota la
ciutat pot vendre alguna cosa va ràpidament a comprar aliments bàsics.
“Sobretot arròs, macarrons, llet, productes que estan relativament bé de preu i
que em puguin durar el màxim.” El pitjor, diu, “és quan els nens demanen coses
que no els puc comprar. Els dos petits tenen beca menjador a l’escola però al
vespre volen plats de carn que no ens podem permetre.”
Aquesta és la realitat que viu la Maria...i desenes de
milers de persones més. Quina culpa tenen els nens de la crisi econòmica que
perjudica les seves vides? Cap ni una, però n’hi ha que s’entesten a fer-los pagar
la factura de la crisi. En els darrers mesos s’han multiplicat les crides de
nombroses associacions que alerten de l’augment de la pobresa infantil a
Espanya. Ho ha dit UNICEF que ha denunciat que 800.000 nens han caigut per sota
del llindar de la pobresa severa al nostre país. Reacció del PP? “No son datos
científicos”. Ho ha dit la prestigiosa organització Save the children que ha
quantificat en dos milions i mig el nombre de menors espanyols en condicions de
pobresa. Reacció del PP? No tenen constància de cap informe (ni estan, ni se’ls
espera). Ho diu el darrer estudi d’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió
Europea, que constata que Espanya és el país de la Unió on més ha crescut la
pobresa infantil en els darrers anys. Reacció del PP? Una, i molt lamentable,
reduir en el marc dels pressupostos de l’Estat per al 2015, les ajudes
públiques destinades a combatre la pobresa infantil. Segons Eurostat la mitjana
inversora al conjunt del territori de la Unió és de 300 euros per habitant. I
què ha fet aquí el PP? Reduir les ajudes a tan sols 150 euros per habitant. O
sigui, que han passat també la tisora per les polítiques socials adreçades a
combatre la pobresa infantil. Sembla increïble!
La pobresa infantil em produeix fàstic. Què hi hagi nens
al nostre país que se’n vagin a dormir sense haver sopat és una vergonya
col·lectiva. Mirar cap a un altre costat, com fan CiU i PP, i negar aquesta
realitat és una actitud políticament miserable. Els socialistes hem proposat reiteradament
habilitar un fons de 1.000 milions d’euros per eradicar la pobresa infantil i
fer que els fills de totes les Maries del país tinguin garantida una
alimentació nutricional bàsica per créixer amb bones condicions de salut. I què
ha fet el PP? Votar-hi en contra al Congrés.
Aquest mateix matí he escoltat la compareixença d’aquest
gran humanista, el senyor Mariano Rajoy, que tenim com a president del Govern.
Deia, literalment, això: “España ya ha superado la crisis económica. Somos el
país de Europa que más ha crecido...”. No puc continuar escoltant, no puc.
Penso en la realitat que m’explicava la Maria (i en els milions de Marias que
hi ha avui al nostre país) i sóc incapaç de seguir escoltant aquesta vergonyosa
nova exhibició de triomfalisme econòmic virtual. S’ha de tenir molt poca
vergonya i haver perdut completament el sentit de la realitat per dir que “la
crisi económica se ha superado” quan es té el percentatge d’atur més alt de la
Unió Europea i amb la pobresa i les desigualtats disparades i sense parar de
créixer. No serveix de res sentir vergonya aliena...
Article d'Imma Costa publicat al Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada