"ALGUNAS POCAS COSAS"

Consternació i indignació. Sovint s’abusa d’aquests conceptes però aquest no és el cas. Això és exactament el que vaig sentir quan es van fer públiques les primeres informacions de l’operació Púnica que aquesta setmana destapava l’existència d’una nova trama de corrupció per part d’alts càrrecs de la Comunitat de Madrid i de la Diputació de Lleó que haurien protagonitzat un frau superior als 250 milions d’euros, segons fonts de la investigació.

Es dóna la circumstància de què aquest nou cas de corrupció surt a la llum poques hores després de què el president de Govern, Mariano Rajoy, intentés minimitzar la corrupció afirmant que es tractava de, i cito textualment, “algunas pocas cosas”, sense especificar si aquestes “poques coses” es referien al cas Gürtel, a l’escàndol Barcenas, a les targetes black de Caixa Madrid o bé al fet de què la remodelació de les quatre plantes de la seu nacional del PP haguessin estat, presumptament, finançades a través de la caixa B creada pel mateix Bárcenas a qui Rajoy va transmetre en el seu moment missatges d’ànim a través del whatsapp.

Crec, sincerament, que intentar minimitzar las trames corruptes que estan apareixent i que assetgen, sobretot, al PP és un gravíssim error i una burla als ciutadans que estan patint de ple els efectes de la crisi, que estan vivint en carn pròpia el drama de l’atur o bé que han vist baixar sensiblement els seus sous mentre contemplen, atònits, com autèntics miserables s’han enriquit amb diners públics. Aquest és, precisament, el caldo de cultiu ideal per al sorgiment de fenòmens populistes de tota mena com la història ens recorda.

Cal una resposta ràpida i urgent per eradicar la corrupció de la nostra societat. En aquest sentit, en nom dels socialistes tarragonins demano que s’obligui als corruptes a respondre amb el seu patrimoni per tornar tot el que han robat, que es castigui com a delicte el finançament irregular dels partits, que es prohibeixin els indults als condemnats per corrupció i que s’endureixin les condemnes pels delictes de prevaricació, corrupció, frau fiscal, blanqueig de diners, etc.

Així mateix, proposo una nova llei de partits que obligui a què aquests estiguin permanentment auditats, limitar els mandats dels responsables polítics, reduir el nombre d'aforats i reforçar la Justícia i la fiscalia anticorrupció. Es tracta d’un paquet de mesures que cal aprovar amb celeritat i aplicar-les immediatament.

Ens juguem ni més ni menys que la credibilitat de la democràcia. El que és intolerable és que el PP utilitzi la seva majoria absoluta per evitar un ple monogràfic sobre la corrupció i sobre les mesures per eradicar-la demanat per tots els grups polítics del Congrés, per tots. Continuar mirant cap a un altre costat i negar la realitat (l’actitud ja clàssica del PP, d’altra banda) és un pecat mortal en aquesta qüestió. Ara és l’hora d’actuar amb el màxim rigor i fermesa per tallar de soca-rel el més mínim atisbe de contemplació amb la corrupció política, una realitat que provoca, i amb raó, autèntic fàstic a la gent.

Els polítics, primer. Però, un cop dit tot això de manera rotunda, no resoldrem el problema si no extirpem aquestes conductes del conjunt de la societat. No s'ha de permetre comportaments il·lícits ni irregulars en cap àmbit de la nostra activitat diària. Si impulsem aquesta regeneració democràtica que exigeixo en l'àmbit polític però, per exemple, continua aquest descomunal volum d'economia submergida i d'activitat econòmica en negre sense declarar ens haurem quedat a mig camí i haurem hipotecat la vida dels nostres fills i néts. 

Tots recordem aquella sèrie de pel·lícules titulades “la escopeta nacional” de Berlanga sobre les xarxes d’influència i de corrupció del franquisme. No fem per acció o omissió que aquelles escenes que evoquen al pitjor del nostre passat tinguin tràgica actualitat. La corrupció és un autèntic verí per a la democràcia i hem de ser inflexibles en la nostra voluntat d’extirpar-la. Els socialistes exigim que la Justícia segueixi actuant de manera contundent, caigui qui caigui, i què tots els culpables paguin pel mal que han fet als seus conciutadans. En nom de tot allò d’honest que té la política, que es faci justícia encara que es caigui el cel!

Article de Josep Fèlix Ballesteros publicat al Diari de Tarragona