L’alcalde
de Valls, (re)format en els usos més pujolians del discurs polític( paraules
beatífiques trufades de país i de Catalunya segons convingui, abundants
excursos a la pinya castellera i amb repetits sinònims buits de contingut
concret i de compromisos específics ), hauria de (re)formar-se també en
democràcia capítol neutralitat dels poders públics inclosos els espais de
propietat de tots( places i carrers, edificis i mitjans en general ) que no són
propietat d’ell per molt que sigui l’alcalde d’una ciutat com Valls.
Ara
que ja ha passat el 9-N i li hauran baixat les excitacions pròpies de la data,
l’invito a reflexionar sobre els diferents graus de la democràcia
Perquè
no n’hi ha prou en votar cada quatre anys ( a Catalunya cada dos darrerament)
sinó que hi ha altres condicions entre les quals la de la neutralitat de
l’administració i l’acceptació del pluralisme són estrictament imprescindibles.
La
dreta no ha contribuït mai a situar la democràcia en els llocs més alts del
rànquing. Més aviat ha estat refractària a assumir tots aquells elements que la
perfeccionen o fan que augmenti la seva qualitat: participació popular a través
dels moviments associatius, pluralisme dels mitjans de comunicació – els
privats molt majoritàriament els són favorables - , llibertat d’expressió en
sentit ampli, neutralitat dels espais públics, control de l’acció política són
acceptats a contra-cor i menys encara quan la dreta ocupa el poder polític a
més dels altres poders – financer, econòmic, empresarial, mitjans de
comunicació, justícia o monopolis dels serveis principals – que la dreta sempre
controla.
Bé, doncs l’alcalde de
Valls deu trobar normal – i no ho és – que a l’edifici públic de l’Escola
d’Idiomes (Ca’n Segarra ) una gran pancarta groga amb el sí-sí en plenes festes
de Santa Úrsula. Ho vaig veure mentre feien magnífics castells el diumenge
anterior les dues colles vallenques i em va estranyar. No és normal que un
edifici públic estigui al servei d’un partit o d’un conjunt entre els quals hi
ha el del sr. alcalde.
Tampoc no és normal que nombrosos monuments de
la ciutat de valls s’embolcallin de plàstic groc com el monument als castells,
la creu de la Pl. de la Creu i centenars d’arbres de Valls passant-se pel
folre – i no precisament el casteller - l'ordenança de civisme que fa poc
va aprovar el propi ajuntament .
Perquè
el plàstic no és un material massa noble i sí molt poc ecològic però molt
principalment perquè estem parlant de patrimoni de tots que no pot estar al
servei d’una idea o d’un projecte polític sinó de tots els vallencs i
vallenques .
Què
hauria passat si els socialistes haguéssim omplert tots aquests espais,
edificis i patrimoni públic de vermell i a continuació uns altres ho haguessin
fet de verd o de qualsevol altre color ?
Ja
passo per alt la seva actuació al llarg de la campanya i del mateix dia 9n. Ell
sabrà si va estar a l’alçada de la seva figura institucional com alcalde que
hauria de ser de tots i no el hooligan principal d’una sola causa.
No
sé si l’alcalde de Valls tindria la temptació de contestar-me que la causa
groga és una causa catalana o una qüestió de país. Seria com negar que no som
els catalans els qui no creiem que sigui la millor causa pels catalans i les
catalanes o seria justificar que les institucions es posen al servei d’una sola
causa que té el monopoli de Catalunya i que els qui defensen aquesta causa són
els únics catalans.
Sempre
la temptació dels nacionalistes de posar el nom de la pàtria per damunt de tot
i justificar-ho tot en el nom de la pàtria. Els alemanys ja fa temps que van
prohibir la primera estrofa del seu himne perquè Deutschland,
Deutschland über alles, über alles in der Welt" ( "Alemanya, Alemanya per sobre de tot, per
sobre de tot al món") donava lloc a interpretacions perilloses i només
usen la tercera que comença amb "Einigkeit und Recht und Freiheit"
("Unitat, justícia i llibertat ")
Espero
que l’alcalde de Valls entengui que la convivència i la cohesió social són els
béns més preuats que tenim i que això exigeix respecte als qui no pensen com un
mateix i la neutralitat dels espais i edificis públics que són precisament
espais que ho poden garantir.
Ah.
I si pot ser sense plàstic i seguint les ordenances de civisme, millor
Article de Xavier Sabaté publicat al diari digital República Checa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada