dilluns, 17 de novembre del 2014

UN ALCALDE POC CURÓS




L’alcalde de Valls, (re)format en els usos més pujolians del discurs polític( paraules beatífiques trufades de país i de Catalunya segons convingui,  abundants excursos a la pinya castellera i amb repetits sinònims buits de contingut concret i de compromisos específics ), hauria de (re)formar-se també en democràcia capítol neutralitat dels poders públics inclosos els espais de propietat de tots( places i carrers, edificis i mitjans en general ) que no són propietat d’ell per molt que sigui l’alcalde d’una ciutat com Valls.

Ara que ja ha passat el 9-N i li hauran baixat les excitacions pròpies de la data, l’invito a reflexionar  sobre els diferents graus de la democràcia

Perquè no n’hi ha prou en votar cada quatre anys ( a Catalunya cada dos darrerament) sinó que hi ha altres condicions entre les quals la de la neutralitat de l’administració i l’acceptació del pluralisme són estrictament imprescindibles.

La dreta no ha contribuït mai a situar la democràcia en els llocs més alts del rànquing. Més aviat ha estat refractària a assumir tots aquells elements que la perfeccionen o fan que augmenti la seva qualitat: participació popular a través dels moviments associatius, pluralisme dels mitjans de comunicació – els privats molt majoritàriament els són favorables - , llibertat d’expressió en sentit ampli, neutralitat dels espais públics, control de l’acció política són acceptats a contra-cor i menys encara quan la dreta ocupa el poder polític a més dels altres poders – financer, econòmic, empresarial, mitjans de comunicació, justícia o monopolis dels serveis principals – que la dreta sempre controla.

Bé, doncs l’alcalde de Valls deu trobar normal – i no ho és – que a l’edifici públic de l’Escola d’Idiomes (Ca’n Segarra ) una gran pancarta groga amb el sí-sí en plenes festes de Santa Úrsula. Ho vaig veure mentre feien magnífics castells el diumenge anterior les dues colles vallenques i em va estranyar. No és normal que un edifici públic estigui al servei d’un partit o d’un conjunt entre els quals hi ha el del sr. alcalde.

Tampoc no és normal que  nombrosos monuments de la ciutat de valls s’embolcallin de plàstic groc com el monument als castells, la creu de la Pl. de la Creu i centenars d’arbres de Valls  passant-se pel folre – i no precisament el casteller -  l'ordenança de civisme que fa poc va aprovar el propi ajuntament .

Perquè el plàstic no és un material massa noble i sí molt poc ecològic però molt principalment perquè estem parlant de patrimoni de tots que no pot estar al servei d’una idea o d’un projecte polític sinó de tots els vallencs i vallenques .

Què hauria passat si els socialistes haguéssim omplert tots aquests espais, edificis i patrimoni públic de vermell i a continuació uns altres ho haguessin fet de verd o  de qualsevol altre color ?

Ja passo per alt la seva actuació al llarg de la campanya i del mateix dia 9n. Ell sabrà si va estar a l’alçada de la seva figura institucional com alcalde que hauria de ser de tots i no el hooligan principal d’una sola causa.

No sé si l’alcalde de Valls tindria la temptació de contestar-me que la causa groga és una causa catalana o una qüestió de país. Seria com negar que no som els catalans els qui no creiem que sigui la millor causa pels catalans i les catalanes o seria justificar que les institucions es posen al servei d’una sola causa que té el monopoli de Catalunya i que els qui defensen aquesta causa són els únics catalans.

Sempre la temptació dels nacionalistes de posar el nom de la pàtria per damunt de tot i justificar-ho tot en el nom de la pàtria. Els alemanys ja fa temps que van prohibir la primera estrofa del seu himne perquè Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt" ( "Alemanya, Alemanya per sobre de tot, per sobre de tot al món") donava lloc a interpretacions perilloses i només usen la tercera que comença amb "Einigkeit und Recht und Freiheit" ("Unitat, justícia i llibertat ")

Espero que l’alcalde de Valls entengui que la convivència i la cohesió social són els béns més preuats que tenim i que això exigeix respecte als qui no pensen com un mateix i la neutralitat dels espais i edificis públics que són precisament espais que ho poden garantir.


Ah. I si pot ser sense plàstic i seguint les ordenances de civisme, millor

Article de Xavier Sabaté publicat al diari digital República Checa 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada