TARRAGONA I EUROPA

“No penso anar a votar. Europa ens cau molt lluny i les institucions europees no fan res per Tarragona. No ens juguem res en aquestes eleccions.” Això mateix em deia ahir una persona a la Rambla Nova. Gravíssim error. El nostre futur, el de Tarragona i el dels nostres fills, passa també per les urnes el proper 25 de maig. Sabíeu que el 83% de les lleis que es tramiten al Congrés són transposicions de directives europees? O que en els darrers 15 anys els ajuntaments tarragonins han rebut més de 60 milions d’euros de fons europeus que han servit per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, ampliar serveis socials o crear nous equipaments que han generat llocs de treball?

Europa ens interessa, i molt. Ens cal tenir presència i veu directe perquè hi ha projectes que ens són vitals, com el Corredor del Mediterrani, que requereixen de fons i suport europeus. Tarragona necessita estar directament connectada amb la resta del continent europeu amb el que això suposa per al potencial desenvolupament del nostre port, la creació de nous llocs de treball i d’inversions per a casa nostra. Però no només això, cal tenir veu pròpia per defensar els interessos dels nostres pagesos, dels nostres joves (i aconseguir més beques ara que els Governs de CiU i PP les estan reduint a marxes forçades), aconseguir nous fons per a la investigació i la recerca, per a les noves tecnologies, per al sector turístic o els nostres centres tecnològics, com el de l’enologia o la química.

Sent això important, el que més ens interessa és anar a votar per tenir una majoria al Parlament europeu que acabi amb l’austericidi irresponsable que ha provocat, i continua provocant, tant de patiment i angoixa a tantes i tantes persones. Com tots sabem, la cancellera Merkel i el Partit Popular europeu van arribar a la conclusió de què s’havien produït “excessos” als països del sud que exigien una reducció de la despesa social “a qualsevol preu” per “reajustar” els pressupostos públics.

Aquesta recepta –i les seves conseqüències devastadores- ja la coneixem però hi ha una altra Europa. Una Europa progressista, que inverteixi en polítiques de creixement per generar llocs de treball, que vol impulsar un salari mínim garantit a tot el territori de la Unió i que té la convicció de què cal un gir urgent de les polítiques econòmiques i socials per evitar que es destinin diners públics per salvar als bancs quan no s’ha fet ni un pas efectiu per regular els mercats financers, responsables de tanta desgràcia, i s’ha deixat a les persones orfes, abandonades a la seva sort.

En aquest punt vull ser contundent. A la Europa del model Merkel-Rajoy hi ha 125 milions de persones que estan vivint a la pobresa, 122.000 de les quals són de les comarques tarragonines. La seva dramàtica situació és intolerable i és una vergonya per Europa. Podem fer alguna cosa? Sí, i ràpida i urgent. Cal lluitar sense treva per fer desaparèixer d’Europa els paradisos fiscals que suposen una pèrdua per a les arques públiques superior al bilió d’euros l’any (44.000 milions d’euros a Espanya i 16.000 milions a Catalunya). Us imagineu quantes retallades s’haguessin estalviat si aquests recursos haguessin tributat tal i com estableix la llei? També s’ha d’impulsar una normativa europea que acabi amb la vergonya de les amnisties fiscals per a aquests delinqüents defraudadors que eviti, per exemple, la que ha impulsat el Govern del PP al nostre país. I també cal multiplicar per quatre els recursos europeus adreçats a combatre l’augment de la pobresa i de les desigualtats. De nosaltres, del resultat de les urnes el proper 25 de maig, depèn. Després serà massa tard per a lamentar-ho. Sí, ens interessa i ens convé Europa. 

Article d'opinió de Diana Salvadó publicat al Diari de Tarragona