“ERC”? MÉS AVIAT “XRC”

“No acceptarem més retallades. Ja hem tocat el moll de l’os de l’Estat del benestar i no podem continuar reduint els recursos públics destinats a educació, sanitat o dependència”, són les declaracions textuals del líder d’ERC, Oriol Junqueras, en el debat de candidats previ a les eleccions al Parlament de 2012. Menys d’un any després havia canviat d’opinió i, literalment, afirmava: “si Espanya no ens transfereix ni un euro més, és clar que hi haurà noves retallades.” Dit i fet, els pressupostos de la Generalitat per aquest 2014, aprovats per CiU i ERC, contemplen un nou cop de destral a les inversions en educació, sanitat o dependència que fa menys de dos anys es consideraven “intocables”. En relació als darrers pressupostos del Govern de progrés les retallades ja suposen un 22% menys de diners públics destinats a polítiques socials. Curiosament, o potser no tant, ni els mitjans públics d’aquest país ni cap dels autoproclamats “especialistes” del “procés” han dit ni mitja paraula d’aquest flagrant incompliment del programa electoral d’ERC per part dels mateixos dirigents i diputats d’ERC.

I no és que es tracti d’un tema menor. De fet, ERC déu ser l’únic partit polític europeu que és Govern i oposició al mateix temps, que és soci de Govern per portar el país cap a la “transició nacional” però que no és soci per pactar amb el Govern al que dóna suport projectes de la importància de BCN World. S’autoproclama d’esquerres però no té cap problema a votar les retallades que la dreta li exigeix. Està en contra de la corrupció però vota en contra al Parlament de les comissions d’investigació sobre presumptes casos de corrupció que afecten persones o institucions autodenominades “patriòtiques”. Està a favor de Tarragona i es dedica a donar lliçons de moralitat a tothom però vota a favor dels pitjor pressupostos de la història en volum inversor per Tarragona i vota, fins i tot, amb CiU rebutjar el retorn a la ciutat de la totalitat de l’escola oficial d’idiomes.      

Se’ns dirà que amb la independència se solucionaran tots els problemes presents i futurs. No tan sols hi haurà diners públics “a dojo”, si no que tampoc hi hauran accidents de trànsit, ni incendis forestals, i tot serà fabulós a l’Arcàdia feliç. Per fer-ho possible, deuen pensar, ara cal donar suport total a CiU en la seva croada per l’austeritat com a única recepta, fer retrocedir la despesa social als nivells de 2004 o el que faci falta. Tots els sacrificis són vàlids i necessaris per salvar la pàtria...encara que sigui passant per damunt de les persones i de les seves vides.  

La veritat és que la lògica política d’ERC és la mateixa que la del PP però a l’inrevés. Tan sols cal canviar “independència” per “unidad de España” a les construccions semàntiques i polítiques i el resultat és el mateix: justificació de les retallades socials, de l’augment de la pobresa i de les desigualtats, silenci davant de les fuga de capitals de les oligarquies “patriòtiques” a paradisos fiscals  i suport acrític al que digui la dreta econòmica. Tot, és clar, ocultat darrera d’una enorme bandera estelada, igual com la dreta nacionalista espanyola ho fa darrera de la “bandera rojigualda”. És legítim que ho vulguin fer, però per respecte als votants i afiliats del partit que encara tinguin consciència social i conviccions d’esquerra, i també per respecte a la llengua catalana que s’afirma defensar, suggereixo humilment –d’acord amb la realitat de la seva acció política- que canviïn el nom d’Esquerra Republicana de Catalunya pel de “X Republicana de Catalunya”. Posant en aquesta “X” allò que la dreta o el poder econòmic consideri necessari a cada moment pel bé de la pàtria, òbviament.  

Article d'Alejandro Caballero publicat al setmanari Notíciestgn