El subdelegat del Govern, Jordi Sierra, s’ha despenjat recentment amb un
article d’opinió on es venia a dir dues coses: Primer, les bones dades
d’ocupació del sector turístic de la Costa Daurada durant aquest Setmana Santa són
conseqüència de “la marca Espanya”. I, segon, informar-nos de les iniciatives del
grup municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona.
Deixem de banda la conclusió insòlita de què l’augment del nombre de
turistes sigui fruït, no de l’esforç i treball dels emprenadors, professionals
i treballadors del nostre sector turístic, si no de la “marca Espanya.” Deixem
de banda de què qualsevol es podria preguntar que fa el subdelegat del Govern fent
de portaveu del grup municipal del PP de Tarragona. Deixem de banda, fins i
tot, expressions com “paga la pena” que, sincerament, no entenem que vol dir.
Deixem de banda tot això i centrem-nos en allò essencial que, curiosament, el
subdelegat obvia.
I és que des de que el senyor Sierra va ser nomenat subdelegat del
Govern fins avui el nombre d’aturats a la província de Tarragona s’ha
incrementat en més de 5.000 persones. La pobresa i les desigualtats a les
nostres comarques han crescut fins a xifres mai assolides (les darreres dades
de l’Institut Nacional d’Estadística assenyalen que hi ha 13.500 famílies amb
tots els seus membres a l’atur, tots, i que no cobren cap prestació ni subsidi
que els permeti viure amb un mínim de dignitat.) Les beques i les ajudes al
lloguer per als joves s’han ensorrat (quan no desaparegut directament com el
cas de la renda bàsica d’emancipació), cada any hi ha 2.500 desnonaments a les
nostres comarques, els jubilats tarragonins han perdut poder adquisitiu i, fins
i tot, els malalts de càncer han de pagar-se part de la seva medicació
hospitalària (fet sense precedents). Les inversions de l’Estat a la província
de Tarragona en aquests darrers dos anys i mig han caigut en més d’un 30%
passant d’una mitjana de 511 milions d’euros l’any (amb govern socialista) a
tan sols 325 milions d’euros (amb govern del PP). Les darreres dades de
l’enquesta de població activa, fetes públiques avui mateix pel Govern, indiquen
que la província de Tarragona és la demarcació catalana amb la taxa d’atur més
elevada desmuntant així la falsa i irrespectuosa campanya propagandística del
PP que diu que la crisi “ya es cosa del pasado”.
Caram, caram, (podria pensar qualsevol), tenint en compte aquesta
realitat que es pot verificar consultant les web del ministeri de treball o la
de la secretaria d’Estat de la Seguretat Social com és possible que el
subdelegat del Govern es dediqui a pontificar sobre les virtuts presumptes de
la “marca Espanya”? Per què no diu ni una paraula mai sobre la realitat de
l’atur, de la pobresa o de la davallada en prestacions i serveis socials del
Govern que representa a Tarragona? O és que potser la realitat descrita a
l’anterior paràgraf, i la realitat que es viu a peu de carrer dia a dia, és
l’autèntica “marca Espanya” del Govern del PP?
Amb molta humilitat i des del respecte més absolut emplacem al
subdelegat del Govern i a la resta de dirigents del PP de Tarragona a què es
posin a treballar per aconseguir quelcom més que fer-nos partícips de les seves
reflexions sobre la “marca Espanya”. El PP es va presentar a les eleccions de
2011 assegurant per activa i per passiva que tenien “la formula” per generar
ocupació i crear nous llocs de treball. Ara juren, amb la mateixa vehemència, que
la crisi “ya está superada.” Com pot ser doncs que les dades del mateix
ministeri d’ocupació ens confirmin un nou augment de l’atur a la província de
Tarragona (amb un percentatge d’atur quatre punts superior a la mitjana
catalana)?
Tan sols mirant a la gent a la cara, dient la veritat, sense subterfugis
ni mala autopropaganda, i exercint cadascú –també el subdelegat del Govern i
els diputats del PP (actualment desapareguts)- la seva responsabilitat serem
capaços de sortir d’una crisi econòmica que, per desgràcia i malgrat el fals
triomfalisme del PP, continua molt viva i provocant efectes devastadors com
poden constatar molts dels qui estiguin llegint aquestes línies. En aquest
empeny és on sempre ens trobaran als socialistes.
Article d'opinió d'Eloi Menasanch publicat al diari Més Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada