DECISIU BALLESTEROS

Sobre les 5 de la tarda de divendres passat 28 de març de 2014  vaig respondre un sms de l’alcalde Ballesteros sobre com anaven les converses amb el Govern respecte al projecte de llei conegut com de Bcn World. Ho vaig fer en aquests termes: “ Estic d'acord en el 2n acord (de política industrial ) però encara no els ho he dit i ara contestaré que ho supedito a l'acord de BCN World que per nosaltres és el primer. Corre per la xarxa que sóc al Palau de la Generalitat però estic sol com un mussol al Parlament, només queda algun uixer i he de prendre decisions jo sol que a les sis he d’explicar a Pere Navarro i a dos quarts de set al Plenari del Grup Parlamentari. Amb la resposta actual del Govern no els podré convèncer. Algun dia ho escriuré.“

Resposta: “No estaràs sol aquesta tarda, fas una gran feina que valoro molt i que no em cansaré de posar de relleu a tot arreu. Ara vinc i ho aconseguirem.“

Ell era a Tarragona i no tenia previst acudir a la reunió de Grup Parlamentari del PSC. Però per segona vegada en pocs dies va demanar assistir per tractar el tema i per segona vegada es va trencar la norma que les reunions de Grup són a porta tancada perquè hi pogués assistir ell. No havíem tancat l’acord perquè hi havia aspectes importants i irrenunciables per nosaltres com el fons social per als treballadors i per entitats de discapacitats i patrimoni. El Grup Parlamentari ja havia deixat molt clar que sense això no firmàvem. A quarts de nou havíem de tancar la reunió i l’alcalde de Tarragona va convèncer als assistents que encara que no hi hagués acord total teníem un marge d’hores fins dissabte al migdia per convocar els mitjans de comunicació  per diumenge al matí.

L’alcalde va dir que no podíem sortir dient que les coses anaven malament i que era possible que no hi hagués acord. I, el que era més difícil, va convèncer els assistents, que atorguessin la seva confiança als qui portàvem les negociacions ( Alícia Romero, Jordi Terrades i jo mateix ). “... i diem que ja hem tancat i que només falta la redacció última. Hem de donar confiança a la gent “. Vaig pensar que això era estil Tarradellas, dir que una negociació anava bé encara que no fos veritat o ho fos a mitges. Tarradellas infonia confiança en la gent i al mateix temps introduïa pressió en el contrincant. Aquí Ballesteros feia el mateix però no pressionava als contrincants sinó als propis!!

L’alcalde se’n va sortir i ens va fer suar de valent perquè a l’altra banda no hi havia resposta positiva i no la vàrem tenir fins dissabte a quarts de cinc quan in extremis el vaig  trucar per dir-li que havíem enviat un ultimàtum i que o hi havia resposta en un quart o hauríem de trucar a Pere Navarro i que aquest ho fes al President de la Generalitat perquè trencàvem.

Em va dir: “ Espera, no siguis impulsiu, c..., deixa’m una estona.“ A mi encara no m’ha dit què va fer però en deu minuts va arribar la resposta positiva del Govern i l’acord. Eren gairebé les cinc de dissabte i per això els mitjans van rebre la convocatòria escrita tan tard.

Així que en aquest acord hi ha intervingut molta gent que ha ajudat. Crec que no me n’he deixat cap al meu bloc, però la de l’alcalde Ballesteros ha estat decisiva.

Hem fet una llei que no té res a veure amb la llei que va entrar al Parlament. En paraules del propi alcalde l’hem “humanitzat”. Altres diuen que l’hem feta molt més social. També perquè més que un acord CiU-PSC és un consens amb la immensa majoria de la societat, sindicats, ajuntaments, empresaris i el teixit social del territori.

Ara la llei protegeix molt més el territori, el blanqueig de capitals i del joc a crèdit, protegeix més els menors i els treballadors i moltes persones discapacitades que necessiten de la solidaritat de la resta de la societat. Ara, en el conjunt de col·lisió d’interessos que es dóna en tota societat, preval  l’interès general.

Si bé finalment s’ha rebaixat l’impost del joc al 10% es pagaran tots els impostos íntegrament (IVA, IRPF, Impost de Societats, Impost d’Activitats Econòmiques ) malgrat que es vulgui amagar per part d’alguns contraris al projecte. Per tant, no hi ha minva a la caixa comuna, i si n’hi hagués per l’impost del joc, hem inclòs una clàusula a través de la qual els operadors es comprometen a incrementar la recaptació fins arribar als nivells actuals.

La inversió en casinos representarà el 15% del total, és a dir, que el 85% de la oferta anirà encaminada a incrementar l’oferta turística a través de congressos, convencions, hotels, nova oferta comercial… és a dir, a la qüestió més important que és la generació de milers de llocs de treball.

LI vaig dir a l’alcalde que ho havíem de celebrar i em va dir: “ Quan es firmin els primers contractes de treball que és quan de veritat podrem sentir-nos satisfets”

Article de Xavier Sabaté publicat al Més Tarragona