“No hi ha alternatives a les mesures que hem hagut d’impulsar” (una forma fina i perifràstica de referir-se a les retallades). “El dèficit públic que tenim no ens deixava cap altra opció”. Malgrat que són paraules que perfectament podria haver expressat el senyor Mariano Rajoy, en aquest cas es tracta de les declaracions literals d’Artur Mas en el debat sobre política general que va servir per posar punt i final als dos anys més eixorcs de la història de Catalunya.
I és que els arguments de CiU i PP sempre coincideixen en el mateix discurs: totes les retallades de serveis, drets i prestacions socials, les polítiques orientades a facilitar l’acomiadament dels treballadors i afegir dificultats a la vida quotidiana dels ciutadans són mesures “difícils, però lamentablement necessàries” obligades per “l’inesperat” dèficit en què s’han trobat les administracions públiques. Potser la millor definició d’aquesta justificació és la inigualable confessió de Mariano Rajoy en plena sessió al Congrés dels Diputats: “Me dice usted que a la gente no le gustan los recortes? Toma! Pues a mi tampoco”
Doncs bé, a mi m’agradaria explicar als tarragonins i a les tarragonines que sí que hi ha alternatives a aquestes polítiques de la dreta ultraliberal; i fer-ho amb arguments. Primera realitat, aquestes retallades lluny de treure’ns de la crisi ens acosten més al precipici. Així, malgrat els “sacrificis necessaris que hem hagut de prendre”, en aquests dos anys de Govern de CiU el deute públic de la Generalitat s’ha disparat passant del 17% del PIB català (2010) al 22% el 2012, un dels majors increments registrats a la Unió Europea. I per què? Doncs perquè amb les retallades només s’ha aconseguit accentuar la recessió, davallar l’activitat econòmica, augmentar l’atur i, per tant, reduir els ingressos de l’Administració.
Per als socialistes continuar pel camí que ens marquen CiU i PP tan sols agreujarà les condicions de vida diària dels ciutadans i facilitarà que l’atur continuï trencant sostres. Estic segur que tothom comparteix aquesta evidència. Estem segurs que hi ha alternatives reals a aquestes retallades injustes i, a més, inútils per fer-nos sortir de la crisi. Quina és l’alternativa? Aplicar el sentit comú i fer que contribueixin més aquells que tenen més riquesa i més recursos. Es pot reduir el dèficit augmentant els ingressos de la Generalitat enlloc d’anar donant puntades a les classes populars i mitjanes, als treballadors i als emprenedors, via retallades.
Primera mesura que impulsarem els socialistes: recuperar l’impost de successions per a les grans fortunes, cosa que permetrà ingressar 300 milions d’euros. Segona, revertir les baixades d’impostos als ciutadans que ingressen més de 120.000 euros a l’any i a les grans empreses que facturen més de 150 milions d’euros. Tercera mesura, recuperar l’impost de patrimoni modificant-lo perquè gravi els ciutadans amb un molt alt nivell de riquesa material, etc. Gràcies a aquestes iniciatives la Generalitat disposarà dels recursos necessaris per aconseguir que aquells que tenen reconeguda la renda mínima d’inserció cobrin aquesta prestació i no quedin, com passa ara, sense cap ingrés econòmic abandonats a la seva sort en plena crisi i no caldrà tampoc retallar prestacions als discapacitats, als dependents o als aturats, per posar només alguns exemples.
Ens diran que la solució a tot passa per horitzons lluminosos, els referèndums, “les estructures d’Estat” i “la terra fèrtil que ens espera més enllà del pedregar”. Però, mireu, quan us apel•lin al fervor patriòtic a l’hora de demanar el vot feu una reflexió molt senzilla: El Govern socialista del president Hollande a França ha aprovat un pla d’ajust pressupostari on el 80% de la reducció del dèficit es fa augmentant els impostos del capital mentre que el Govern “dels millors” de Mas i de CiU aquests dos darrers anys ha carregat el 98% de la reducció del dèficit en retallar despesa social. Aquesta és la realitat que els “patriotes” tractaran de maquillar aquesta campanya darrera del debat de les banderes.
I què tal si el sr. Mas diu aquesta campanya que donada la crua realitat, demanarà un esforç als qui més tenen com fa el sr. Hollande ?
Article de Xavier Sabaté publicat al Diari de Tarragona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada